Evitar conductes violentes de futur i trencar patrons socials abusius. Són els objectius principals de les sessions grupals del projecte Abrik, un programa de gestió emocional impulsat de forma pionera per l’Ajuntament de Cubelles i adreçat a infants d’entre 7 i 18 anys.
Si bé inicialment les sessions s’oferien a canalla víctima de violència domèstica, el projecte ha virat cap a una proposta oberta a tots els infants “perquè puguin prendre consciència d’allò que fan, de quins són els patrons socials sota els quals actuen i puguin decidir si els volen canviar”, explica la seva coordinadora a l’ACN. Des del setembre fins al març, una quinzena de nens i nenes acuden quinzenalment a aquestes sessions extraescolars gratuïtes.
Els últims tres anys, el projecte Abrik s’ha focalitzat en atendre dones i infants víctimes de violència masclista, tant en sessions individuals com en teràpies grupals. Tot i l’experiència positiva, els impulsors han fet ara un pas més per treballar de forma transversal la gestió emocional i l’erradicació de la violència, de manera que han obert les sessions de grup a tots els infants.
“És important ser conscient que hi ha violència en molts aspectes de la nostra societat”, avisa la psicòloga coordinadora del projecte, Sandra López, de l’Institut Arrels. Les sessions s’han difós a les escoles com una proposta més d’activitat extraescolar, i des del setembre estan en marxa dos grups de sis i vuit nens i nenes.
Setmana a setmana, els infants treballen eines per conèixer les emocions i regular-les, per després passar a un segon bloc de sessions centrades en la identitat i el concepte que cadascú té de si mateix. Finalment, els tallers acabaran al març amb un tercer bloc centrat en la resignificació i els nous coneixements adquirits al llarg de les sessions.
López assegura que els nens i nenes “tenen una gran capacitat per posar paraules a allò que els inquieta” i apunta que les sessions els ajuden a endreçar aquests conceptes i a “integrar-los”. Per fer-ho, les psicòlogues els expliquen que “les emocions són missatgeres”. “Per exemple, quan la canalla s’enfada, s’adona que aquella ràbia en el fons els vol dir alguna cosa”, apunta López, que celebra que les sessions acaben sent un pou de descobriments per als infants i també per a les terapeutes.
A través d’aquesta gestió de les emocions, ressalta, els petits participats desenvolupen la consciència per prevenir conductes violentes de futur, bé sigui activament o passivament. “Gràcies a adonar-se dels patrons que els envolten, despleguen la capacitat de decidir si volen repetir o no algunes coses que han vist sempre al seu voltant sense ser conscients que són ítems violents”, detalla.
López subratlla la importància d’incorporar a les sessions canalla i famílies que no provenen de situacions complexes, les quals assisteixen voluntàriament a aquests tallers, sense haver estat derivats a través de Serveis Socials. Assegura que “tenen un nivell d’adherència molt més gran i motiven molt més la resta del grup a venir” i destaca que permeten desestigmatitzar el servei que s’oferia fins ara.
Al mateix temps, celebra que les sessions grupals són molt més profitoses que les individuals, on sovint els assistents als tallers “activen les seves resistències vers el psicòleg i es fa molt difícil que exposin les seves emocions”. “En canvi, als grups, el terapeuta fa un paper d’acompanyament mentre el nen o nena confronta les seves emocions amb la resta i és més fàcil que mostri què li passa”, afegeix.
Els grups actuals estaran actius fins al març, i seguidament es formaran dos nous tallers que duraran fins al juny. La previsió és oferir un màxim de 10 places per grup, amb infants d’entre 7 i 13 anys. L’assignatura pendent és poder organitzar sessions també amb adolescents fins als 18 anys, els quals fins ara han estat reticents a participar d’aquestes dinàmiques. López creu que seria idoni oferir aquestes sessions també als adults, “que sovint no tenim prou eines per autogestionar-nos”.
