La Diputació de Girona presenta el llibre Història de la Cerdanya

La Diputació de Girona presenta el llibre Història de la Cerdanya, setè volum de la col·lecció «Història de les Comarques Gironines». L’acte de presentació tindrà lloc el dissabte 29 de maig a les 12.30 h, al casino de Puigcerdà (plaça de Barcelona, 3), i serà a càrrec de Pere Gifre, director de la col·lecció; d’Erola Simon, coordinadora de l’obra i del vicepresident segon de la Diputació i alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira.

Amb aquest volum, la col·lecció d’històries comarcals assoleix una fita més en el coneixement del passat de les comarques gironines. Com els altres volums que l’han precedit, té per objecte recuperar i normalitzar la memòria del passat sense menystenir, però, que el present també es construeix mirant enrere, i sempre per poder avançar.

A la Història de la Cerdanya es posa de manifest la capacitat d’adaptació de les poblacions al medi, com han pogut obtenir els recursos necessaris per a la seva subsistència. Des del neolític, les pràctiques agrícoles i ramaderes i l’aprofitament dels recursos forestals han marcat la vida de la gent de la Cerdanya, que, d’altra banda, establien relacions comercials per vendre, sobretot, bestiar i blat, i comprar tot allò que els faltava.

La de la Cerdanya era una població que patia migracions temporals, i també definitives. Fins que al segle XIX, primer amb la indústria tèxtil, va veure retrocedir la via migratòria, abans que l’estiueig i, més tard, la pràctica de l’esquí proporcionessin uns altres recursos als cerdans. Les poblacions cerdanes van passar d’una època en què havien d’emigrar per millorar les condicions de vida a ser receptores d’estiuejants i de practicants de l’esquí, els quals requerien habitatges per fer-hi estada i infraestructures de restauració i turisme.

A començament dels anys noranta, a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l’arxiver Sebastià Bosom, que s’havia format amb mossèn Salvador Galceran, es va encarregar de buscar un grup d’investigadors, als quals se’ls va proposar d’escriure una història de la Cerdanya, de tota la Cerdanya.

El projecte va quedar definit als anys noranta, però no es va reprendre fins al 2015, i tot just s’acaba per publicar ara, al 2021. Són molts anys, durant els quals la publicació ha hagut de superar esculls importants. Sobretot, però, s’ha posat de manifest que els dos principals focus en què s’ha basat han estat l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i el Museu Cerdà.

L’obra final és una demostració que, en l’àmbit local, arxius i museus actuen com un imant on convergeixen veterans i joves que fan recerca històrica. I en una comarca distribuïda en dos estats, encara és més meritòria aquesta funció d’aglutinar esforços individuals perquè esdevinguin col·lectius.

A la introducció, el director de la col·lecció «Història de les Comarques Gironines», Pere Gifre Ribas, explica que «aquesta història de la Cerdanya suposa un esforç ingent per sistematitzar i sintetitzar el saber que es tenia en el moment que es va donar per acabada la redacció d’aquest volum. És un “estat de la qüestió”, que sobretot es posa de manifest en la part dedicada a les referències bibliogràfiques, acabades el 2018.»

Segons Gifre, Història de la Cerdanya és «un llibre que ha d’esdevenir una referència per als estudiosos, però sobretot per a les persones interessades en la història de la Cerdanya». I afegeix «Per altra banda, i això ja és una realitat, aquest llibre ha de cohesionar com a grup els estudiosos que signen els treballs d’aquest volum, i ha de revitalitzar el coneixement que es té de la història de la Cerdanya.».

Ara, per completar la col·lecció «Història de les Comarques Gironines» falta el volum sobre el Ripollès. El projecte d’aquest volum ja està en marxa.