L’objectiu final del protocol és l’aplicació de les mesures i actuacions necessàries per eradicar les violències de tipus sexual en els espais d’oci de la població i possibilitar que les persones puguin transitar-los de forma lliure, garantint així els seus drets com a ciutadania.
La directora general de Joventut, Laia Girós, ha destacat “la importància de la transversalitat d’aquest protocol. Cal la implicació de tots els agents des de les diferents vessants de la societat i cal comptar amb la veu de les persones joves, implicant-les en la presa de decisions, per lluitar contra la xacra de la violència masclista”.
Estudi previ
En l’elaboració del Protocol s’ha desenvolupat un procés de treball al llarg de l’any 2020 que es va iniciar amb un estudi previ basat en enquestes i entrevistes personals, i que recollí les experiències i opinions de la pròpia ciutadania -especialment dones, joves fins a 30 anys i col·lectiu LGTBI-.
Els resultats mostren que el 77% de les persones consultades han viscut en els darrers 5 anys algun tipus d’agressió sexual en algun dels espais de festa del municipi (festes populars, festivals de música, platges i zones concretes de l’espai públic de Roses). D’aquest percentatge, el 78% eren dones i el 22% homes que, en diverses ocasions, feien referència a agressions lgtbifòbiques. El major volum d’agressions viscudes són mirades persistents, invasió de l’espai, persecució, comentaris ofensius o degradants, cops i empentes, exhibicionisme, insistència en una petició o frecs i tocaments sense consentiment.
Davant aquestes situacions, la majoria de víctimes han manifestat que van fer front a l’agressió sense comptar amb ningú més, fet que deixa impune a la persona que comet l’agressió, mentre que tan sols un 4% dels casos van ser comunicats a serveis professionals. L’estudi detecta doncs que el comportament comú és la manca de denúncia o de demanda d’ajuda, motivat principalment pel fet que moltes d’aquestes agressions estan normalitzades, pels llaços de relació existents amb la persona agressora, per manca d’informació sobre les possibilitats d’actuació existents, o bé per por a patir processos de revictimització.
4 línies d’actuació
El Protocol estableix un seguit d’accions a implementar a Roses, a partir de 4 línies d’actuació. La primera d’elles marca el Compromís amb les dones i persones LGTBIQ+, objectiu que suposarà la posada en marxa de campanyes de sensibilització ciutadana contra les violències sexuals, o l’augment de formacions específiques entre els joves a través dels centres educatius. La línia Treball en xarxa amb els agents clau, per la seva banda, preveu realitzar formacions al personal tècnic i polític de l’Ajuntament, així com establir la coordinació i aliances oportunes entre els diferents agents socials -associacions, cossos de seguretat, personal municipal.
Una altra línia d’actuació marca les Eines i mecanismes d’abordatge, que suposarà l’establiment de persones referents en els serveis d’urgència del municipi, la creació d’un punt lila permanent a Roses, així com la creació de les taules de treball i de seguiment del Pla. Per últim, les accions de Construcció d’espais d’oci amb mirada feminista, abordarà la senyalització i difusió dels serveis presents a les festes populars, la planificació amb perspectiva de gènere dels espais físics de barraques i carnaval (col·locació de lavabos, il·luminació, vies d’accés segures, instal·lació de punts liles…), així com incloure la perspectiva de gènere en les programacions culturals i lúdiques i en les seves contractacions per tal d’evitar la invisibilització de les dones.
El pla finalitza amb l’establiment del protocols i rols a seguir pels diferents agents que intervenen en l’organització i desenvolupament de les festes populars (tècnics, personal sanitari, policia, seguretat privada, control d’accessos…), i quins han de ser els circuits d’actuació en cas d’agressió sexual en espais d’oci a la població, tant per part de la ciutadania (víctimes o testimonis), com per part dels professionals que reben avís de la mateixa, així com les pautes per tractar amb víctimes i agressors.
Un Pla transversal impulsat per l’Agència Catalana de Joventut
En elaboració del Protocol contra violències sexuals als espais d’oci de Roses han participat diferents àrees i serveis municipals (Joventut, Salut, Festes, Ensenyament, Acció Social i Seguretat Ciutadana) i els seus equips tècnics, amb la voluntat d’abordar d’una manera transversal i el més àmplia possible el projecte.
El Protocol ha estat realitzat gràcies al Programa d’assessoraments a ens locals o comarcals per a l’elaboració i implementació de protocols per a l’abordatge de les violències sexuals en espais públics d’oci, impulsat per l’Agència Catalana de la Joventut i a través del finançament de la Secretaria d’Estat i Igualtat del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat en el marc de les accions del Pacte d’Estat Contra la Violència de Gènere.
Davant la voluntat del consistori rosinc per abordar l’eradicació de violències sexuals en el seu oci, la Coordinació Territorial de Joventut de Girona (CTGi) va oferir l’Ajuntament de Roses participar en aquest programa. Fruit d’aquest acord, l’elaboració del protocol rosinc s’ha dut a terme al llarg de l’any 2020 per part de la consultora social Spora, i va ser aprovat pel ple municipal del passat 30 de març.
