Sant Julià de Ramis rememora l’1-O decidint si paga impostos a l’Agència Tributària catalana

El resultat serà vinculant i es portarà a ple per aplicar-ho a partir de l'any que ve

Diferents veïns de Sant Julià de Ramis votant. ACN

Sant Julià de Ramis (Gironès) ha rememorat l’1-O amb una nova consulta ciutadana, aquesta vegada per preguntar als seus habitants si volen que l’Ajuntament pagui els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. Per tercer any consecutiu, el consistori ha posat en marxa aquesta iniciativa i, enguany, ha decidit anar un pas enllà i abordar un àmbit com el de la “sobirania fiscal”.

L’alcalde, Marc Puigtió, diu que van decidir aquesta temàtica perquè “sempre es parla d’estructures d’estat però potser si tots paguéssim els impostos aquí faríem que creixés i tindríem les estructures necessàries”. El resultat de la consulta serà vinculant i si surt que sí, s’aplicarà a partir de l’any que ve, un cop s’hagi ratificat per ple

Sant Julià de Ramis va ser un dels municipis més colpejats per la policia durant el referèndum de l’1-O l’any 2017. Estava previst que l’expresident Carles Puigdemont hi votés i la Guàrdia Civil s’hi va desplegar en massa.

La intervenció policial amb dures càrregues va impedir que s’hi pogués votar però els seus ciutadans es van desplaçar als municipis veïns. “Ningú es va quedar sense votar”, recorda la Pilar Díaz.

Per rememorar aquell dia, des del 2018 el municipi celebra una consulta popular. L’any passat, el ciutadans van escollir per unanimitat batejar l’espai del Centre Cívic com a plaça de la República. Enguany, han decidit fer un pas més i preguntar als seus habitants sobre la “sobirania fiscal” de l’Ajuntament.

“Sempre estem buscant coses municipals que es pugui lligar amb l’àmbit nacional, també per engrescar als ciutadans”, explica Puigtió. Per això, enguany la pregunta és si volen que l’Ajuntament pagui els impostos a l’Agència Tributària de Catalunya. “El resultat que surti el portarem al ple i el ple per majoria absoluta aprovarem el que digui, i si surt que sí, a partir del 2022 ho pagarem allà”, assegura.

La consulta se celebra al pavelló municipal –el mateix lloc on es va celebrar l’1-O- des de les quatre de la tarda i fins a les vuit del vespre. Alguns dels ciutadans que s’hi han acostat celebren iniciatives com aquestes i recorden com si fos ahir aquella jornada de fa quatre anys.

“És una cosa que no s’ha d’oblidar”, diu en Carles Besalú. Avui, com cada anys, ha vingut a participar en la consulta. Aquell dia no va viure la violència policial pavelló però ho va veure des de la televisió. “No m’ho podia creure. Si no fos perquè veia gent coneguda a la televisió hauria pensat que era una pel•lícula”, afirma Besalú.
Pilar Díaz sí que hi era aquell dia i recorda perfectament “l’angoixa” amb què va viure aquella jornada. Aquest divendres, com cada any des del 2018, participa a la consulta popular i ho fa com a vocal de la mesa. “Hem de demostrar que votar no és cap delicte sinó un dret i un deure que tenim tots”, remarca.

Va ser trist però també una victòria

“Sembla mentida que ja hagin passat quatre anys però tot i ser un dia trist, per nosaltres va ser una victòria”, assegura Puigtió. “Aquell dia no vam poder votar aquí però vam votar en una altra escola. Ens van dir que no hi hauria urnes, que no votaríem però amb la força de la gent ho vam aconseguir”, afegeix.

Ara quatre anys després, Puigtió diu que estem “asseguts” en una taula de diàleg parlant però que “si no funciona”, caldrà aixecar-se i “dir a Europa que amb aquesta gent no es pot parlar i fer un altre referèndum, i tants com facin falta”. “El que està clar és que tard o d’hora nosaltres hem d’acabar sent un país”, insisteix.