La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, i el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Lluís Amat, han presentat aquest dilluns a Canet d’Adri una prova pilot d’informadors en espais fluvials de les comarques gironines. El programa es desplegarà durant els mesos de juliol i agost en gorgues i espais fluvials molt freqüentats a l’estiu per tal de promoure l’ús responsable d’aquests indrets protegits i evitar conductes incíviques.
Aquest nou servei constarà d’onze informadors, que estaran repartits a Canet d’Adri, Santa Pau, Vidrà, Camprodon, Sant Llorenç de la Muga, Albanyà, la Vall d’en Bas i Sales de Llierca i el riu Ter. D’aquesta manera, es reforçarà i ampliarà el dispositiu d’informadors que ja tenen alguns municipis i que financen els ajuntaments respectius, principalment als espais del riu Brugent (les Planes d’Hostoles, Vall d’en Bas i Sant Feliu de Pallerols) i la Vall de Bianya i Sadernes (Tortellà, Montagut i Oix i Sales de Llierca), entre d’altres.
La Diputació de Girona oferirà assessorament en la gestió de l’ús públic en gorgues de rius hiperfreqüentats i coordinarà el dispositiu d’informadors, tant en llocs de nova implementació com en els espais que ja disposaven de personal. La Fundació Emys, entitat ambiental sense ànim de lucre, s’encarregarà de portar-ho a terme sobre el terreny. El cost és de 18.000 euros, que van a càrrec de la corporació.
El diputat de Medi Ambient, Lluís Amat, ha subratllat: «La sobremassificació en espais naturals a la demarcació de Girona i a tot Catalunya és un problema que va en augment des de fa una dècada i que s’ha accentuat arran de la pandèmia. Totes les institucions hem de treballar conjuntament, com estem fent, per buscar solucions perquè la biodiversitat i l’entorn en aquests espais tan fràgils no en resultin perjudicats».
Per la seva part, la consellera Teresa Jordà ha explicat que «la prova pilot s’emmarca dins el pla de xoc endegat pel Departament per compatibilitzar la protecció del paisatge, la flora i la fauna amb les activitats d’oci i les activitats turístiques, la qual cosa es visualitza amb mesures com aquestes».
El model de gestió d’us públic de les gorgues
L’estiu passat, davant d’aquesta problemàtica, la Diputació de Girona, a través del Servei de Medi Ambient, i la Fundació Emys ja van impulsar un model pioner de gestió d’ús públic de les gorgues. Es tracta d’un document que té el propòsit de crear pautes de treball replicables en diferents espais de la demarcació amb problemàtiques similars en aquest àmbit.
Totes aquestes solucions estan redactades en unes memòries executives a nivell de municipi, on s’identifiquen els impactes derivats de la sobrefreqüentació en rius i gorgues d’interior, i es proposen mesures per racionalitzar-ne l’accés i trobar un equilibri entre la conservació de l’espai i l’ús i gaudi recreatius.
Prèviament, mitjançant processos participatius, s’havien mantingut reunions amb representants municipals, veïns i propietaris per conèixer-ne l’opinió sobre la situació, identificar-ne les principals preocupacions i buscar solucions de consens.
Aquest model també inclou ordenances municipals tipus per tal que els ajuntaments les adaptin al seu cas concret i les aprovin. És el cas, per exemple, del model d’ordenança que regula l’accessibilitat al medi natural, l’aparcament o la taxa per cobrir les despeses de la gestió de l’aparcament, entre d’altres.
Fins al moment, s’han redactat memòries valorades en catorze municipis de les comarques gironines, que ho han sol·licitat a través del Pla de Serveis del Servei de Medi Ambient. El cost total, finançat per la Diputació de Girona, és de 50.000 euros. Són els següents:
Alt Empordà (Albanyà i Sant Llorenç de la Muga)
Garrotxa (Montagut i Oix, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Feliu de Pallerols, Santa Pau, Tortellà i la Vall de Bianya)
Gironès (Canet d’Adri i Sant Martí de Llémena)
Osona (Vidrà)
Ripollès (Campdevànol i Camprodon)
El diputat de Medi Ambient, Lluís Amat, ha incidit que aquests espais fluvials són «com la nostra catedral o la nostra Sagrada Família. L’entorn natural és cosa de tots i hem de trobar l’equilibri, amb una regulació ben planificada i consensuada, perquè aquests espais fluvials no es malmetin i hi pugui haver bona convivència entre els visitants i els habitants dels municipis».
