El PSC de Girona critica que la taxa d’escombraries continuarà per sobre dels nivells del 2023

Els socialistes qüestionen la rebaixa anunciada pel govern, reclamen més transparència en el càlcul i demanen que la quota s’ajusti millor als residus generats

22 d'octubre de 2026 a les 19:38h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

El PSC-Girona pel Canvi recorda que el balanç fiscal del mandat és el d’una pressió creixent sobre la ciutadania. Les dades mostren que el 2024 la taxa d’escombraries va pujar entre un 26% i 28%, l’IBI un 3,6% i la resta de taxes municipals també un 3,6%. Els socialistes consideren que la rebaixa mínima que ara es posa sobre la taula per a determinats tributs, no compensa aquestes pujades acumulades. 

La taxa d’escombraries és el punt on es veu amb més claredat aquesta contradicció. Les tarifes previstes per al 2027 —que van de 187 a 374 euros per ús habitual i de 263 a 526 euros per ús no habitual— continuen per sobre de les del 2023, quan un pis pagava 170,80 euros i una casa 240,68. 

L’anàlisi comparativa amb altres ciutats agreuja el balanç. Segons l’informe Les taxes de residus a Espanya 2026, de la Fundació ENT, Girona és la segona capital de província amb la taxa domèstica d’escombraries més alta de l’Estat, amb una quota mitjana de 224,56 euros, només per darrere de València i gairebé el doble de la mitjana estatal, que és de 119,62 euros. «Som la segona capital de província amb la taxa més alta, però no som la segona més neta. Els gironins paguen preu de primera i reben un servei que no està a l’altura», assenyala la portaveu del grup socialista. 

El PSC-Girona pel Canvi posa en dubte la rebaixa de la taxa que anuncia el govern. Segons el seu propi informe, amb les quotes vigents es recaptarien uns 175.000 euros per sobre del cost del servei, un excedent que la normativa no permet. «Ajustar les quotes per adequar la recaptació al cost del servei no és una rebaixa, és complir la llei», assenyala Bea Esporrín. A més, el cost previst per al 2027 incorpora una cinquena modificació del contracte, de gairebé 900.000 euros, que encara no ha estat aprovada pel ple municipal. El grup municipal reclama que s’aclareixi com s’ha calculat la taxa i sobre quins costos reals s’ha fixat. 

Els socialistes qüestionen el model que s’està seguint: «Una taxa més complexa no és necessàriament una taxa més justa», afirma. El grup defensa que qui genera més residus ha de pagar més, però alerta que ni la superfície de l’habitatge, ni el consum de l’aigua, ni els usos de la targeta expliquen per ells mateixos el comportament real de cada nucli de convivència. El poc ús de la targeta no és sinònim de reciclar menys o pitjor, ni de reciclar malament, si es té present que pot tractar-se d’una segona residència o d’una llar que genera pocs residus. I associar automàticament les poques obertures a l’incivisme és un error. El grup socialista recorda que ja va plantejar alternatives en les seves al·legacions i reclama estudiar millor com identificar els habitatges i com vincular la quota als residus realment generats. 

Pel que fa al comerç, la regidora Cristina Cots proposa revisar si les categories i els criteris de la taxa comercial reflecteixen la producció real de residus de cada activitat, perquè «no tots els negocis d’una mateixa superfície i tipologia generen els mateixos residus». El PSC demana que el govern expliqui quins indicadors utilitza i com reconeix la prevenció i la separació correcta, que es publiquin indicadors del servei i que no es penalitzi els comerços per fer servir la deixalleria. També reclama un procediment senzill per revisar errors i una resposta clara als establiments afectats per obres. 

Els socialistes insisteixen que les taxes han d’estar justificades amb estudis de costos suficients i demanen més transparència en l’expedient. Conclouen que no hi ha cap rebaixa real que es pugui presentar com a tal i que la taxa de residus continua sense garantir que els gironins paguin en funció dels residus que generen. «Girona necessita més transparència, més equitat i una millor justificació de les quotes», assenyala Esporrín.

Sobre l'autor
C CIUTAT
Redacció
Veure biografia
El més llegit