Junts per Girona exigirà que calgui un mínim de deu anys d’empadronament a la ciutat per poder optar als nous pisos de lloguer assequible per a joves que l’Ajuntament està construint al barri de Can Gibert del Pla. El grup municipal, que forma part del govern amb Guanyem i ERC, defensa que els habitatges han de revertir prioritàriament als joves que “viuen, treballen i han construït el seu projecte de vida a la ciutat”.
La formació considera “imprescindible” que aquests pisos, impulsats directament pel consistori, serveixin per donar resposta “a una de les principals emergències socials de la ciutat: la dificultat d’accés a l’habitatge, especialment per part dels joves gironins”. Per aquest motiu, Junts ja ha avançat que, quan es redactin les bases d’adjudicació, “exigirà” que es fixin deu anys d’empadronament com a criteri objectiu d’arrelament i vincle amb la ciutat.
La promoció s’està construint en un solar municipal al carrer de les Agudes 72-74 i constarà de 50 pisos de protecció oficial destinats al lloguer per a joves d’entre 18 i 34 anys, a més d’un local. Les obres van començar el febrer de l’any passat i està previst que s’enllesteixin el juny del 2026.
La vicealcaldessa, Gemma Geis, ha subratllat que “aquests habitatges són fruit de l’esforç col·lectiu de la ciutat i han de revertir, de manera prioritària, en aquells joves que hi viuen, hi treballen i hi han construït el seu projecte de vida”. Geis ha defensat que “defensar criteris d’arrelament no és excloure ningú, sinó garantir justícia social, retorn públic i coherència amb l’objectiu per al qual es construeix habitatge assequible amb recursos municipals”.
Junts per Girona també recorda que aquesta promoció s’emmarca en una política d’habitatge iniciada el mandat anterior, amb tràmits que es van posar en marxa el 2020, i que respon a “una aposta clara per ampliar el parc públic de lloguer i posar el focus en els joves”.
“Allò que no podem permetre és que l’habitatge públic acabi desconnectat de la realitat social de Girona”, ha remarcat la vicealcaldessa, que ha conclòs que “l’arrelament ha de ser un criteri clau quan parlem de drets, però també de responsabilitat pública”.
