La Universitat de Girona (UdG) posa en marxa el Postgrau en Grans Carnívors: Ecologia, Governança i Convivència, una formació pionera que aborda de manera integral un dels grans reptes socioambientals actuals: el retorn dels grans carnívors als territoris europeus i la necessitat de gestionar la seva convivència amb les activitats humanes.
Actualment, no hi ha ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol cap formació universitària específica dedicada als grans carnívors des d’una perspectiva tan transversal. El programa neix per donar resposta a una realitat cada vegada més present als territoris europeus, marcada per la recuperació d’espècies com l’os bru, el llop, el linx ibèric, el linx boreal, el golut o el xacal daurat.
Catalunya, un laboratori viu de la recuperació dels grans carnívors
Segons explica el professor de la UdG Marià Serrat, director del programa, “durant les darreres dècades, Europa ha viscut un dels processos de recuperació de biodiversitat més destacats de la seva història recent. La consolidació de polítiques de conservació, la protecció legal de les espècies, la recuperació d’hàbitats naturals i els canvis en els usos del sòl han afavorit el retorn de grans carnívors a nombroses regions.”
Així mateix, remarca que “Catalunya constitueix un cas especialment rellevant. En poc més de trenta anys, el territori ha passat de no tenir pràcticament presència estable d’aquestes espècies a gestionar una població d’os bru en recuperació, afrontar el retorn del llop amb la primera llopada després de més d’un segle d’absència i observar l’expansió progressiva del linx ibèric. Paral·lelament, el debat sobre una possible reintroducció futura del linx boreal també ha entrat en l’agenda científica i política.”
I, finalment, subratlla que “aquest nou escenari planteja la necessitat de formar professionals capaços d’analitzar i gestionar una realitat complexa que combina factors ecològics, socials, econòmics, culturals i polítics.”
Una mirada interdisciplinària per afrontar els reptes de la convivència
La recuperació dels grans carnívors no és només una qüestió de conservació de la biodiversitat. També implica abordar debats relacionats amb la ramaderia extensiva, la gestió dels espais naturals, les noves ruralitats, les polítiques públiques i els models de governança territorial.
Per aquest motiu, el postgrau adopta una perspectiva clarament interdisciplinària que integra coneixements de biologia, ecologia, geografia, antropologia, sociologia, economia rural, comunicació i mediació de conflictes. L’objectiu és formar professionals amb una comprensió completa de les dimensions socioambientals associades al retorn dels grans carnívors.
Tot i que la formació té una clara vinculació amb la realitat catalana, incorpora també experiències i casos d’estudi d’altres territoris europeus i internacionals per ampliar la perspectiva de l’alumnat i facilitar la comparació entre diferents models de gestió i convivència.
Una formació aplicada amb treball de camp
Un dels principals trets distintius del postgrau, que s’ofereix a través del ventall de formació al llarg de la vida de la Fundació UdG: Innovació i Formació, és el seu fort component pràctic. El programa compta amb professorat procedent de diversos àmbits professionals i acadèmics, incloent-hi investigadors, personal tècnic de l’administració, professionals de la conservació, representants d’entitats socials i experts vinculats a la gestió del territori i la ramaderia extensiva.
La formació inclou diverses sortides de camp a territoris de referència per conèixer de primera mà diferents contextos de convivència amb els grans carnívors. Entre els espais previstos hi ha els Pirineus, per analitzar la relació entre l’os bru i la ramaderia extensiva; el Gironès, per estudiar els processos vinculats al retorn del llop; Astúries, com a exemple de convivència consolidada amb grans carnívors; i Andalusia, per aprofundir en les estratègies de conservació i reintroducció del linx ibèric.
Un equip impulsor amb experiència internacional
El postgrau és dirigit per Marià Serrat Crehuet, zoòleg i investigador de la Universitat de Girona, especialista en grans carnívors amb experiència en projectes desenvolupats als Pirineus, la Serralada Cantàbrica, Bulgària i Kamtxatka, així com en iniciatives de conservació de l’os andí a Sud-amèrica i del lleopard de les neus al Pakistan.
La coordinació acadèmica recau en Josep Vila Subirós, professor titular de Geografia Física, especialista en ecologia del paisatge i transformacions socioecològiques, que ha desenvolupat una extensa trajectòria investigadora en l’àmbit de la gestió territorial i dels espais naturals protegits.
Formar els professionals que necessitarà el futur
Amb aquesta iniciativa, la UdG cobreix un buit formatiu i respon a un repte d’escala europea. El postgrau pretén formar professionals especialitzats en la gestió dels grans carnívors, la mediació de conflictes socioambientals i la governança territorial, amb competències aplicables a administracions públiques, projectes europeus, consultories ambientals, centres de recerca i organitzacions de conservació.