.gif)
El Ple de l’Ajuntament d’Olot ha aprovat per unanimitat una moció impulsada per la CUP per elaborar un programa de reaprofitament i canalització d’excedents alimentaris, tant dels menjadors escolars com dels casals d’estiu. La proposta, que s’aplicarà en forma de prova pilot, s’iniciarà aquest estiu i es treballarà conjuntament amb el Consell Comarcal de la Garrotxa. En paral·lel, també s’ha acordat fer una campanya de difusió informativa a la població sobre les conseqüències del malbaratament alimentari i per donar a conèixer les accions de prevenció del malbaratament que es poden dur a terme a les llars. La campanya de sensibilització es farà extensiva als establiments de restauració de la ciutat perquè aprofitin els excedents.
A les escoles, està previst realitzar accions formatives específiques en l’àmbit de la reducció i la gestió dels excedents alimentaris, la prevenció del malbaratament, la ‘cuina d’aprofitament’ i la difusió de bones pràctiques en aquest àmbit i incorporar-les als programes de dinàmica educativa per primària i secundària.
260.000 tones d’aliments llençats cada any a Catalunya
A Catalunya, es llencen cada any 260.000 tones de menjar en bon estat. Això significa que cada català i catalana malbarata 35 quilos d’aliments que es poden aprofitar; una dada que equival a llençar el menjar consumit durant 25 dies o que pot alimentar a més de mig milió de persones.
A més, el malbaratament alimentari provoca conseqüències ambientals, com és la generació de residus i la seva gestió. Això impacte directament sobre el medi amb la generació d’emissions d’efecte hivernacle, en especial d’aquelles emeses als abocadors a conseqüència de la biodegradació dels residus orgànics, que poden arribar a suposar el 40% de les emissions totals. S’estima que si s’aprofitessin tots els aliments, la reducció en les emissions d’efecte hivernacle equivaldria a treure un de cada quatre cotxes de les carreteres catalanes.
En termes econòmics, la pèrdua és de 112 euros per habitant cada any. A Catalunya, la xifra representa 841 milions d’euros anuals. En l’àmbit domèstic, implica comprar més menjar del que realment necessitem, i s’estima que el cost d’aquest malbaratament per una família mitjana amb infants és de quasi 800 euros anuals.
Dins dels menjadors escolars, el malbaratament és encara més present: 100.000 tones d’aliments en deu anys, segons dades d’un estudi fet per una empresa encarregada del servei de menjador de 40 centres educatius a Catalunya. Això significa que cada usuari del servei de menjador llença uns 120 grams de menjar al dia, una xifra que s’enfila fins als 21 quilos de menjar a l’any. Si traslladem les dades pels 500.000 alumnes que utilitzen el menjador escolar a Catalunya, el malbaratament seria de 10.000 tones d’aliments a l’any.
Municipis on ja s’ha aplicat
La CUP, impulsora d’aquesta proposta a Olot, fa referència a alguns municipis on ja s’ha implementat aquest sistema de reaprofitament. A Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), per exemple, amb dos mesos escolars es van recollir fins a 211 quilograms de menjar equivalents a 650 racions. Al Vallès Occidental, hi funciona des del 2014 el projecte ‘Recooperem’, que alimenta fins a 3.000 famílies amb els excedents dels menjadors escolars. A Sant Esteve Ses Rovires (Baix Llobregat), han pogut repartir en cinc anys més de 17.500 racions a persones vulnerables gràcies al projecte ‘Mentali’. Finalment, a Vilanova i la Geltrú, reparteixen, des de l’espai municipal Sopem, 100 menús setmanals provinents dels excedents dels menjadors escolars.
