Un grup de 33 alumnes de l’INS Ramon Berenguer IV viatgen al camp de concentració de Mauthausen

La primera etapa del projecte 'Portes de la Memòria' es clausura amb un viatge a Àustria per visitar els camps de concentració nazis

0
199
Circ Raluy Legacy 728×90

Un total de 33 alumnes de primer de Batxillerat de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta viatjaran a Àustria, del 3 al 6 de maig, per visitar el camp de concentració de Mauthausen, on van ser els deportats ampostins. Una visita que coincidirà amb el Dia de l’Alliberament de Mauthausen, el 5 de maig, data que aproftaran per fer un homenatge als deportats i exiliats republicans que han estat estudiant durant aquest curs. Els joves, acompanyats del professorat i els membres de l’Amical de Mauthausen, també visitaran els camps de Gusen, Ebensee i el castell de Hartheim.

Des de principis de curs, els alumnes del Batxillerat de Ciències Socials i Humanitats de l’Institut Ramon Berenguer IV investiguen la vida de deu persones ampostines que van ser deportades i exiliades als camps d’extermini nazis. El projecte ‘Portes de la memòria’, organitzat per l’INS Ramon Berenguer IV i l’àrea de cultura de l’Ajuntament d’Amposta, té una durada de dos cursos i treballa de forma transversal amb diferents assignatures.

L’alcalde, Adam Tomàs, ha apuntat que «és molt important recuperar la memòria històrica, i més si són els joves els que poden treballar directament amb material original, el que els apropa més als fets de la nostra història recent». Durant aquest curs, els alumnes s’han organitzat en grups de 6 a 8 persones, centrant la recerca en cinc deportats. Fins ara, els i les joves han treballat en la documentació, amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal i de les famílies, a les quals també han entrevistat.

«Un dels objectius és realitzar un homenatge públic als deportats, que formen part del patrimoni moral i històric de tots, però d’altra banda també volem fomentar que l’alumnat intercanviï experiències amb els altres joves i amb els familiars dels deportats», ha subratllat Lluís Montull, un dels coordinadors del projecte. Alhora, l’estudi també busca despertar consciències perquè els joves estiguin preparats per refexionar sobre l’actualitat: «Amb aquesta experiència podran analitzar críticament el que està passant en l’actualitat, i refexionar sobre l’ascens de posicions polítiques que defensen l’odi cap als diferents», ha seguit la també coordinadora del projecte, Carme Maigí.

D’altra banda, Ariadna Tomàs, una de les alumnes que està treballant en ‘Portes de la memòria’, ha afrmat que està molt satisfeta d’haver pogut formar part d’aquest estudi: «Puc dir que és una experiència increïble, tant a nivell de recerca com moral. Aquests fets s’han de donar a conèixer perquè no torni a passar mai més».

Al fnal de la recerca, el juny del 2020, el grup de treball presentarà els resultats en una exposició oberta al públic i s’elaboraran uns plafons dedicats a cada una de les víctimes estudiades. La col·locació de llambordes simbòliques davant la porta de l’últim domicili conegut dels deportats a manera de memorial -una creació de l’artista alemany Gunter Demnig per homenatjar les víctimes del nazisme- culminarà el projecte.

Des de l’organització del projecte s’ha volgut donar les gràcies pel suport al Departament d’Educació i Justícia, a l’Ajuntament d’Amposta, a l’Arxiu del Montsià, al Grup DEMD, al Memorial Democràtic, a l’Amical Mauthausen, a la Xarxa de memòria i prevenció del feixisme ‘Mai més’ i a la direcció de l’INS Ramon Berenguer IV; a més de les persones que a títol individual han assistit a l’Institut epr realitzar xerrades, com Pere Ferré, Joan B. Beltran Reverté, Júlia Idiarte, Daniela Gil i Roc Salvadó, entre d’altres.

FER UN COMENTARI