Un municipi del Ripollès a punt de perdre l'únic forn de pa del poble

L'Ajuntament veu la falta d'habitatge com un escull i urgeix l'Estat i la Generalitat a desencallar projectes

29 de gener de 2026 a les 08:23h

El forn Can Quixal, l’única fleca de Planoles (Ripollès), abaixarà la persiana pròximament per la jubilació dels seus propietaris, que fa 38 anys que estan al capdavant del negoci. Davant d’aquesta situació, busquen persones interessades a agafar el relleu per poder garantir la continuïtat d’un servei essencial tant per al municipi com per als pobles dels voltants.

Ens agradaria que fos algú que vingués a viure aquí, que fes poble i creés una família com vam fer nosaltres”, explica la copropietària, Leonor Bernat. Des que van fer pública la decisió, ja han aparegut alguns interessats a comprar el negoci, tot i que encara no hi ha cap acord tancat. La manca d’habitatge al municipi, però, pot dificultar que aquest relleu es faci realitat.

Bernat tenia 22 anys quan, juntament amb el seu marit, Sebastià Quixal, fill d’una família de forners, va deixar Sabadell per instal·lar-se a Planoles. En aquell moment, el poble tenia una cinquantena de comerços però no disposava de cap fleca. Van transformar un garatge en obrador i botiga i van aixecar el negoci des de zero. Amb el temps, les magdalenes i els carquinyolis s’han convertit en el segell distintiu de la casa.

Cada dia treballem molt”, admet Bernat, que explica que els horaris s’han anat adaptant a la demanda i que actualment obren cada matí de la setmana, amb la botiga tancada a les tardes. “Ha de venir algú amb ganes de treballar i es pot guanyar la vida”, assegura.

Tot i reconèixer que es tracta d’un ofici exigent pels horaris, considera que la fleca és molt més que un negoci. “Nosaltres ho hem fet i hem sigut molt feliços”, afirma. Segons explica, tenir un forn implica crear vincles amb els veïns, amb les segones residències i amb els visitants. Una mostra d’això és que, des que han anunciat la jubilació, molts clients han passat expressament per acomiadar-se, alguns d’ells ja sense viure al poble.

L’últim dia de feina ja té data orientativa. “La nostra intenció era tancar el 31 de març, però per respecte i per la nostra consciència, treballarem fins passat Setmana Santa si no trobem ningú; el que no podem fer és que la gent que ens ha donat tant els deixem amb la porta tancada”, subratlla.

“No és només el pa, fa molta falta”

Entre els clients habituals hi ha Xavier Serraïma, veí de Navà, que confia que es pugui trobar un relleu. “No és el forn de Planoles, és el de tots els pobles del voltant”, assenyala. Sense Can Quixal, explica, hauria de desplaçar-se 10 quilòmetres per la collada de Toses fins a Ribes. “I algú et pot suplir un sac de pa, però també vols coca, magdalenes… és el plaer, no només del pa”, afegeix.

L’habitatge, el principal escull

Tant els propietaris del forn com l’Ajuntament coincideixen a assenyalar que la falta d’habitatge assequible és un dels principals obstacles per trobar relleu. L’alcalde de Planoles, David Verge, considera que seria “una llàstima” perdre aquest negoci, que veu com una “gran oportunitat” per atraure una nova família al municipi.

Segons explica, en els últims tres anys el poble ha guanyat 50 nous veïns gràcies als esforços per combatre el despoblament. “És un poble atractiu perquè tenim serveis com escola, escola bressol, fibra òptica, tren, comerços i la gent vol venir a viure-hi”, afirma. Tot i això, reconeix que la demanda d’habitatge supera amb escreix l’oferta.

Actualment, hi ha 38 projectes d’habitatge en diferents fases, alguns encallats i d’altres amb terminis d’execució d’entre tres i cinc anys. Entre aquests, destaca un edifici de la Sareb amb sis pisos que l’Ajuntament ha ofert a la Generalitat sense obtenir resposta. “Tot és lentíssim i tu digues a un jove o als propietaris del forn que s’esperin cinc anys més perquè es desencalli”, denuncia Verge.

L’alcalde també posa el focus en una situació que qualifica de paradoxal: “Tenim la trista particularitat de ser un micropoble i tenir 12 habitatges públics tancats des de fa trenta anys i disponibles per anar-hi a viure”, en referència als pisos de la collada de Toses. Assegura que fa més de sis anys que reclamen una solució a l’Estat i a la Generalitat. Tot i valorar positivament l’aposta del govern d’Illa per l’habitatge social, reclama més atenció al món rural: “És un tema molt urgent, no podem esperar més”.

Sobre l'autor
Adrià Torres foto
Adrià Torres
Veure biografia
El més llegit