A finals de 2019 va començar l’actual fase de millora de la residència Sant Jaume. Els
treballs han permès obrir un nou accés al centre des del pati de l’antic Hospital. La
remodelació també suposa la millora del sistema de climatització, la instal·lació d’un nou
ascensor i altres mesures de seguretat a l’edifici, que acull a 65 residents. Els treballs, que
es van haver d’aturar durant els mesos de la pandèmia, estan a punt de finalitzar.
Aquest nova fase d’obres s’iniciava un any després de la posada en marxa de la primera
unitat de convivència de la residència Sant Jaume. 17 usuaris es van instal·lar a viure a la
nova planta que es va projectar i posar en marxa amb l’objectiu que la gent gran pugui
envellir com a casa. Situada al primer pis de l’antic hospital, està formada per uns espais
més petits, personalitzats i moderns, on l’usuari pot decidir en cada moment com és el seu
dia a dia. Respon a un nou model d’envelliment centrat en l’atenció a la persona. Els
treballs també van permetre l’arranjament de la cuina i altres millores a l’edifici que
compleix gairebé 40 anys de funcionament com a residència.
En total i fins al moment, a la residència Sant Jaume s’hi han realitzat obres per valor
d’1.700.000 euros, que han estat finançades amb fons propis de la Fundació Antic Hospital
Sant Jaume i de la Generalitat a través del conveni de les entitats financeres amb la Caixa.
A partir de l’experiència viscuda durant la pandèmia i avançant en el projecte de
remodelació de la residència Sant Jaume, es proposa donar impuls a una nova fase de
millora de les instal.lacions. S’aposta per crear tres noves unitats de convivència -dues a
la 2a planta i una a la 3a, amb un pressupost total de 2.200.000 euros. Des de la Fundació
Antic Hospital Sant Jaume i l’Ajuntament d’Olot es treballa en la redacció del projecte per
a una propera convocatòria d’ajuts Next Generation.
A la visita que aquest divendres ha realitzat a Olot la consellera de Drets Socials, Violant
Cervera, l’Alcalde Pep Berga ha demanat el suport de la Generalitat per poder tirar
endavant aquesta reforma. “Les actuacions que s’estan fent ara per a la millora de les
residències de gent gran no només han de permetre disposar de més places sinó que els
residents s’hi sentin millor” ha assegurat l’Alcalde. Pep Berga ha afegit que “hem
d’aconseguir que els centres d’adaptin a les necessitats de la gent gran amb la creació
d’unitats de convivència més petites, amb horaris més flexibles i més llibertat d’elecció del
resident”.
L’atenció a la gent gran de la Garrotxa
La Garrotxa té un alt índex d’envelliment. Segons dades de la memòria del Consorci
d’Acció Social de la Garrotxa de 2020, a la comarca l’índex està situat al 138% (significa
que per cada 138 persones més grans de 65 anys, n’hi ha 100 de menys de 15 anys). Una
dada que ha augmentat en relació al 2019 (quan es trobava al 136,6%) i per sobre del
124,2% de la mitjana de Catalunya.
Així doncs, a la Garrotxa, el 20,4 % de la població té més de 65 anys (a Catalunya, el
19 %), i el 4,3 % té més de 85 anys (a Catalunya, el 3,2 %). Aquesta última dada es
tradueix en un índex de sobreenvelliment (majors de 85 anys), que també és més alt a la
comarca de la Garrotxa (21,4 %) que a Catalunya (17,1 %).
Pel que fa a les llars unipersonals, és a dir, persones que viuen soles, 3.097 persones
majors de 65 anys viuen soles a la comarca, de les quals 2.121 són dones. A la vegada,
hi ha 1.204 persones majors de 85 anys que viuen soles, de les quals 805 són dones. Si
creuem la situació d’envelliment i dependència i la de gent gran que viu sola es tradueix
en una situació de més demanda de recursos d’atenció social i sanitaris.
