Maurici Jiménez: “La posada en marxa del projecte museístic del Centre d’Interpretació de la Vall d’Aro és prioritària”

-Hem arribat ja a la meitat del mandat, marcat per la pandèmia de la Covid-19. Com valora aquests dos primers anys de legislatura?

Han estat dos anys molt intensos, marcats inicialment primer pel temporal Glòria i els seus efectes i després per la COVID-19. Ambdós reptes han requerit d’agilitat en la gestió i en la presa de decisions, però sobretot de capacitat de transformació i resiliència. Els projectes de mandat es varen veure suspesos per la necessitat d’afrontar les emergències, i tot just ara, des de mitjans de 2021 i en el marc pressupostari de 2022, podem recuperar l’agenda de projectes. Estem satisfets per la gestió, però som conscients que ara cal ser exigents amb la represa de l’acció de govern per a la post-pandèmia: estem 100% dedicats al desenvolupament estratègic d’infraestructures, equipaments i serveis a veïns i visitants.

-La sotragada econòmica ha estat molt forta. Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró per reactivar l’economia del municipi?

El 2020 va requerir de nosaltres una transformació total del pressupost que tot just acabem d’aprovar. Es van mobilitzar uns 4 milions d’euros en mesures de resposta, també amb accions per a la reactivació de l’economia local (subvencions a empreses, bonificació de taxes i impostos, modificació del calendari fiscal, plans de formació, o l’adaptació d’activitats a les mesures proposades per el Procicat), inversions en seguretat i mobilitat (reordenació de la mobilitat, creació d’aparcaments dissuasius, reforç de la neteja viària, informadors COVID-19, o inversions de seguretat en equipaments municipals), una important mobilització de recursos per al suport a les famílies (ajudes al lloguer, serveis d’ajuda a domicili, reforç del banc d’aliments, increment dels àpats a domicili, o la programació de formació ocupacional) i la renegociació de préstecs per fer viable i estable el pressupost de l’Ajuntament. En el marc del pressupost de 2021 hem treballat encara amb un model molt condicionat similar al de l’any anterior, però en el de 2022 ja estem treballant en un marc de recuperació de la normalitat i amb la reconfiguració positiva d’accions, mesures i inversions.

-Quins seran els projectes prioritaris en la segona part del mandat?

Tenim processos de transformació oberts en diversos àmbits. En infraestructures hem de poder finalitzar la inversió en el canvi de sanejament del centre de Platja d’Aro, el canvi a LED de tot l’enllumenat públic, o la millora en la gestió de l’aigua mitjançant el nou contracte de concessió. En equipaments afrontarem les obres d’ampliació del Parc dels Estanys, les obres de la Casa Lila, la reforma de l’aparcament de la Plaça d’Europa, l’acabament del Centre Cívic de Castell d’Aro, el nou Espai Social a S’Agaró, o les esperades obres del Passeig Marítim. Però no tot són obres: esperem poder començar a programar esdeveniments culturals sense mesures COVID-19, posar en marxa el projecte museístic del Centre d’Interpretació de la Vall d’Aro, veure com es consolida la nova Escola Fanals d’Aro o l’inici del desplegament del Pla Estratègic de Turisme, de la mà de l’empresariat local.

-El tall de trànsit de l’avinguda central les tardes d’estiu ha comportat la crítica dels comerciants de la zona. L’Ajuntament ja ha anunciat que, quan es facin les obres d’aixecament de l’asfaltat per fer-hi passar les canalitzacions, l’avinguda canviarà de fisonomia. Quins seran aquests canvis i per què es duen a terme?

Els dos estius amb tancaments provisionals de l’Avinguda de S’Agaró i de l’Avinguda del Cavall Bernat ens han de servir per extreure’n conclusions. Hem de poder contrastar les valoracions de mobilitat, mercat, servei, vialitat o accessibilitat dels usuaris, veïns i explotadors. I és amb aquesta voluntat que durant la tardor de 2021 i l’hivern de 2022 realitzarem taules de treball. Aquestes ens han de servir per posar a debat els dos espais de treball en aquests àmbits: la funcionalitat i l’urbanisme. Cal que separem el com volem que siguin aquests vials del com volem que funcionin, i les obres de sanejament ens donen l’oportunitat de provocar un canvi per adaptar aquests carrers a les noves necessitats del segle XXI.

-Què n’opina del projecte de la marina del Port d’Aro? Què suposarà per al municipi i què en pensa de les queixes dels ecologistes per aquesta duplicació de superfície en una zona on hi ha la pineda més gran del litoral gironí?

L’ampliació de la marina de Port d’Aro i la nova urbanització vinculada són un projecte urbanístic que ja quedava emmarcat en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de l’any 2010, i que en aquell procediment va ser aprovat tenint en compte tots els preceptes urbanístic i mediambientals del moment. Avui algunes d’aquestes consideracions han canviat, entre elles la mirada que l’Agència Catalana de l’Aigua ha fet del Ridaura arrel de les inundacions dels darrers anys, o del Pla Director Costaner de la Generalitat de Catalunya, que ha augmentat la protecció urbanística en zones litorals. El projecte de la nova marina, així com el de la seva urbanització, es troben actualment en redefinició per part de propietaris i de la Generalitat, primer per aconseguir l’aprovació de la marina, i segon per garantir que urbanísticament s’adapti als nous condicionants. És aviat per veure quines seran les afectacions reals per a tota aquella zona, sembla que la protecció de la pineda a primera línia del litoral esta garantida, però des dels serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament, i també des de la mirada dels responsables polítics, hi estem a prop per fer-hi el seguiment oportú.

-Com ha anat la campanya turística d’estiu, tenint en compte la situació de pandèmia actual? 

La campanya turística de 2021 ha estat se’ns dubte millor que la del 2020. És cert que encara hem trobat a faltar a part del turista estranger, sobretot belga, alemany, o rus; però aquest ha estat parcialment compensat per l’arribada de molt visitant de proximitat, ja sigui de l’àrea metropolitana de Barcelona, comarques de l’interior, o visitants del sud de França. Aquest volum de persones però, cal tenir en compte que ens ha garantit el número de visitants (molt proper als que vàrem tenir l’any 2019 ), però els primers estudis ens diuen que el tiquet mig de despesa ha baixat, i per tant podem dir que se’ns ha apropat un visitant amb menys capacitat de despesa, que feia estades més curtes, i que planificava al darrer moment la seva destinació vacacional. Tenint en compte la situació actual de pandèmia estem contents, però ara ja treballem per assolir millors resultats per la temporada següent.