La Biblioteca Comarcal de Blanes ha acollit aquesta setmana la presentació del llibre ‘Nova York, San Francisco, Los Angeles’, sots titulat ‘A la recerca de l’última experiència urbana’, de Juli Valdunciel. Nascut a Figueres, però blanenc d’adopció, és llicenciat en Geografia per la Universitat de Lleida i Doctor per la Universitat de Girona, on ha treballat de professor. També ha fet recerca a Itàlia, i actualment treballa de professor de secundària a Calella.
La presentació, que va tenir lloc el vespre de dimecres, va comptar amb una introducció a càrrec de Clàudia Mollfulleda, professora i escriptora, qui va descriure què li havia atret més de l’obra de Juli Valdunciel. Es tracta d’un treball que plasma en paraules la doble passió de l’autor per l’urbanisme i el paisatge, amant de la natura –especialment del mar- i fascinat per les ciutats.
Nova York-San Francisco-Los Angeles-Blanes
El llibre és fruit dels viatges que va fer a les tres ciutats dels Estats Units abans que esclatés la pandèmia. Redactat en forma de dietari, recull les seves vivències, una aproximació més subjectiva que no pas una guia pràctica a l’estil de les que se solen adquirir quan s’aborda l’aventura d’un viatge a un lloc que no es coneix. Està estructurat en quatre capítols: el primer dedicat a Nova York, el segon a San Francisco, i els altres dos a Los Angeles, perquè hi va estar en dues ocasions. Es completa amb un subapartat on s’aproxima a una altra gran ciutat: Las Vegas.
A banda de les reflexions de l’autor, el llibre inclou un gran nombre de fotografies realitzades per ell mateix. El què s’hi respira al llarg de tots els capítols és la fascinació de Juli Valdunciel per les ciutats. S’hi va sentir atret des de petit, quan anava a Barcelona amb els seus pares i esbatanava els ulls en veure la majestuositat dels edificis, completada per la riquesa de cultures, races i procedències que s’hi barreja.
Per això, no és d’estranyar que volgués conèixer la ciutat que representa tot el compendi d’aquesta essència: Nova York. On tot és més gran, més impressionant, més colpidor del què algú es pugui arribar a imaginar. Potser li va passar el mateix que sol succeir-li a més d’una persona: la por de quedar decebut perquè se la coneix tant a través de sèries de televisió i pel·lícules, queda immediatament oblidada quan la ciutat desplega els seus encants a ulls de qui ja n’està enamorat abans d’arribar-hi, abans de respirar-la i sentir-la.
San Francisco i Los Angeles no es queden enrere, i colpeixen igualment però per raons diferents. San Francisco perquè allà va començar el moviment lliberal dels anys 70 contra la guerra de Vietnam, i després ha estat el bressol de grans emprenedors, sobretot ara amb l’arxi-famós Silicon Valley. De totes tres, és potser la més europea de les ciutats, que continua sent un dels principals reductes del pensament progressista dels Estats Units.
Per últim, Juli Valdunciel descriu Los Angeles com l’antítesi del model europeu de ciutat, un immens territori impossible d’abastar a peu, amb més d’un centenar de kilòmetres de radi, completat per un altre centenar de kilòmetres de platges. És a dir, les dues essències que més l’atreuen: la ciutat en la seva més complexa dimensió, però també el paisatge mediterrani típic de Califòrnia.
