Tot a punt per una nova edició de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de les Terres de l’Ebre, una mostra que serà l’aparador de la documentació dels oficis tradicionals. Enguany se celebrarà aquest cap de setmana, els dies 27 i 28 d’octubre i a la sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre.
L’encarregat de donar el tret de sortida serà el documental Sfumatura –realitzat per la productora ampostina Delta Produccions -. La cita serà aquest divendres a les 19:30h.
Sfumatura: l’art de treballar, l’ofici de viure
Sfumatura és un film documental fruit de la col·laboració de l’escriptor Oriol Fuster i el realitzador i director audiovisual Pau Bertomeu. Tots dos s’endinsen en el testimoniatge de la darrera generació viva d’uns oficis en desús.
La peça esdevé una reflexió existencial a través del valor del treball tradicional amb un mirall a la situació actual,on la precarització i la pèrdua del sector primari han anat acompanyades de la pressa, els automatismes en la producció i pèrdua per l’amor al treball com eina de vida.
“I si el temps no existís?”es pregunten ambdós autors del documental. “La pel·lícula pretén ser una finestra al moment des de diferents perspectives i és per aquest motiu que la divulgació científica acaba prenent també un paper rellevant en el contingut del metratge. Introduïm la tesi, provinent de la física que el temps no existeix: i un cop desenvolupada, el film deixa d’oferir una imatge més aviat desoladora per voler esdevenir propositiu, programàtic, apoderador. L’sfumatura, el pas gradual d’un color a un altre que dóna nom al film, ha de ser, sí o sí, des dels tons foscos cap a la claredat” afirma Oriol Fuster, guionista de l’obra.
Un assaig sobre els oficis en perill d’extinció que pretén, també, reflexionar sobre la crisi i les relacions interpersonals a través d’uns oficis en un món que s’esfuma com els valors que representaven. Narrat en primera persona per la jove actriu rapitenca Íngrid González, Sfumatura interpel·la l’espectador tot proposant mirar enrere per mirar l’avui. Estem perdent els valors que ens defineixen com a comunitat? La resposta la trobarem a travès dels records dels 9 testimonis que acompanyen el documental: la baldanera, el productor de sàrsies que treballa de forma mig artesana mig industrialitzada; l’antiga sargidora de sàrsies, l’herbolari, l’esquilador; les treballadores de pauma, el terrisser; testimonis etnològics que subratllen la importància del treball manual i de fer dels valors el centre de l’economia.
Un temps i una manera de viure que s’escola. Un testimoniatge i un auto-reflexió que ens convida a recuperar els valors del treball artesà al servei de la comunitat . Mirar enrere per continuar endavant amb el valor de la paraula com a contracte i la mirada digna dels oficis dels nostres avis.
