Pena mínima de presó per apallissar i violar la parella durant set anys

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, imposa a l’acusat una pena de 9 mesos de presó per un delicte de lesions lleus en l’àmbit de la violència de gènere agreujat pel fet d’haver-se comès al domicili comú. El processat no es podrà acostar a menys de 250 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 2 anys i 6 mesos. El tribunal no imposa cap indemnització perquè la víctima hi va renunciar.

El tribunal l’absol de la resta de delictes dels quals l’acusaven la fiscalia i l’advocat de la víctima: maltractament domèstic habitual, amenaces lleus continuades, maltractament en l’àmbit de la violència de gènere, continuat d’agressió sexual i injúries lleus en l’àmbit de la violència de gènere.

La sentència conclou que només ha quedat acreditat amb proves un dels episodis de violència descrits per la víctima, que va tenir lloc la nit del 16 de desembre del 2018 a l’habitació del domicili familiar: “L’acusat va empènyer la víctima contra la paret, situada entre el llit i una tauleta de nit, i li va propinar diversos cops la cap”. La dona, segons va explicar al judici, va aconseguir sortir al replà i demanar ajuda a uns veïns, fins que va arribar la policia i va detenir el processat.

L’Audiència indica que “no ha quedat acreditat” que, entre l’any 2011 i el dia del darrer atac, el processat hagués agredit, menyspreat, insultat i amenaçat “de manera continuada i deliberada” la víctima. Les proves tampoc han pogut acreditar que, al llarg de la relació, l’acusat obligués la dona a mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat.

El tribunal remarca que la declaració de la víctima és “coherent i persistent” i que no hi ha cap indici de fabulació o d’ànim de perjudicar l’acusat, però que no hi ha cap prova que corrobori el seu relat, més enllà de la darrera agressió. “No ens veiem, o no volem ser, capaços de fer atribucions sobre la realitat d’uns fets en funció d’una sola declaració, i precisem d’elements que dotin la nostra convicció d’una solidesa analitzable”, argumenta la sentència que lamenta, en aquest cas, no haver comptat amb proves que podrien haver avalat el relat de la víctima, com ara la declaració dels professionals del Servei d’Atenció a la Dona que la van atendre i que van apuntar que patia símptomes compatibles amb un trastorn d’estrès posttraumàtic, vulnerabilitat psicològica i fragilitat emocional arran dels fets.

“Estem ja sincerament cansats que es doni per bona la informació referenciada i no es porti al judici les persones o les persones de qui deriva la informació original”, resol l’Audiència que afegeix que “si hi ha hagut una persona que ha tractat la víctima per algun tipus de trastorn, i té una capacitat mínima de diagnosticar, és qui ha de comparèixer al plenari de declarar”.

El tribunal conclou que “el reguitzell de delictes imputats a l’acusat no han sigut acreditats per faltar elements robustos i suficients que corrobrin el relat de la perjudicada i necessaris per arribar a la convicció necessària que exigeix una condemna”.