Roda de Ter tornarà a representar els seus pastorets originals, ‘L’encís del pessebre’, una obra única a Catalunya. La van estrenar l’any 1979 i la va escriure Jaume Salés, un autor local. Escrita en vers, es va representar de forma intermitent durant deu anys amb un gran èxit i després es va deixar de fer. El seu fill, que també es diu Jaume Salés, explica a l’ACN que viuen aquests preparatius amb molta emoció. “Cada any que passava era més difícil tornar-los a engegar, però ara s’ha recuperat la il·lusió”, admet. Es tracta d’una història molt diferent del que és habitual i amb un infern militaritzat. Hi ha molta música -del rodenc Xavier Baurier-, ball i versos. La primera funció serà per Sant Esteve al Teatre Eliseu.
Aquest muntatge feia 34 anys que no es representava a Roda de Ter, el seu lloc original. Es va poder veure durant set Nadals, entre 1979 i 1988, i fins ara havia perdurat a la memòria dels seus habitants amb forma de records i anècdotes. Aquesta és una història amb moltes veus, com la del rodenc Xavier Baurier, l’autor de les composicions musicals. En una visita al teatre Eliseu i mentre es preparen els decorats per l’estrena, el compositor explica a l’ACN que va rebre aquell encàrrec de l’alcalde, Lluís Aguilar, quan tenia poc més de 30 anys. “No hi havia més músics aquí. Saps la dita que al país dels cecs, els bornis són els reis? doncs jo era dels pocs músics que hi podien haver a Roda i amb molt de gust vaig agafar aquest repte”, recorda amb un somriure.
Es van representar amb una orquestra de 18 músics que tocaven en directe i que interpretaven els 14 blocs musicals. Ara, els temes s’han adaptat i sonaran a ritme de piano en directe (Joan Espuny). No dubta que el resultat serà excel·lent. “Hi ha hagut una gran col·laboració de músics actuals com Jordi Domènech o Montse Pladelasala”, remarca.
La dramatúrgia és obra de Jaume Salés, un autor local prolífic i historiador que va morir el 2010. Els seus Pastorets s’han convertit en l’emblema, segons paraules del seu fill, que duu el mateix nom. Recorda que en els últims anys, el seu pare deia que era “una mica trist perquè havia fet això pel poble i no s’acabava de representar, però que es quedava amb els deu anys d’èxit”.
La família de l’autor ho viu amb molta emoció. De fet, ja tenien gairebé coll avall que no es tornaria a representar. “Cada cop era més difícil tornar-la a engegar, però ara s’ha recuperat la il·lusió amb una seixantena de persones”, diu amb emoció.
D’alguna manera, creuen que “va arribar a morir d’èxit” perquè es va convertir en un fenomen social i hi havia molta gent de fora que també els volia veure. Salés ho atribueix a la seva originalitat, perquè són molt diferents als Pastorets que es representen a Catalunya. Aquí la història és actual, amb un home que ha deixat la seva família i com aquesta l’enyora durant les festes de Nadal mentre esperen que es produeixi el miracle i es tornin a retrobar. A més a més, també apareix un infern militaritzat. “Són totalment originals, no s’ha vist enlloc més”, remarca.
“Sense els Pastorets, el Nadal no semblava Nadal”
Una part important dels actors i actius tornaran a representar un paper després de més de 3 dècades. “Vaig començar amb vint i escaig i ara estic ratllant els seixanta”, explica Pere Serra, que interpreta un dels pastors còmics. Tornar a participar-hi l’omple d’alegria i admet que els anys que no hi van haver els Pastorets, “el Nadal no semblava Nadal”. Retrobar-se amb antics companys d’escenari també els ha recordat anècdotes, com aquella vegada que un company seu va caure de l’escenari i va destrossar el violí d’un dels músics en plena actuació. “Ara riem, però aquell dia no vam riure gens”, recorda.
Entre l’equip tècnic també hi ha Francesc Diéguez, un veí de Roda que també participava en l’organització des dels seus inicis. D’aquella època recorda el fred que passaven al teatre. I ara continua donant un cop de mà amb tot el que faci falta. Porten uns dos mesos assajant. “Quan van començar a cantar la primera cançó, jo ja vaig plorar perquè ho sentia”, recorda. I celebra que, després d’alguns intents fallits, finalment sigui una realitat.
L’única persona que torna a fer el mateix paper que aquella època és Maria Masoliver, que també actua al grup de teatre local Arrels. “Abans en tenia 20 i ara, 62, i no recordava gens el text”, diu. El que més li agrada del teatre és “divertir-se dalt de l’escenari”. I està encantada de tornar a representar-los. En destaca la qualitat del text, “és superb”, i creu que la figura de Jaume Salés i el seu llegat no s’ha reivindicat prou. Les noves generacions han de conèixer el que senten que és patrimoni de Roda de Ter, diu.
“Hi ha hagut un cop de poble”
La direcció va a càrrec de Joan Roura. Ell no és de Roda, però també viu amb molta emoció aquesta etapa. El que està passant, diu, és com “un cop de poble, la gent s’ho sent seu i s’hi ha abocat molt”. I celebra haver acceptat aquest repte. “És un text molt bonic, amb uns pastorets inèdits, i la música també”, diu. Creu que s’han donat un cúmul de circumstàncies per fer-ho realitat. “És una petita joia i a mi m’emociona molt poder formar-ne part”, conclou.
