Quin és el poble català que està dins del territori francès i compta amb una de les farmàcies més antigues d'Europa?

El municipi compta amb poc més de 1.500 habitants i té un territori 12,93 km² de superfície

20 de novembre de 2025 a les 14:06h
Foto de Femturisme

La costa catalana és un dels emplaçaments més visitats de tota la geografia nacional i encara que les seves platges són un dels principals reclams, també hi ha molts espais únics desconeguts. Gran part de la població considera que Catalunya acaba a la barrera natural dels Pirineus, però encara hi ha un poble que pertany a la província de Girona, està envoltat de territori francès i solament té poc més de 1.500 habitants

Gràcies al Tractat dels Pirineus de l'any 1659, el poble de Llívia pertany a la comarca de la Baixa Cerdanya encara que el seu emplaçament estigui a territori francès. Després de la Guerra dels Trenta Anys, Espanya va cedir una trentena de pobles al país veí, però no tots aquests eren considerats com una aldea. Carlos I va atorgar el títol de vil·la a Llívia i per aquest motiu el seu control va mantenir-se sota el control de corona. 

Llívia compta amb una de les farmàcies més antigues d'Europa

Més de 300 anys després, aquesta decisió continua vigent i Llívia continua sent un dels emplaçaments més desconeguts i atractius de la província de Girona. En els 12,93 km² de superfície, el municipi no solament disposa d'una arquitectura característica dels pobles del Pirineu, sinó que disposa de diversos reclams. L'església de la Nostra Senyora dels Àngels atrau molts viatgers, però sense cap mena de dubtes, la seva joia més coneguda és la farmàcia Esteve, considerada una de les més antigues d’Europa i avui convertida en museu. A més, el nucli antic, amb carrerons de pedra i places acollidores, manté intacte el seu encant medieval.

D'aquesta forma, Llívia és l'únic municipi d'Espanya envoltat de territori francès, una explicació que es remunta al segle XVII i que avui dia encara atrau molts visitants de la Cerdanya. A més, la seva població no ha parat de créixer les últimes dècades, garantint la continuïtat i el futur de l'últim racó català més enllà de la serralada dels Pirineus.