Un esvoranc a Les Llosses deixa sense l’accés principal d’un veïnat

L'obra costarà 250.000 euros però el consistori no ho pot assumir i es queixen que la Generalitat els ha deixat sols

Tres veïns des de dalt l'esvoranc a Les Llosses (Ripollès) ACN
Els veïns de Viladonja, a Les Llosses (Ripollès), porten deu mesos sense poder passar per la carretera principal que els porta fins al veïnat. Les fortes pluges del juny de l’any passat van provocar un esvoranc i des de llavors no poden passar-hi. Com a alternativa, han de circular per una pista forestal que els allarga el trajecte i que, quan plou, està en males condicions. Entre els damnificats també hi ha càmpings i cases rurals que ho viuen amb impotència. L’Ajuntament ja té el projecte tècnic sobre la taula, després de treballar-ho amb la Diputació de Girona. Ara l’escull més important és el finançament. L’alcalde diu que la Generalitat els ha deixat sols i que no tenen capacitat per assumir els 250.000 euros que costarà l’obra.
“Sempre pensàvem que el problema vindria per dalt i no per baix de la carretera”, admet en Nil Hosta, un veí de Viladonja. I és que la via afectada està envoltada de terrenys argilosos i ja hi ha senyalització de risc d’esllavissada. El que va passar, però, va ser que les fortes pluges –van arribar a caure 100 l per m2- van impregnar els terrenys i l’excés d’aigua va afectar el subsòl de la carretera, deixant la via completament descalçada. Des de dalt, però, l’asfalt s’ha mantingut.

Hosta va ser l’últim que va circular per la carretera quan ja havia passat. Era de nit i recorda que va aturar-se en veure que hi havia un arbre caigut. “M’ho vaig mirar amb la llanterna i ho vaig veure correcte i no vaig trobar res estrany”, recorda. A primera hora del matí el van despertar per saber on era i el van informar de l’esllavissada. Va ser llavors quan va adonar-se que havia passat sense saber que la carretera estava descalçada. Explica a l’ACN, que un paleta li va explicar que fa 50 anys ja es va haver d’arreglar perquè la carretera havia cedit. Però des de llavors que ningú s’imaginava que es repetiria.

L’alcalde del municipi, Andreu Llimós, admet que després del Glòria i la pandèmia, ja només els faltava aquest esvoranc. Les previsions inicials apuntaven tenir-ho arreglat en un any però han passat deu mesos i ja tenen coll avall que a l’estiu no estarà. Des de fa mesos que treballen amb tècnics de la Diputació de Girona i ja hi ha el projecte tècnic acabat. El més dificultós, ara, és trobar els 256.000 euros que costarà l’obra. Per un municipi de 212 habitants i un pressupost anual de 370.000 euros, no ho poden assumir.

Es queixen que la Generalitat els ha deixat sols. Segons Llimós, “només ens han ofert una subvenció que trauran ara i que no tenim segur que ens la donaran; si no la traiem, ens deixaran penjats”. I afegeix que l’administració “va parlant de reequilibri territorial però quan hi ha un problema, ningú és enlloc”. En el millor dels casos, diu, aconseguiran el 50% de l’import de l’obra –ja han presentat la documentació per demanar-la-, però si no, hauran de buscar altres fórmules. Malgrat tot, assegura que no desistiran perquè l’obra és una urgència. Per contra, agraeixen el suport rebut de la Diputació que també els ha ajudat amb altres esllavissades. Per a aquesta en concret, la corporació els ha ofert uns 50.000 euros per finançar la reparació.

Càmpings i cases rurals afectats pels problemes d’accés

Just abans de l’esllavissada, a uns 300 metres, hi ha el càmping Saiol. L’esllavissada els ha deixat sense poder utilitzar mitja finca que tenien per a acampada lliure perquè no hi poden accedir. Un dels propietaris, Santiago Garcia, explica que l’estiu passat van haver d’anul·lar la reserva de 50 furgonetes i que aquest estiu tampoc podran utilitzar-la. “A part de la pandèmia, també tenim això, que ens afecta molt a nivell econòmic i també personal, perquè hi ha veïns que tenen dificultats per arribar a casa”, remarca. Es queixa que l’Ajuntament no ha mostrat “prou empatia” a l’hora de tenir-los informats i que viuen amb molta impotència veure que van passant els mesos i que segueixen igual.

Un malestar que també comparteix Nil Hosta, que té un allotjament rural. Ara que ja veuen que l’obra va per llarg, reclama que la pista forestal alternativa estigui en bones condicions. “Tots els clients ens arriben amb males cares”, per les dificultats per arribar. També denuncia que alguns particulars han fet tasques forestals amb camions i que això encara ha deixat la pista més malmesa. Unes molèsties que pateixen cada dia els veïns del nucli, especialment aquells que no tenen tot terrenys i que han de fer 5 km més per arribar a casa seva.

Des de l’Ajuntament es comprometen a arreglar el camí quan sigui necessari. No descarten restringir el pas de vehicles pesants per fer tasques forestals en les èpoques de més pluja. Una modificació d’ordenances, però, que encara hi estan treballant.