Joan Plana: “Volem gestionar el Cap de Creus igual que els espais naturals més avançats i moderns d’Europa”

-Ha arribat a l’alcaldia aquest mes de juny, tal i com preveia el Pacte de Canyelles, convertint-se en el segon alcalde més jove de la història de Roses i recuperant l’alcaldia per a ERC després de 83 anys. Com ho valora tot això?

Per una banda, és cert que té una perspectiva històrica que representa certa responsabilitat. En primer lloc, cal remarcar que l’edat no predisposa a res, el fet de ser alcalde jove, en sí mateix, no suposarà que sigui millor o pitjor, però sí considero que és important per trencar alguns estereotips, ja que els joves encara som poc presents  en les institucions -i és un sector de la societat que crec que, com tota la resta, ha d’estar representat-, i encara menys presents en llocs de direcció dins d’aquestes institucions. Per tant, que hi hagi alguna ciutat de Catalunya que tingui alcaldes joves, com poden ser els casos de la mateixa Roses o d’Hostalric, Cardona, Súria i altres, crec que és positiu i crea un escenari de normalitat democràtica i social.

Pel que fa al fet de ser el primer alcalde republicà després de 83 anys, crec que la dimensió històrica encara és més gran perquè, evidentment, són moltes dècades de treball de molta gent i de treball molt dur, ja que al llarg d’aquests anys es van viure el final de la Guerra Civil, 40 anys de clandestinitat…, un llarg període de sacrificis de moltes persones per fer que nosaltres poguéssim arribar aquí i, per tant, això representa un plus de responsabilitat per estar a l’altura del repte.

-La pandèmia ha portat també una crisi econòmica important. Quina és la situació de l’Ajuntament i la dels vilatans i vilatanes de Roses?

A l’Ajuntament tenim la sort que aquest període complicat ens ha agafat amb una situació econòmica bona que ens dona un major marge per adaptar-nos i actuar. Sense els esforços fets al llarg dels darrers anys d’anar sanejant l’Ajuntament, ara ens trobaríem en una situació molt més complicada. Per tant, en aquest sentit, podem transmetre a la ciutadania la tranquil·litat i la seguretat que l’Ajuntament està en disposició de poder afrontar aquesta situació.

Pel que fa als vilatans i vilatanes, com a tot arreu, la pandèmia ha afectat tothom, tot i que és cert que alguns sectors més que altres. Des del punt de vista comercial i econòmic, és evident que, per exemple, ha afectat molt més als restaurants que a les botigues d’alimentació, o més als hotels que als apartaments turístics i, per tant, dependria de cada sector concret. En tot cas, un dels aspectes que més ens preocupa és que Roses ja era un dels municipis de Catalunya amb un major percentatge de població amb risc de caure en situacions de vulnerabilitat i que el cop social que ha suposat la pandèmia ha fet que molta gent acabés de traspassar aquesta línia. Per tant, en aquest sentit, el què hem fet és una inversió molt gran tant en l’àmbit de la recuperació econòmica com en l’àmbit de l’emergència social, per tal de donar a totes aquestes persones les eines que els permetin, primerament, superar aquest moment complex i, en segon lloc, recuperar un nivell d’autonomia i de qualitat de vida que els faci sortir d’aquesta situació vulnerable.

-Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament de Roses per reactivar l’economia del municipi?

Com deia, estem actuant des de dues vies. Una és fent front a l’emergència social, augmentant moltíssim totes les partides de l’àrea d’Acció Social, perquè evidentment hi ha una immediatesa que hem de ser capaços de resoldre. Per altra banda, també hem fet una forta política per  facilitar que les empreses puguin superar aquest sotrac que ha suposat la pandèmia i que puguin reactivar-se, tornar a generar ocupació i, per tant, recuperar-se i ajudar a què el motor econòmic de la vila torni a funcionar. En aquest apartat hem pres mesures com ara l’establiment de bonificacions fiscals, tant durant l’any 2020 com durant l’any 2021, conscients que durant tot aquest temps les empreses han facturat molt menys i que, per tant, atendre les seves obligacions fiscals resulta molt més complex. També hem actuat a través de línies de subvencions en diferents àmbits per a l’adaptació a aquesta nova realitat, com els ajuts per adquirir material anticovid per continuar prestant les activitats comercials amb les mesures de seguretat necessàries o la línia de subvencions per a la digitalització de les empreses. Hem dut a terme campanyes per fomentar el consum local, hem reforçat amb una persona més l’àrea de Promoció Econòmica, que és la que treballa tots aquests temes, i hem impulsat altres accions com l’obertura de l’Aula Gastronòmica, que entre d’altres moltes funcions s’encarrega de la promoció del sector gastronòmic del municipi. Amb tot això el que intentem és, amb les eines de què disposa l’ajuntament, intentar treure el màxim rèdit possible.

-Quins projectes seran prioritaris en aquesta segona part de legislatura?

Indubtablement, una prioritat és l’adaptació del Cap de Creus. El 2020 va ser un any crític en quant a la interacció del turisme amb el parc natural i va ser el moment en què vam entendre que calia un replantejament profund de la manera com accedim, com gestionem i com interactuem amb el parc. Aquest any hem començat amb una primera regulació horària i la voluntat és desenvolupar durant els propers anys un pla molt més ambiciós que inclourà l’adaptació d’aparcament, el control automatitzat de l’accés, etc. L’objectiu és gestionar el Cap de Creus en la línia en què es gestionen els espais naturals protegits més avançats i més moderns d’Europa i també dels Països Catalans. En aquest sentit, un bon referent pot ser Menorca.

Altres projectes que tenim són, per exemple, en l’àmbit urbanístic, el nou plantejament urbanístic de la vila, que és un element de gran complexitat; en l’àmbit de l’habitatge, volem impulsar polítiques d’habitatge que puguin incidir de manera directa en un mercat de lloguer que està expulsant a moltíssima gent, i sobretot joves, del municipi; en l’àmbit energètic, hem aprovat un pla local de transició energètica molt ambiciós i ara estem treballant per trobar els recursos per poder-lo desenvolupar concurrent als fons Next Generation per avançar en aquest sentit i fer un poble més sostenible i més verd. I com deia anteriorment, treballem molt en l’àmbit social, on no només hem de fer front a les conseqüències de la pandèmia, que també, sinó aconseguir una actuació molt més estructural, dotant-nos dels serveis necessaris per corregir d’una manera no conjuntural, sinó estructural, situacions de vulnerabilitat. En aquesta línia trobem, per exemple, l’obertura del Centre Obert, que és un nou servei que actua directament sobre una de les arrels d’aquesta problemàtica, pot ser clau. El que fa el Centre Obert és tot un acompanyament educatiu i social dels infants en situació de vulnerabilitat, que és uns dels col·lectius més sensibles i amb el qual és molt necessari treballar des d’ara mateix, justament per preveure futures situacions de risc social i garantir que les futures generacions de rosencs disposin de totes les eines per créixer amb plena autonomia i amb l’acompanyament necessari per poder realitzar-se i construir la seva vida tal i com ells desitgin, i no condicionats per una situació econòmica i social que els limiti.

-En l’acte d’investidura va parlar de dues prioritats: el Parc Natural de Cap de Creus, que ja ha comentat, i el sector de la pesca, que passa un moment complicat. Me’n pot donar detalls?

En el tema de la pesca podem destacar el paper de la Confraria de Pescadors de Roses, que en molts aspectes ha estat pionera en la gestió sostenible del mar. És una confraria que sempre ha demostrat una important consciència ambiental i la necessitat que el sector de la pesca sigui un actor clau en la gestió verda del mar. Aquesta voluntat i compromís que la confraria porta desenvolupant per convicció pròpia durant molts anys, creiem que no es veu reflectida, en primer lloc, en algunes directives europees recents, però, en segon lloc, en l’aplicació que fa l’Estat espanyol d’aquestes directives a tota la costa, que a la pràctica el que demostra és el desconeixement de la realitat del territori i que posa en perill el futur de la indústria catalana, i concretament la de Roses.

Torno a dir que els pescadors de Roses són els primers interessats i convençuts de la necessitat d’una gestió sostenible i verda del mar, de preservar tots els ecosistemes marins i totes les espècies de peixos, cetacis i ocells de les nostres costes, però evidentment hem de trobar la manera de fer-ho compatible, perquè és perfectament compatible, amb mantenir la indústria pesquera. En aquest sentit, la consellera Jordà va visitar el juny passat el municipi per recollir i donar suport a les reivindicacions del sector, i va ser una imatge de gran importància, ja que la consellera va estar acompanyada de tots els portaveus de tots els partits polítics municipals, al costat dels pescadors de Roses. Aquesta imatge, que a més a més, simbòlicament, va tenir lloc a la barca Glòria Mar, una antiga embarcació de pesca que ara és de propietat municipal, és la referència que ens ha de guiar, la de la unitat institucional al costat de la Confraria de Pescadors i al costat d’una gestió verda que sigui compatible amb el futur de la indústria pesquera.

-Com ha anat la temporada turística d’estiu?

Crec que podem dividir la temporada turística d’aquest any en dues parts. Una primera que englobaria juny i juliol que, tot i haver estat millor que l’any 2020, encara ha estat bastant per sota del què correspondria a una temporada turística ordinària. Cal dir que tampoc ha ajudat gens la campanya de caràcter més comercial que sanitària duta a terme a l’Estat francès per tal que el seu turisme es quedés a consumir a França. Una destinació com la nostra, amb una percentatge molt i molt alt de turisme francès, evidentment s’ha vist ressentida per aquest factor.

Pel que fa a l’agost i al setembre, en canvi, hem experimentat una dinàmica molt diferent. No hem arribat encara als nivells d’una temporada turística normal, però si que han estat uns mesos molt bons en la majoria de sectors, amb un nivell d’ocupació molt alt. Crec que la valoració general d’aquests dos mesos serà molt positiva i era molt necessària, perquè venim d’un sector turístic molt castigat durant un any i mig de pandèmia, que necessitava urgentment aquesta injecció econòmica, però també de moral, i que per tant ens ajuda a veure llum al final del túnel.