Aquesta influència dels estupefaents, recull la jutgessa, hauria suposat que el conductor de la furgoneta “no només no va veure el vehicles que circulaven per l’altre carril”, sinó que “ni tan sols era conscient que la carretera feia una corba que devia traçar”. Tampoc sabia, just després de l’accident, que havia envestit una moto i, segons l’atestat dels Mossos, estava molt nerviós, inquiet i tenia la parla pastosa. D’acord amb els resultats de les proves –que van donar una quantitat de cocaïna molt per sobre de la quantitat de contrast-, calcula que el condemnat hauria pogut consumir cocaïna pocs abans de conduir. La jutgessa desmunta també l’argument de la defensa que el positiu en la prova de drogues podia haver estat fruit de tractaments dentals previs, un fet que els pèrits van descartar. També certifica que la cadena de custòdia de les mostres de saliva, qüestionada per l’advocat de Pérez, va ser correcta.
Per contra, la sentència considera com a agreujants l’actitud mostrada pel condemnat amb posterioritat a l’accident. La jutgessa li atribueix tota la responsabilitat per la mort dels joves, que no van tenir temps d’evitar el fatal desenllaç davant la maniobra del conductor i, sobretot, li retreu la “manca total d’empatia”, “fregant la falta de respecte”, cap a ells. Durant la vista oral, agents dels Mossos i testimonis van mostrar la seva perplexitat davant la indolència i les manifestacions de Pérez, volent abandonar el lloc dels fets de forma immediata i queixant-se dels danys al seu vehicle. Fins i tot en el moment del judici, quan la magistrada li va advertir que no mirés els familiars “de forma insultant”.
Retrets de la jutgessa
Tot i que en la vista oral no es va acceptar com a prova les gravacions de l’acusat conduint posteriorment a l’accident mortal, quan ja tenia el carnet retirat –fet pels quals ja va ser condemnat per un jutjat d’Alcanyís-, la jutgessa li retreu obertament que, en aquell moment, se li va “alterar el cor” davant la possibilitat de ser inculpat d’un possible delicte per de conduir sense permís “on ningú havia patit danys”. Una situació que contrasta amb els moments posteriors de l’accident, quan “no es va preocupar de les víctimes” i “només volia marxa a casa”. Apunta també la sentència, que la quantitat de cocaïna consumida, just abans d’agafar el vehicle, a Sant Carles de la Ràpita i en direcció a Barcelona, era “considerable” i li recorda la “manca de col·laboració” amb els Mossos durant les proves de detecció de drogues, a la voluntat de dilatar la seva pràctica coneixedor que podia donar positiu.
Al marge de la pena de quatre anys de presó pels dos delictes d’homicidi per imprudència greu i contra la seguretat viària, la jutgessa li imposa la pèrdua definitiva del carnet de conduir i la prohibició de poder circular amb vehicles i ciclomotors en la seva pena màxima: sis anys. Addicionalment, considera Pérez Cases com a responsable civil, juntament amb la companyia asseguradora Zurich a abonar els tractaments mètics dels familiars de les víctimes i el cost dels nínxols funeraris. El condemnat també s’ha de fer càrrec dels costos processals.
Malgrat tot, la sentència encara no és ferma i les parts poden presentar recurs. Així ho ha fet la defensa del condemnat i, en sentit oposat, els pares d’una de les víctimes, Emma, que han qualificat d'”insult” i “burla” la condemna. La seva advocada havia sol·licitat que s’apliqués a l’acusat el delicte de conducció temerària, amb una petició de pena de cinc anys de presó. En aquest cas, la jutgessa entén que caldria acreditar els elements que sustenten aquesta afirmació i descarta que existeixi una actitud “dolosa i imprudent”, que no ha apreciat: “l’acusat no era conscient de la invasió de carril, pel qual no es pot considerar una conducta dolosa”. El consum de cocaïna, sosté, li hauria conferit una “falsa apreciació de la realitat”. “És una burla de cara els pares, la societat i tothom. Una persona de 60 anys, conduint a la una del migdia amb la taxa de drogues que portava: és una falta de respecte a tothom, no valora la vida dels demés. És indignant”, ha declarat Joan Ignasi Garcia, pare d’Emma. Considera que una condemna de cinc anys per conducció temerària seria un “resultat digne” per a la memòria dels joves. “No és un accident de trànsit: nosaltres ho cataloguem com un assassinat. No cal tenir pistola, també pot ser un vehicle. Les campanyes ja ho diuen: alcohol i drogues zero”, ha afegit.
Els pares de la noia van encapçalar concentracions de protesta davant el jutjat penal de Tortosa durant els dos dies que es va allargar la vista oral, els passats 12 i 13 de febrer, en les quals van participar veïns i amics de les víctimes. La mort de Manel i Emma, va causar una forta commoció als municipis de Masdenverge i Amposta, on residien i estaven activament implicats en entitats esportives.
