L’hospital Santa Caterina de Salt vol introduir el peix de proximitat en els menús que ofereixen als pacients. De moment, s’està treballant conjuntament amb la llotja de Palamós per saber quines espècies que hi ha al menú es podrien substituir per altres peixos de proximitat.
L’hospital està provant de canviar l’halibut, un peix blanc sense pell ni espines que prové d’Alaska per espècies mediterrànies. També es treballa per incorporar la canana, un peix molt semblant al calamar amb una pell més fosca i unes aletes més curtes, i el peix per a la sopa, entre altres canvis. Avui dia l’hospital serveix 320.000 menús anualment per a pacients entre esmorzars, dinars, berenars i sopars.
La cuina del Parc Hospitalari Martí Julià de Salt compta amb 600 metres quadrats i dona servei a tot el parc que gestiona l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS). Entre ells hi ha l’hospital Santa Caterina, l’hospital de dia de salut mental, el d’Adolescents, la residència dels Til·lers, el centre d’atenció La República, la Unitat de Patologia Dual i Desintoxicació, Unitat de Referència per a Psiquiatria Infantil i Juvenil i Unitat d’Atenció als Trastorns de Conducta Alimentària.
Això fa que pràcticament cada dia se serveixin uns 900 menús per als usuaris i treballadors d’aquest recinte. Per això, des de la direcció de l’IAS han decidit que volen apostar per oferir-los peix de proximitat. Segons anuncia l’entitat en un comunicat, el benefici serà doble. En primer lloc, perquè s’oferirà un peix més fresc als usuaris. Per altra banda, hi haurà un benefici ambiental perquè si es consumeix producte de proximitat es generaran menys emissions de CO₂.
Aquesta acció arriba després d’altres millores que treballen per una millor nutrició i avançar cap a la sostenibilitat. Un exemple és l’acreditació de l’Amed que va obtenir la cuina el 2016. En aquest certificat, S’exigeix que hi hagi un 25% de l’oferta de primers plats fets en base de verdures, hortalisses i llegums.
Per altra banda, cal tenir productes integrals i que la meitat dels segons plats siguin peix o carn magra. També, la distinció exigeix tenir postres làctiques de baix contingut en greix i fer servir l’oli d’oliva per cuinar i amanir.
A més, el menjador també ha eliminat els productes de plàstics i s’han substituït els envasos per carmanyoles que porten els treballadors si volen emportar-se el menjar. També es fan servir gots reutilitzables. Això ha suposat un estalvi econòmic de 45.000 euros l’any.
