Convertir l’institut Ermessenda de Girona en una sola seu a Can Prunell a partir del curs vinent era la proposta en la qual treballava l’equip de govern de la ciutat (Guanyem, Junts i Esquerra Republicana). En aquest sentit, Queralt Vila, Regidora d’Educació, es mostrava convençuda que “tenir una sola seu facilitaria l’activitat lectiva i la cohesió entre l’alumnat”. A més, afegia que la situació és “anòmala” i que els serveis jurídics municipals “han recalcat” que no poden renovar el contracte de lloguer perquè el consistori “no té competències en matèria d’edificis de secundària”.
Segons l’Ajuntament, la decisió s’havia pres després que no es pogués continuar afrontant el lloguer d’una de les dues seus d’aquest institut, situada a l’edifici Casal Bisbe Cartañà, propietat del Bisbat de Girona. Per tant, a partir del curs vinent, tot l’alumnat de l’institut passaria a la seu de Can Prunell amb mòduls prefabricats.
Arran d’aquest anunci, famílies i alumnes de l’Ermessenda van iniciar una campanya reivindicativa per defensar l’obertura de les dues seus. Els manifestants van tallar l’avinguda de Lluís Pericot i van portar la protesta fins als plens l’Ajuntament de Girona. “Personalment prefereixo estar en un edifici que està fet de pedra i no ens uns contenidors“, expressava un estudiant.
Al ple del mes de febrer, les famílies s’han tornat a manifestar per mostrar el seu malestar, tot llegint un manifest per mantenir la seu del Cartañà fins que no es construeixi el nou institut a la carretera de Barcelona.
L’equip de govern passa la pilota a la Generalitat de Catalunya
Durant el ple del mes de gener, la regidora d’Educació deixava clar que la potestat per decidir que passa mentre no arribi l’edifici definitiu a la Simon recau al Departament d’Educació, i que per tant, és la Generalitat qui ha de decidir si vol mantenir el lloguer del Cartaña.
El Departament va respondre a les declaracions de Vila expressant que la competència d’Educació és “invertir en patrimoni amb construccions definitives o temporals”, en referència a la possibilitat de posar mòduls prefabricats mentre no es construeix un edifici de forma definitiva. Per això afirmen des de la conselleria d’educació, que la competència del lloguer recau sobre l’Ajuntament de Girona perquè és “qui té la responsabilitat de cedir els terrenys” a Educació a l’hora de fer-hi un centre escolar.
El Bisbat de Girona atònit per la situació
Davant del ball de competències i les picabaralles entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Girona, el Bisbat es mostrava atònit amb la notícia que el consistori no renovaria el contracte de lloguer de l’edifici. Des de la Diòcesi van expressar la seva voluntat per poder trobar una solució a aquesta problemàtica i demanava al Govern i a la Generalitat que desencallessin la situació.
A l’espera del nou edifici
La construcció de l’edifici que ha d’acollir l’institut porta 10 anys de retard. En aquests moments, la Generalitat encara està a l’espera de la cessió dels terrenys, un tràmit que ha de fer l’Ajuntament de Girona i que és necessari per poder posar en marxa les obres.
La pressió ciutadana fa recular a l’equip de govern
Les pressions ciutadanes han fet recular a l’equip de govern i a la Generalitat que han vist com la comunitat educativa i les famílies s’hi oposaven totalment.
Les reaccions polítiques tampoc s’han fet esperar, en un comunicat, el PSC de Girona celebra el canvi d’opinió inicial de l’alcalde Salellas. Els socialistes feliciten la comunitat educativa per la seva consecució, ja que sense la seva reivindicació i mobilitzacions, no hagués estat possible restablir l’ordre, acaba el comunicat.
Una trobada entre ambdues administracions ha permès desencallar la situació ‘provisionalment’ després de rebre un suposat informe elaborat pels serveis jurídics del consistori on es detalla que si no es pot fer efectiva la cessió dels terrenys o no hi ha capacitat logística per situar la seu de l’institut en aquests espais, s’obre la possibilitat d’altres alternatives, com podria ser la del lloguer. Per tant, l’edifici Cartañà continuarà sent una seu de l’Institut Ermessenda el curs 2024-2025.
El que és una incògnita és el que passarà el curs 2025-2026. Tot i això, la Generalitat i l’Ajuntament s’han compromès a continuar treballant plegats per trobar la fórmula que permeti mantenir la continuïtat del projecte de l’institut Ermessenda a l’espai de Bisbe Cartañà fins al trasllat a la seu definitiva de l’institut a l’antiga fàbrica Simon.
