Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

Tanca la 4a edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress de Girona

Avatar photo

La Comissió Europea ha alertat que Espanya està per sota de la mitjana europea en el reciclatge i que ha d’utilitzar menys l'abocador

La 4a edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress, de Girona, ha tancat avui després de tres dies de congrés on s’ha tractat el paper de la fracció orgànica en els nous models de recollida de residus. L’esdeveniment, organitzat per Fira de Girona, ha finalitzat avui amb una jornada amb representants de la Comissió Europea, del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, de l’Agència Catalana de Residus de la Generalitat de Catalunya i de les comunitats autònomes de Madrid, Andalusia, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Aragó.

La Comissió Europea ha alertat que Espanya està per sota de la mitjana europea en el reciclatge i que ha d’utilitzar menys l’abocador i el Ministeri considera que amb la nova llei estatal i amb els fons Next Generation podran revertir la situació. Les sis comunitats autònomes presents han coincidit en un debat que la nova llei de residus estatal hauria de penalitzar més els municipis que no reciclen.

El #wasteinprogress ha comptat amb l’assistència total de 1.500 persones, el rècord en quatre edicions, i també ha tingut el testimoni de regions i de ciutats d’àmbit internacional, estatal i català com Flandes (Bèlgica), Enschede (Holanda), Swansea (Gal·les), Bèrgam, Brescia, Milà i Cagliari (Itàlia), Copenhaguen (Dinamarca), Pontevedra, Pamplona, Barcelona, Lleida i la comarca del Gironès. Per a Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona, la valoració “és molt positiva, estem molt contents i ha estat l’edició més exitosa. Queda demostrat que és un congrés de referència en l’àmbit estatal. Hem tingut ponències internacionals d’alt nivell i ha estat espectacular les sinèrgies i intercanvi de coneixement que hi ha hagut. Cada cop tenim més demanda d’empreses i d’assistents”.

“Espanya té marge per aconseguir els objectius”

Caterina Savelli, membre de la unitat ‘Dels residus als recursos’ a la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea, ha alertat que “Espanya utilitza l’abocador més del que és recomanable i està lluny de l’objectiu. Ha millorat el reciclatge de paper, cartró, plàstic i vidre des de 2016, però està per es va quedar lluny dels objectius d’obligat compliment que hi havia pel 2020 i té molt alt risc de no arribar als objectius que es marquen pel 2025. Per aconseguir-ho, però, té marge”. 

Espanya encara no ha assolit els objectius de 2020 i podria ser sancionada amb imports elevats. En l’àmbit general, considera que “s’ha de millorar la recollida selectiva, hi ha molts bioresidus a la fracció resta, i els sistemes de pagament per generació no estan gaire implantats”. Savelli ha recordat que els propers anys hi haurà l’obligatorietat de separar més fluxos: paper, metall, plàstic, vidres i bioresidus el 2023 i tèxtils i residus domèstics perillosos com olis de motor i bateries el 2024. Creu que per millorar els percentatges “cal disminuir els residus mitjançant diferents mesures, com augmentar la conscienciació, evitar que els ciutadans se sentin confusos quan van al contenidor i encoratjar amb incentius a municipis i a ciutadans, com el pagament per generació”. 

Margarita Ruiz, subdirectora general d’Economia Circular del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, ha explicat la nova Llei de residus i sòl contaminats per a una economia circular, que introdueix la obligatorietat de la recollida selectiva de residus i models a traves d’incentius i penalitzacions. La novetat d’aquesta llei respecte a les anteriors rau en la incorporació de dos impostos, obeint les directius de la Comissió Europea, que s’aplicarien a partir de gener de 2023: per un costat l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables (0,45 €/kg) i, per l’altre, l’impost a l’abocament, incineració i coincineració de residus (tipus màxim 40 €/t).

Ruiz ha recordat com el 2018 la Comissió Europea va marcar quines eren les carències en la gestió de residus municipals i que “amb la llei i les noves normatives hem donat un primer pas per canviar el model de residus i implantar les primeres recomanacions. Tardarem alguns anys a millorar la taxa, però hem començat a fer el canvi. Gràcies als fons Next Generation disposem de recursos per millorar la gestió dels residus municipals a Espanya. Ens trobem en una situació propicia i no ho podem desaprofitar”. Pel què fa a la situació dels gestió residus municipals, el 2019 Espanya portava a terme el reciclatge en un 38% i ha mostrat com la Rioja, Navarra, Catalunya i la Comunitat Valenciana “són les comunitats autònomes que estan més a prop de complir o que ja han complert en arribar al 50%”.

Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat, ha presentat la Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya, amb l’objectiu que s’aprovi al Parlament al primer semestre de 2023: “Pivota en l’economia circular i en la gestió del residu zero, i també inclou mesures de prevenció, gestió eficient dels residus i responsabilitat del productor. Prioritzem la prevenció (el millor residu que tenim és el que no es genera) i la utilització de materials adequats (amb bosses i fundes compostables)”.

Peraire ha recordat que es compleixen 25 anys de la recollida d’orgànica i tractada separadament i que a Catalunya hi ha prop de 300 municipis que utilitzen el porta a porta i n’hi ha un centenar que s’hi afegiran properament: “Ara, és el moment de les grans ciutats, ja n’hi ha que estan al costat d’aquestes mesures. L’alta eficiència del reciclatge és el porta a porta, però també treballem amb models mixtes, com els contenidors intel·ligents. Volem ser més exigents pel que fa al nivell d’impropis als bioresidus: al 2025 no hauria de superar el 10% i el 2030 el 5%”.

En un debat amb la presència de sis comunitats autònomes, Sebastià Samsó (director general de Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears), ha apostat per “legislar i que hi hagi fiscalitat, una taxa justa, que hi hagi incentius i penalitzacions; qui contamina paga i qui no contamina no paga tant”. 

Joan Piquer (director general de Qualitat i Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana) ha exposat que la comunitat lidera els resultats de recollida en deixalleries i se situa en posicions capdavanteres pel que fa a la recollida de bioresidus a l’estat. També és partidari que hi hagi una “fiscalitat” i “s’elimini l’anonimat. La matèria orgànica ha de ser més barata. Per incentivar cal haver-hi una fiscalitat variable. Hi ha molts sistemes de reciclatges i s’ha de mirar quin és el millor per a cada municipi. Els abocadors s’omplen i ningú els vol al seu poble”.

Cristina Aparicio (directora General d’Economia Circular de la Comunitat de Madrid) ha explicat que “vam començar fa pocs anys, però ja estem contribuint amb un percentual important dels residus orgànics que es recullen a Espanya”. Aparicio considera, però, que “cal fer una educació continuada. Es posa el contenidor i es fa molta campanya, però ha de ser constant. S’ha de donar informació al ciutadà de què es farà amb la matèria orgànica i incentivar-lo. Tots els models són vàlids, han de tenir una viabilitat econòmica, social…”.

María López Sanchís (directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Junta d’Andalusia) també és partidària de “legislar” i que hi hagi una “fiscalitat dins el marc jurídic. No crec que hi ha hagi d’haver un model únic, no es pot imposar el mateix a tothom. La realitat territorial d’Andalusia, juntament amb la implementació del porta a porta, permetrà que els resultats de la recollida d’orgànica creixin de forma ràpida”. Sanchís també confia que els ajuntaments “prendran decisions valentes”. 

Guadalupe Zárate (cap del servei de Planificació Ambiental del Govern d’Aragó) creu que “amb el nou mètode de comptabilitzar els residus que imposa Europa, les comunitats autònomes estarem més lluny d’assolir els objectius marcats. Nosaltres hi som per facilitar l’avançament municipal, un model únic no respon igual de bé a tots els llocs i hem de tenir en compte que les realitats sociològiques són molt diferents als territoris”.

Quatre edicions del #wasteinprogress

El 2017, el #wasteinprogress va tractar la gestió de residus a les grans ciutats, el 2018 en els municipis turístics i grans esdeveniments, el 2019 la tecnologia associada a la millora de la recollida selectiva i del pagament per generació, i aquest any sobre la recollida de l’orgànica. Tot i que els darrers anys s’ha avançat en els resultats de la recollida selectiva i la prevenció de residus, en molts casos s’ha tocat sostre. Aquest fet, sumat a la nova legislació europea en matèria de residus i economia circular i a l’increment dels costos de tractament de la fracció resta, ha portat a replantejar el model actual de gestió de residus.

La Directiva Europea 201/851/UE estableix que la recollida diferenciada de la fracció orgànica ha d’estar implantada en tots els municipis de l’àmbit europeu abans de l’1 de gener de 2024. Només amb la implantació de la recollida diferenciada de la fracció orgànica s’aconseguirien els objectius de reciclatge marcats per les normatives comunitàries, que fixen el percentatge de reciclatge en un 55% l’any 2025, un 60 % l’any 2030 i un 65% per l’any 2035.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

L’andorrana Maria Ubach participa en el Comitè de ministres del Consell d’Europa

Notícia següent

Badalona rebrà 830.000 euros per a projectes de modernització

Notícies relacionades