Les campanes de Santa Maria de Banyoles deixen de sonar a la nit

El rector assegura que ha pres la decisió perquè "no vol baralles" i desitja que el conflicte pugui tancar-se amb acord

Les campanes de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles han deixat de sonar a les nits arran de les queixes de l’amo d’uns pisos turístics. El propietari va dir al rector que el toc de les campanes impedia que el seus clients descansessin i, davant d’això, el mossèn va optar per silenciar-les. Des de fa aproximadament dues setmanes, entre les deu de la nit i les vuit del matí les campanes ja no toquen. La situació ha indignat alguns dels veïns, que han convocat una cassolada de protesta aquest dilluns a la nit. El rector de Santa Maria, mossèn Ramon Pijoan, assegura que “no vol baralles” i desitja que el conflicte pugui tancar-se amb un acord. “Si hi ha gent que vol que toquin i gent que no, allò que cal és parlar-ne”, explica.

Segons explica mossèn Pijoan, la primera de les queixes pel soroll que feien les campanes de Santa Maria la va rebre pels voltants del 20 de juny. I la segona, que va fer decidir-lo a silenciar-les durant les nits, va ser durant la primera quinzena de juliol.

En tots dos casos, el motiu era el mateix: que el toc de les campanes impedia el descans dels clients d’uns pisos turístics que s’han construït ara fa poc davant la parròquia. Arran de les queixes del propietari, i per “evitar baralles”, el rector va decidir silenciar les campanes. I des de fa uns deu dies, han deixat de sonar a les nits (en concret, entre les deu i les vuit del matí).

“D’entrada vaig pensar en la dita ‘De fora vingueren i de casa ens tragueren’; però després que m’insistís, i com que no vull baralles, vaig decidir que deixessin de tocar a les nits”, diu mossèn Pijoan. Abans, però, el rector va parlar amb l’Ajuntament de Banyoles, per demanar què deia la normativa. “I de fet em van dir que no n’hi havia ni cap a un costat, ni cap a un altre”, diu en referència a què les campanes deixessin o no de sonar.

Ordenança i cassolada

L’ordenança municipal de sorolls sí que fa referència al toc de les campanes. En concret, al seu article 23.4. Però allò que diu, literalment, és que “el toc de campanes, en horari nocturn, es condiciona als pactes establerts amb els responsables municipals, que en cap cas poden contravenir la legislació vigent”. De moment, des de l’Ajuntament han informat que no s’entrarà a fer cap valoració del cas.

Sí que el fet que les campanes hagin deixat de tocar a les nits, però, ha molestat part dels banyolins. De fet, l’Associació de Veïns i Veïnes de la plaça del Teatre ha convocat una cassolada de protesta aquest dilluns mateix a un quart d’onze de la nit. “Tots i totes davant l’església de Santa Maria dels Turers a fer sonar les cassoles, paelles, plats… i si no pots venir, surt al balcó, finestres o terrats!”, diuen a les xarxes socials.

“Arribar a un acord”

Mossèn Pijoan deixa clar que “el servei de les campanes no és imprescindible per a la parròquia”, però també subratlla que és “per a la població”. “L’església i el campanar es van construir ara fa segles, i les campanes les va pagar la gent”, reflexiona el rector de Santa Maria dels Turers.

El mossèn, però, reitera que allò que no vol és que hi hagi baralles. I per això, demana que es dialogui. “Si hi ha gent que vol que toquin i gent que no, l’única solució és arribar a un acord; jo faré el que es decideixi”, explica mossèn Ramon Pijoan.

La polèmica per les campanes de Santa Maria ha saltat a les xarxes socials. I precisament, el propietari dels pisos turístics ha participat en una de les converses a Twitter, on ha escrit que la seva petició també és per motius de salut. L’home diu que “a part dels apartaments”, a la zona també hi ha la casa on viu el seu fill, que pateix “narcolèpsia”, necessita regular-se el son i a les nits no pot dormir.

A Girona, menys decibels

Entre els conflictes sonats que hi ha hagut pel toc de campanes s’hi troba, precisament, el que hi va haver amb la Catedral de Girona. Va durar uns dos anys. A principis del 2016, les seves campanes van deixar de sonar durant 49 nits arran de la queixa d’un hotel de la ciutat perquè els tocs superaven els decibels permesos.

L’Ajuntament, aleshores encapçalat per Carles Puigdemont, va demanar al Bisbat que les campanes deixessin de sonar a les nits. Però la decisió no va agradar els veïns del Barri Vell, que van reclamar que se’n recuperés el toc. A finals de febrer, i sota el mandat d’Albert Ballesta, el consistori va emparar-se en la Llei de Centres de Culte, que reconeix el toc de les campanes com a singular, per excloure’l de l’ordenança de sorolls i permetre que continuessin sonant.

Tot plegat va tensionar la situació i va acabar desembocant en un procediment judicial. L’hotel va presentar un contenciós contra el Capítol de la Catedral, els veïns i l’Ajuntament. El judici es va celebrar el març del 2017, però poques setmanes més tard es procés es va aturar perquè les parts intentessin arribar a un pacte.

I hi va haver acord. Al gener del 2018 el jutjat va avalar el pacte al qual van arribar l’hotel, el Capítol i l’Ajuntament (els veïns van decidir apartar-se del procediment). L’acord establia que el toc de les campanes es rebaixaria entre la una i les sis de la matinada –fins a situar-se en 50 decibels- i que l’hotel pagaria 3.000 euros per col·laborar amb la instal·lació del sistema que permetia reduir el volum.