El vespre d’aquest passat divendres el Centre Cultural Els Padrets va acollir el darrer dels actes inclosos enguany al programa commemoratiu del 25-N, quan s’escau el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra les Dones. Després que al llarg de gairebé dues setmanes s’han anat succeint diverses propostes, la que tancava el cercle ahir va ser certament intensa i molt compartida pel públic format únicament per dones.
Es tractava de la performance ‘La Mala Mare’, interpretada pel Col·lectiu de Dones Artistes, ‘Dona Cançó’. L’objectiu del muntatge és explicar a través de l’art escènic una de les darreres i pitjors maneres de descarregar la violència masclista: la violència vicària que cada cop acumula més tràgics exemples de la vida real. Pares que es vengen de les seves ex parelles fent mal i sovint matant els i les filles que han tingut en comú.
A través de l’actuació artística, el públic assistent va poder comprovar com en la violència vicària se substitueix la persona en l’acció directa física o psicològica de la violència per causar un dany major i permanent a la dona. L’objectiu és la dona, però s’hi arriba a través dels fills. L’exerceixen sempre homes contra dones. Les dones són l’objectiu a batre.
La Violència Vicària, la més cruel de la violència masclista
És, sense cap mena de dubte, la manera més cruel d’exercir la violència. Perquè si la dona és una víctima innocent, els fills encara més. A través de la performance de Dona Cançó, el públic que omplia el Centre Cultural Els Padrets va poder reflexionar sobre la violència vicària, una fórmula per fer mal que es va expressar mitjançant la poesia, la música i la simbologia d’objectes que esdevenen en el missatge
Va ser, en definitiva, un espectacle oníric on també es convidava a la societat en general a qüestionar-se, a preguntar-se i reflexionar sobre la violència masclista en general, i sobre la violència vicària en particular. Una crida a què la societat s’adoni del pes afegit que sovint porten al damunt les dones per ser ‘Males Mares’, castigades a través dels seus fills.
Una declaració feminista contra les imposicions que pateixen les dones
Ara bé, l’actriu que va protagonitzar la performance a la primera part de l’acte no es va limitar a reflectir amb el suport d’imatges i música la violència vicària. Abans d’arribar-hi, totes les dones presents al Centre Cultural Els Padrets van poder veure’s reflectides en els estereotips que la societat imposa les dones. Una declaració feminista magistralment interpretada sense necessitat de gaires paraules.
Imposicions com ara el fet d’haver de ser una mujer florero que no fa falta que tingui més cervell que una aparença física determinada, passant per haver d’anar vestida i calçada amb artilugis que podrien passar per instruments de tortura (qui no ha hagut de patir uns talons impossibles ?!), o la més coneguda: tenir cura de la casa amb la conseqüent multi tasking de cuinar, netejar, planxar, anar a comprar….Però segurament la més terrible és ser titllada de mala mare fins i tot per part de les teves pròpies filles i fills.
La segona part de la performance va quedar centrada a compartir les experiències i opinions personals a través de la dinamització a càrrec d’una psicòloga i actriu del col·lectiu ‘Dona Cançó’. Abans i després de l’acte, es va comptar amb la benvinguda i comiat a càrrec de Mica Álvarez, tècnica del Servei de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Blanes, organitzadora dels actes del 25-N amb el suport d’altres departaments del consistori i entitats blanenques.
Des del passat 15 de novembre, la ciutat de Blanes ha estat acollint un reguitzell d’activitats organitzades amb motiu del 25-N. Començant per l’exposició ‘Lliures i Sense Por’ i continuant per xerrades, la projecció d’una mini sèrie documental en dues sessions, lectures de manifestos, activitats musicals i fins i tot la presentació d’un llibre sobre la violència masclista.
