Castellfollit de la Roca (Garrotxa) torna a mirar cap al cingle basàltic que el sosté. En les últimes setmanes, el penya-segat que sosté el nucli antic ha registrat nous despreniments de roca i els especialistes que analitzen el terreny han detectat una fissura d’uns 17 metres a la part superior, a la zona més sensible del risc.
La troballa ha activat la vigilància i el seguiment tècnic per part de les autoritats i dels equips que en controlen l’estabilitat.
UN POBLE SOBRE UNA COLADA DE LAVA
Castellfollit de la Roca és un dels municipis més singulars de Catalunya: el poble s’assenta sobre una colada de lava solidificada que forma una paret vertical d’uns 50 metres d’alçada. Però això que fa el poble únic i atractiu és el que pot fer-lo perillar.
Tot i que el basalt és una roca dura, el pas del temps, la força del riu i la infiltració d’aigua poden anar debilitant-ne l’estructura i afavorir l’obertura de fractures.
Els experts consultats pel pòdcast El Radar de 3Cat han insistit que “no existeix un risc imminent”, però sí una degradació progressiva que obliga a mantenir un control permanent del penya-segat.
SENSORS, ESCANEJOS I SEGUIMENT DEL PUNT MÉS DELICAT
La cara nord, orientada cap al riu Fluvià, és la que genera més preocupació. En aquest sector s’hi han instal·lat sistemes de control per mesurar els moviments de petites esquerdes i entendre com evoluciona l’erosió. A més, el cingle s’escaneja periòdicament per detectar desplaçaments mil·limètrics i anticipar qualsevol canvi rellevant.
En paral·lel, l’Ajuntament reclama suport econòmic per garantir el manteniment regular del cingle. Les feines de neteja i retirada de vegetació —clau per reduir riscos— poden suposar entre 40.000 i 50.000 euros, una despesa molt elevada per a un municipi petit, amb uns 1.000 habitants.
El consistori assegura que està en converses amb el Departament de Territori, que s’ha compromès a finançar la neteja d’aquest any, i treballa per deixar encarrilat un contracte que ho estabilitzi en els pròxims exercicis.
Castellfollit fa segles que conviu amb aquesta geologia imponent. No hi ha alarma immediata, però el missatge és clar: la vigilància i el manteniment no són opcionals en un poble construït literalment al límit del precipici.