Un veí de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha reprès els tràmits per entrar al llibre Guinness dels rècords amb una col·lecció de 37.000 maquinetes de fer punta als llapis, després d’un primer intent fallit fa aproximadament un any i mig. Albert Gironès, que fa gairebé tres dècades que les recopila, sosté que la seva xifra multiplica per quatre el registre que actualment figura com a referència, amb unes 8.500 peces.
Una afició nascuda “gairebé per casualitat”
Gironès ha explicat a l’ACN que tot va començar “gairebé per casualitat”, quan li van regalar unes quantes maquinetes que portaven un número a la part inferior. Després de comprovar que formaven part de Playme, una col·lecció espanyola dels anys setanta integrada per una seixantena de models, va decidir buscar les peces que li faltaven. “Em vaig embolicar”, ha reconegut, rient.
Amb el pas dels anys, ha anat ampliant el fons a través d’intercanvis amb col·leccionistes d’arreu del món i també adquirint col·leccions a persones que se’n volien desprendre. Segons ha detallat, una bona part de les peces arribaven dels Estats Units o de la Xina, tot i que actualment les despeses d’enviament són “molt cares”. També feia intercanvis a través d’un club establert als Països Baixos.
Del comerç de poble a les vitrines del garatge
Quan treballava de pastisser, aprofitava els dilluns festius per recórrer pobles i llibreries a la recerca de noves peces, i en alguna ocasió tornava a casa “amb unes 200 maquinetes noves”. Ara explica que és més difícil trobar persones amb la mateixa afició, perquè molts col·leccionistes han deixat aquesta pràctica per l’edat, i perquè, segons sosté, ja no es fabriquen maquinetes tan variades com durant les dècades dels 70, 80 i 90, en un context en què el seu ús s’ha anat reduint.
La col·lecció inclou peces de metall, plàstic, fusta, ceràmica i goma, amb formes i marques molt diverses. Entre les més antigues hi ha les de manovella, habituals en escoles i oficines, mentre que el col·leccionista també destaca les de metall i ceràmica “pels detalls i els acabats”.
Figures, objectes i logotips en miniatura
Entre les peces reunides hi ha figures dels Barrufets, de Shin-chan o del Pare Noel, així com objectes com un vàter, un arbre, una avioneta o un cotxe, i fins i tot logotips de marques com Coca-cola o Hello Kitty. Gironès explica que algunes maquinetes han estat fàcils i relativament barates d’aconseguir, mentre que d’altres s’han convertit en peces difícils de trobar perquè ja no es fabriquen i n’hi ha poques unitats.
És el cas d’un souvenir de ferro procedent d’una antiga col·lecció espanyola que reprodueix l’Illa de Tenerife. En aquest cas, el preu pot disparar-se de manera notable: “Mentre una maquineta pot costar 8, 12 o 15 euros a mercats de brocanters, per aquesta en pots arribar a pagar 200”, ha afirmat.
Un museu visitable amb cita prèvia
Durant la pandèmia, Gironès va aprofitar per instal·lar vitrines i calaixos al garatge de casa seva i convertir l’espai en el “Museu de la Maquineta”, un recinte amb les peces exposades que es pot visitar gratuïtament, sempre que se’n concerti l’horari prèviament.
Pel que fa al rècord Guinness, el col·leccionista ja va provar d’obtenir-lo fa aproximadament un any i mig, però no ho va aconseguir. Segons ha relatat, el procediment és “complicat” i implica tràmits burocràtics. Ara, però, ha tornat a activar el procés amb l’objectiu d’acreditar la seva col·lecció com la més gran del món, després de constatar que la referència actual queda molt per sota de les 37.000 maquinetes que conserva.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat