L'Estat destina 2 MEUR per reparar urgentment els estralls del temporal Glòria al Delta

Tot i així, són els ajuntaments els qui es faran càrrec de les inversions per reposar elements vulnerables a una possible nova llevantada.

Pla aeri del mar endinsant se als arrossars a la platja de la Bassa de l'Arena, al Delta de l'Ebre. Foto ACN
Costes preveu en les pròximes setmanes abocar-hi 120.000 metres cúbics de sorra per fer arribar l’istme fins els 50 metres d’amplada, tot esperant que la dinàmica natural afavorida pel vent de mestral ajudi a ampliar-lo fins a les dimensions pròximes anteriors al temporal. S’hi destinaran 700.000 euros, la partida quantitativament més voluminosa de les previstes.
Un altre dels punts importants a l’hemidelta dret serà la consolidació de la barra que separa la platja de l’illa de Buda dels calaixos, les llacunes interiors. En aquest punt, el Ministeri ja havia aportat uns 50.000 metres cúbics de sorra abans de la llevantada i ara vol arribar fins els 100.000, arribant a la part nord de l’illa de Sant Antoni per fixar espai dunar suficient que permeti contenir els temporals amb força mitjana a l’espera del pla que s’ha de presentar abans de l’estiu. També a la platja de Migjorn, a Sant Jaume d’Enveja, es retirarà la plataforma d’obra de l’antiga guingueta perquè el consistori pugui habilitar-ne una de temporada.
Cordó dunar a Deltebre
A l’hemidelta esquerre, el milió d’euros previst s’invertirà, sobretot, en actuacions als trams costaners afectats del terme municipal de Deltebre i de l’Ampolla. Al primer municipi, el més afectat del Delta, es construirà un cordó dunar des de la zona de Riumar fins el restaurant ‘Los Vascos’, recuperant la sorra que va penetrar a l’interior de les finques des de la costa. Des del Ministeri confien que aquest apantallament permetrà contenir els temporals de primavera i evitar que es torni a ompli “l’olla” de 3.000 hectàrees que va inundar el Gloria. Esperen que la revegetació permeti reforçar-lo com a cordó de protecció a l’espera de les solucions que aporti el pla estatal, que podrien passar, en aquest tram, per recular, ampliar la platja o una solució mixta.
Reconeixen també que caldrà actuar a les guardes històriques dels Alfacs i el Fangar. Precisament, a l’Ampolla les actuacions es concentraran a restablir l’accés del tram entre la rotonda davant d’un conegut local d’oci de la platja de l’Arenal fins la bassa de les Olles. Amb aquesta actuació, s’aprofitarà la sorra que s’ha acumulat en aquesta última zona per traslladar-la fins a la mateixa platja de l’Arena.
A la resta de trams afectats, principalment des de Vila-seca cap al sud, les actuacions se centraran en aquesta mateixa línia de restaurar el pas al domini públic, habilitar cordons dunars o reforçar espigons i esculleres de protecció. S’està estudiant com reposar sorra a la platja de La Pineda –al terme de Vila-seca-, que va patir una pèrdua molt important de material; també restaurar la zona costanera de Mont-roig o condicionar alguns trams del GR-92 molt afectats.
Canvi de prioritats
Per contra, segons insisteixen les mateixes fonts ministerials, del nou enfocament que assumeix des del pas del Gloria el govern estatal a l’hora de prioritzar actuacions. S’ha descartat destinar recursos pressupostaris per reposar elements que puguin tornar a ser esborrats pels pròxims temporals, que cada cop seran molt més freqüents a la zona mediterrània, segons els experts. “Episodis que abans eren molt esporàdics es produiran més sovint. Tant les actuacions directes de Costes com les que recomanem als ajuntaments que poden tenir danys es facin perquè un temporal ordinari no les pugui alterar substancialment”, ha apuntat el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté.
A la pràctica, això significarà també que el govern espanyol no es farà càrrec de la reposició d’elements o mobiliaris dels passejos marítims situats majoritàriament al domini públic. Tampoc es treballarà per reposar la sorra en platges que periòdicament esdevenen de còdols. En general, s’actuarà de forma integral per refermar la costa més enllà de les façanes marítimes urbanes. “Si només el que fem és aportar sorra i fer plates artificials potser és poc consistent”, ha apuntat Sabaté, partidari de “pensar com consolidem el litoral perquè sigui resistent a les llevantades”.
Així ho han traslladat els representants la Direcció General de Costes en les visites que durant els últims dies està efectuant als diferents municipis afectats. Els ajuntaments, de moment, haurien assumit majoritàriament el plantejament d’haver de fer-se càrrec d’aquestes actuacions concretes i repensar el futur de les façanes i passejos marítims. Fins ara, han acreditat entre 10 i 12 milions en desperfectes litorals, dels quals el govern espanyol en cobrirà només una part seguint aquest criteri. “Nosaltres actuarem a la costa però hi ha també infraestructures de platges que de vegades són municipals. Per exemple, si hi ha unes dutxes o aquests elements, correspon al propi ajuntament. Però actuació a la costa, allí on puguem arribar amb aquests recursos, ho farem”, ha tancat el subdelegat.