Miquel Martín ha presentat a Blanes ‘La Drecera’, finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any

Organitzat per Òmnium Cultural Selva Marítima, l’acte es va allotjar a la Sala de Plens i va comptar amb la presència de l’autor, acompanyat de Laura Rabassa

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes va allotjar el vespre d’aquest passat dimecres un acte que aquests dies no falta a totes les agendes culturals d’arreu de Catalunya. Es tractava de la presentació d’un llibre, finalista del Premi Òminum a la Millor Novel·la de l’Any 2020: ‘La Drecera’, de Miquel Martín.

L’acte el va encapçalar el seu autor acompanyat de Laura Rabassa, membre de la gestora Òmnium, Selva Marítima, organitzadora de l’esdeveniment. Abans de començar, es va encarregar de donar la benvinguda al públic assistent Rosa Brunet, en representació de la gestora a la Selva Marítima. De fet, aquests dies la delegació de l’entitat cultural està protagonitzant una autèntica marató de presentacions al territori.

La setmana passada la Biblioteca de Lloret va allotjar dues presentacions: la primera amb la novel·la guanyadora, ‘Boulder’, d’Eva Baltasar, i la segona amb una altra de les finalistes: ‘La Mar Rodona, de Sebastià Perelló. La marató ha finalitzat a Blanes, tancant el tercet de presentacions coincidint gairebé amb la vigília de la Diada de Sant Jordi.

‘La Drecera’, de Miquel Martín i Serra (Begur, 1969)

Llicenciat en Filosofia, ha treballat en el món de l’ensenyament i de gestor cultural, però des de fa cinc anys ha passat a guanyar-se la vida escrivint en tallers, clubs de lectura, conferències, alguna col·laboració en premsa… Explica que a la seva vida ha perdut dos paradisos: la infància i el paisatge de l’Empordà, i fruit d’aquesta mancança va néixer ‘La Drecera’, editada per Periscopi.

La trama se centra en el fill pre adolescent d’uns masovers que treballen per a una família benestant, i que veu la vida dels rics primer amb admiració. A mesura que passen els anys, però, es va allunyar d’aquest paradigma, perquè se n’adona que en realitat tot és comèdia, i no hi ha res a envejar. El protagonista no té nom, com tampoc el poble on viu, i relata en primera persona tot el que veu.

Aquest anonimat respon a la intenció de l’autor de no situar l’acció en cap lloc determinat, senzillament a l’Empordà. Per datar l’acció, l’autor ha recorregut al futbol, més concretament a les fites que va aconseguint el Barça: comença per la Recopa d’Europa i acaba amb el fitxatge de Diego Armando Maradona, i pel mig apareixen Simonsen i Neeskens.

D’altra banda, el llibre també reivindica el paisatge que va poder gaudir l’autor quan era petit, amb la denúncia explícita que ara és impossible recuperar, perquè l’esclat de la indústria turística i immobiliària ho han fet impossible. Relata per tant racons de l’Empordà on encara hi havia masies, pescadors i una vida molt lligada a la natura, quan es podia anar a una cala pràcticament deserta en ple estiu, recollir musclos i un pop i cuinar-te un arròs. Avui dia, una quimera.