Els socialistes gironins encaren les eleccions generals després d’unes municipals on es van endur diverses alcaldies de la Costa Brava i van quedar en primera posició a Girona. El candidat del PSC a la demarcació, Marc Lamuà remarca la feina que s’ha fet des del govern central en àmbits com l’aeroport, la gratuïtat de l’AP-7 o la projecció d’infraestructures ferroviàries clau. Entrevistem el número 1 dels socialistes a les comarques gironines per analitzar la situació del territori i les opcions de continuïtat del govern de coalició.
Què està en joc en aquestes eleccions generals?
És més evident que en anteriors eleccions. Ens hi juguem dos models: el model de progrés, que hem tingut en els últims quatre anys, o el de retrocés, que és recuperar aquella línia que havia deixat Rajoy i Aznar. Només podem governar nosaltres o la dreta de Feijóo amb VOX. No hi ha més combinacions. Tota la resta és soroll.
Segurament, per bastir aquesta majoria necessitin partits com Junts o la CUP. Poden acceptar les exigències que plantegen?
Al final, l’única pregunta de veritat pels independentistes i els nacionalistes és: vostès permetran que governi una extrema dreta que maltracta la nostra llengua i la nostra cultura o estaran al costat dels qui l’hem enfortida i n’hem fet bandera? Si volen jugar a seguir fent el soroll i la picabaralla entre ells, és el seu problema. Ells saben quins són els límits de la nostra legalitat i nosaltres hem deixat molt clar que volem una via de concòrdia, de pacte i diàleg. La resta és soroll i no dir la veritat. Qualsevol omissió del deure de configurar un govern de progrés és anar en contra de Catalunya i deixar que governi VOX.
Plantegen ‘o nosaltres o barbàrie’. És la millor manera de negociar?
No és un relat, són fets. VOX accedeix al govern de Borriana i veta les revistes en català. VOX accedeix al govern de València i posa a un torer de conseller de Cultura. VOX accedeix a presidir corts a Aragó i a València i posa persones que són manifestament contràries al col·lectiu LGTBI, a l’avortament o a les vacunes. No és un ‘que ve el llop’, ja són aquí. El que hem de fer és començar a frenar-ho. Estem defensant les institucions de quelcom que ja està passant.
Una de les seves principals rivals, Marta Madrenas, critica l’estat de l’aeroport de Girona. Quin paper ha de tenir en aquest mapa aeroportuari català?
En aquests quatre anys, s’han invertit més de 30 milions per l’aeroport de Girona el màxim al dia possible. A més, hi ha el projecte pressupostat de l’estació del TAV al costat de l’aeroport. Ha de significar que puguem ser un complement a l’aeroport de Barcelona sobresaturat. Tot i això, no és només el fet d’estar ben interconnectat amb Barcelona per alliberar el seu trànsit, sinó que els socialistes demanem que hagi de ser el gran pol d’atracció de visitants cap a les nostres comarques.
La senyora Madrenas es queixa molt, però van ser els seus companys de CiU qui, després que el tripartit tingués garantit 4 milions de passatgers amb unes línies, ho van trencar unilateralment. Van prometre que vindrien moltes més aerolínies si es deixava el monocultiu i no ha sigut així. Això ha perjudicat greument les comarques gironines. La senyora Madrenas hauria de tenir humilitat i posar-se en la línia que estem tots de treballar i tornar a posar l’aeroport de Girona al seu màxim de capacitat.
Pel que fa a infraestructures, també es parla de la lentitud del desdoblament de l’N-2. Quines són les prioritats en aquest àmbit?
Hi ha infraestructures que són de difícil execució. Hem alliberat l’AP-7, canviant el paradigma de mobilitat a les nostres comarques. A més, hem solucionat les problemàtiques derivades d’aquest alliberament amb solucions com la sortida sud de Girona. Hem fet múltiples reunions amb els agents del territori que demanaven sortides puntuals i veure com conjugàvem l’N-2 amb aquesta nova mobilitat a l’AP-7. Hem de repensar alguns trams i probablement no haurem de fer segons quina mena d’infraestructura extra, sinó que es conjugui millor amb aquesta nova A-7 que travessa la província.
D’altra banda, també ens hem de fixar en l’N-260. Hem fet múltiples actuacions en els trencants més problemàtics, introduint rotondes que permeten una circulació més fluida a l’Eix Pirinenc. Encara queden elements de seguretat que hem de fer. En aquesta campanya, hem reiterat que s’han transferit 260 milions de fons de l’Estat a la Generalitat per aquestes actuacions i han optat per invertir tots aquests milions a les terres de Lleida. Reclamem que part d’aquesta inversió també vagi a comarques gironines, que requereixen asfaltatge en alguns trams.
I en l’àmbit ferroviari?
La principal iniciativa és acabar de fer aquesta gran estació intermodal a Vilafant, traient els passos a nivells a Figueres. Hem de veure també com relliguem la passada del tren a la frontera per Portbou per reactivar-lo, tal com reclama el seu alcalde. A això se li han de sumar les intervencions del dia a dia, que a vegades són poc tangibles. S’ha invertit intensament en renovació de catenàries, en posades al dia de les vies o en matèria d’accessibilitat a les estacions. A més, hem d’estudiar amb la Generalitat la introducció d’aquests tren trams que haurien d’ajudar a diversificar l’accés ferroviari de moltes comarques i pensar en la mobilitat sostenible.
Tindrem el traspàs definitiu de rodalies?
L’independentista ha fet bandera que la part del manteniment de les infraestructures no està traspassat, quan la problemàtica essencial és del funcionament de les competències que té la Generalitat. Hi ha d’haver col·laboració entre administracions. Si segueixen arribant inversions de l’Estat com els darrers anys i la Generalitat està en permanent col·laboració, rodalies funcionarà. En els últims anys hem vist com s’ha intentat boicotejar un àmbit que afecta els treballadors a canvi de generar un malestar permanent.
La implementació de les renovables és conflictiu en algunes zones de Catalunya. Un exemple és el Parc Eòlic del Golf de Roses. Com s’hi posiciona?
Hem mantingut la mateixa postura a totes les institucions on som presents. Catalunya té un problema de desplegament de renovables. En 10 anys, un sol molí implantat. Els socialistes gironins hem dit sempre que l’energia o la crees o te la porten. Si diem que no volem línies de molt alta tensió que travessin el territori, hem de crear la nostra pròpia energia. Aquest parc eòlic marí és l’única proposta que tenim sobre la taula per generar fins aquest 40% d’energia que requereix la província. Ara bé, ha de venir amb un clausulat social molt estricte i que reverteixi als municipis que tindran el parc eòlic marí davant. Podríem pensar en un futur on no necessitaríem aquesta infraestructura, però també és cert que el necessitem per fer el salt i complir els objectius 2030.
Han proposat la llei d’agricultura familiar. En què consisteix?
A les nostres comarques hi ha unes problemàtiques derivades de la situació global que fa que moltes vegades ens costi mantenir les nostres aplicacions agrícoles i ramaderes. Resulten poc atractius per gent jove o per dones. Però hem de poder garantir que tenim agricultors i ramaders que es poden guanyar la vida a casa nostra. Per tant, volem que hi hagi un atractiu per joves i dones que vulguin continuar aquestes tasques i garantir que tinguem aquesta economia primària de proximitat.
Vostè ha sigut el portaveu de Cultura en aquesta legislatura. En el cas de Girona, hi ha temes pendents com el de l’Arxiu Provincial. Quines són les prioritats en aquest tema?
Som de les darreres províncies a tota Espanya que no té el seu Arxiu Provincial fet. Fa anys que està pressupostat i el govern de Marta Madrenas va fer perquè això no es pogués desencallar. Des de la direcció general de Belles Arts hem atès totes les problemàtiques que generava l’Ajuntament de Girona perquè no es pogués desencallar. Fa mesos que ja hauria pogut començar de manera definitiva i el nostre compromís és ple. D’altra banda, tenim un altre equipament cultural que hauria d’arribar, el Museu Tissen a Sant Feliu de Guíxols. Ha de crear un pol cultural a la part sud de la Costa Brava, que es combini amb el Triangle Dalinià de l’Alt Empordà.
Quin és el següent pas de la taula del diàleg en el conflicte Catalunya-Espanya?
L’important de la taula de diàleg és que hi sigui. El PSC hi hem sigut des del primer moment, en vam ser artífexs. Sempre hem advocat pel diàleg i mai ens aixecarem. També seguim demanant una mesa catalana on siguem tots els catalans i garanteixi la cohesió catalana, que encara no s’ha produït. El govern de Pedro Sánchez va complir amb la seva part i encara estem esperant que ho faci el de la Generalitat. L’únic camí viable a seguir és el de l’acord i l’entesa dins dels marges que permeten les lleis. Tot el que hem transitat aquesta legislatura ha sigut positiu per Catalunya. La Catalunya de 2023 dista molt del clima de tensió de 2017 o del de 2019. Hem demostrat que la política de diàleg ha donat fruits i hi continuarem apostant.
Quin horitzó planteja?
L’objectiu que hauria de tenir tot català és que Catalunya senti un encaix còmode i agradable amb Espanya. No farem la política del PP de confrontació, trencament i girar l’esquena contra Catalunya. Fins ara ho hem fet actuant amb la màxima generositat i demostrant que veníem a tancar el conflicte. És el camí que continuarem transitant. Que Catalunya se senti valorada com una de les locomotores del nostre Estat.
Es podria tornar al processisme el 23J?
Estic convençut que el partit socialista aconseguirem confirmar una majoria de govern i anirem cap aquesta distensió de la conflictivitat política de Catalunya. S’ha demostrat que és el que volen els catalans. El PSC ha sigut la força més votada a Catalunya en aquest cicle electoral i segur que guanyarem també a les generals. S’entén que el programa de progrés i concòrdia és el que la majoria demana. Aquella crispació que generaven els nacionalistes d’una banda i de l’altra en els anys de procés ha perdut. No és el que Catalunya vol.
