Nou pas per a la reforma de la residència Sant Jaume a Olot

A finals de 2019 va començar l’actual fase de millora de la residència Sant Jaume. Elstreballs han permès obrir un nou accés al centre des del pati de l’antic Hospital. Laremodelació també suposa la millora del sistema de climatització, la instal·lació d’un nouascensor i altres mesures de seguretat a l’edifici, que acull a 65 residents. Els treballs, quees van haver d’aturar durant els mesos de la pandèmia, estan a punt de finalitzar.Aquest nova fase d’obres s’iniciava un any després de la posada en marxa de la primeraunitat de convivència de la residència Sant Jaume. 17 usuaris es van instal·lar a viure a lanova planta que es va projectar i posar en marxa amb l’objectiu que la gent gran puguienvellir com a casa. Situada al primer pis de l’antic hospital, està formada per uns espaismés petits, personalitzats i moderns, on l’usuari pot decidir en cada moment com és el seudia a dia. Respon a un nou model d’envelliment centrat en l’atenció a la persona. Elstreballs també van permetre l’arranjament de la cuina i altres millores a l’edifici quecompleix gairebé 40 anys de funcionament com a residència.En total i fins al moment, a la residència Sant Jaume s’hi han realitzat obres per valord’1.700.000 euros, que han estat finançades amb fons propis de la Fundació Antic HospitalSant Jaume i de la Generalitat a través del conveni de les entitats financeres amb la Caixa.A partir de l’experiència viscuda durant la pandèmia i avançant en el projecte deremodelació de la residència Sant Jaume, es proposa donar impuls a una nova fase demillora de les instal.lacions. S’aposta per crear tres noves unitats de convivència -dues ala 2a planta i una a la 3a, amb un pressupost total de 2.200.000 euros. Des de la FundacióAntic Hospital Sant Jaume i l’Ajuntament d’Olot es treballa en la redacció del projecte pera una propera convocatòria d’ajuts Next Generation.A la visita que aquest divendres ha realitzat a Olot la consellera de Drets Socials, ViolantCervera, l’Alcalde Pep Berga ha demanat el suport de la Generalitat per poder tirarendavant aquesta reforma. “Les actuacions que s’estan fent ara per a la millora de lesresidències de gent gran no només han de permetre disposar de més places sinó que elsresidents s’hi sentin millor” ha assegurat l’Alcalde. Pep Berga ha afegit que “hemd’aconseguir que els centres d’adaptin a les necessitats de la gent gran amb la creaciód’unitats de convivència més petites, amb horaris més flexibles i més llibertat d’elecció delresident”.L’atenció a la gent gran de la GarrotxaLa Garrotxa té un alt índex d’envelliment. Segons dades de la memòria del Consorcid’Acció Social de la Garrotxa de 2020, a la comarca l’índex està situat al 138% (significaque per cada 138 persones més grans de 65 anys, n’hi ha 100 de menys de 15 anys). Unadada que ha augmentat en relació al 2019 (quan es trobava al 136,6%) i per sobre del124,2% de la mitjana de Catalunya.Així doncs, a la Garrotxa, el 20,4 % de la població té més de 65 anys (a Catalunya, el19 %), i el 4,3 % té més de 85 anys (a Catalunya, el 3,2 %). Aquesta última dada estradueix en un índex de sobreenvelliment (majors de 85 anys), que també és més alt a lacomarca de la Garrotxa (21,4 %) que a Catalunya (17,1 %).Pel que fa a les llars unipersonals, és a dir, persones que viuen soles, 3.097 personesmajors de 65 anys viuen soles a la comarca, de les quals 2.121 són dones. A la vegada,hi ha 1.204 persones majors de 85 anys que viuen soles, de les quals 805 són dones. Sicreuem la situació d’envelliment i dependència i la de gent gran que viu sola es tradueixen una situació de més demanda de recursos d’atenció social i sanitaris.