Hassan, el noi de 19 anys mort a Salt quan intentava ocupar un pis

Hassan Ul Shoaib és el noi mort el passat 15 d’abril a Salt quan va caure d’un segon pis mentre intentava ocupar un habitatge. Segons informa ‘elDiario.es’, el jove de 19 anys i d’origen pakistanès tenia feina, però no li arribava per pagar-se un pis i l’acabaven de desnonar d’una habitació que havia rellogat.

En un primer moment, les informacions sobre aquell fatídic incident indicaven que un lladre havia caigut d’un segon pis, però la seva família ha negat aquesta versió dels fets i ha explicat com era la vida del Hassan abans de morir.

El Hassan no trobava lloc per viure tot i tenir feina

El noi tenia 19 anys i feia només tres anys —ell en tenia 16— que havia arribat a Catalunya, tot sol. Tenia permís de residència i una feina en un restaurant de Girona, però després d’enviar part del seu sou a la seva família al Pakistan, no li quedaven prou diners per poder-se pagar l’habitació que tenia rellogada.

Per aquest motiu, el van desnonar i ell va intentar trobar altres alternatives habitacionals. Segons indica la seva família a ‘elDiario.es’, amb els diners que li quedaven li estava costant molt trobar una habitació, i les que sí que va trobar li van denegar el lloguer per ser estranger.

Els dies abans d’intentar ocupar un pis, el jove va anar desesperant-se cada cop més, segons la família, i finalment va decidir saltar-se la llei per trobar un lloc on passar la nit, o els dies, fins que trobés algú que li volgués llogar una habitació que es pogués permetre.

“Era molt bona persona, no era un lladre i no volia robar res, només necessitava un lloc on viure perquè deia que no es podia quedar al carrer”, explica el seu amic, Muhammad Adnan, en un acte de Càritas Diocesana a la plaça de la Llibertat de Salt. Anava acompanyat del cosí del noi, Muhammad Raffy, tots dos arribats a Girona com a adolescents i sense els seus pares fa tres anys.

El dia de la mort del Hassan, ell i un altre noi van intentar entrar en un habitatge per ocupar-la, però els va saltar l’alarma. Poc després, la propietària del pis i els Mossos d’Esquadra van arribar al lloc mentre els joves intentaven fugir per la finestra de l’habitatge, en un segon pis. El Hassan va caure i va morir, mentre que el seu company va poder fugir.

Emigrat del Pakistan a petició de la seva família

Càritas Diocesana va ser testimoni de la situació d’aquest parell de cosins des que van abandonar el Pakistan a petició de la seva família, ja que no tenien recursos per viure.

El pare de família va posar-se malalt i el germà gran de la família va morir en un accident de cotxe. Davant d’aquesta situació, la família no es podia permetre el tractament per la malaltia de l’home i sobreviure a la pobresa, així que van demanar al seu fill que emigrés.

Segons recull ‘elDiario.es’, el Hassan va sortir del Pakistan i va arribar primer a l’Aràbia Saudita i després a Líbia, on va estar cinc mesos. D’allà va viatjar en vaixell a Itàlia, va passar per França i finalment va arribar a Catalunya. Va fer-ho gairebé un any després de sortir de casa, amb 15 anys.

A Girona, el Hassan, que era menor d’edat, va quedar tutelat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en un centre d’acollida fins que va fer els 18 anys. Llavors va anar a viure durant uns mesos a un pis d’inserció laboral d’una entitat local, però ell volia independitzar-se per poder ajudar millor la seva família.

 

La desesperació el va dur a intentar ocupar un pis

Maite Salvador, responsable del programa Som Refugi de Càritas Diocesana, explica que “va sortir del sistema per voluntat pròpia, perquè treballava i volia autonomia”. Primer va treballar a l’Hospitalet de Llobregat i després va trobar feina a Girona, en un restaurant. Així, va poder llogar una habitació i compartir pis amb el seu amic Adnan.

Però quan els van fer fora va arribar la desesperació. “L’acollien amics i coneguts, dormia un dia aquí, un dia allà; buscava habitació i no en trobava, a vegades pels lloguers elevats o perquè com que era immigrant no li donaven”, lamenta Salvador. Ell estava cada cop més angoixat, avergonyint fins i tot de la situació en què es trobava.

Va ser llavors quan un conegut seu de quan va estar treballant a l’Hospitalet li va proposar la idea d’ocupar un pis: “Ell no pensava fer-ho, perquè no volia problemes”, explica el seu amic. Finalment, però, va intentar-ho per sortir del pas, però això va acabar costant-li la vida.