Presència rècord del rapinyaire nocturn més gran d’Europa al Parc Natural de Cap de Creus

L'últim cens l'ha detectat en 19 territoris, la xifra més alta mai assolida

L’últim cens del duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, elaborat el mes de gener amb més de 90 participants i voluntaris al Parc Natural del Cap de Creus ha confirmat una presència rècord de l’espècie a la zona i la bona salut d’aquesta població. Aquest rapinyaire té una distribució dispersa a Catalunya i és escàs arreu del país.
La implicació de moltes entitats, com la IAEDEN, l’APNAE o STERNA ha permès cobrir la totalitat de l’àmbit del parc i disposar de xifres precises. En concret, se l’ha detectat en 19 territoris, la xifra més alta mai registrada al parc.
Aquest és el desè cens que es du a terme al Parc Natural de Cap de Creus. Enguany, a més del nombre de persones participants, han contribuït als bons resultats les bones condicions del dia del cens. En concret, l’absència de vent, després de dies de fortes ventades, ha permet sentir perfectament els mascles cantant i alhora que els mascles estiguin més actius.

El coneixement que aporten censos com aquest ajuda a conèixer millor territorialment els elements faunístics d’interès de l’espai que, a banda de protegir l’espècie, serveixin per millorar la gestió dels seus hàbitats i prevenir impactes.

El cens comença amb la posta de sol, i fins ben entrada la foscor, perquè és quan els mascles comencen a cantar per marcar el territori, i a la tardor i l’hivern, també per atraure les femelles en un ritual reproductiu observat també en altres espècies de rapinyaires nocturns com el gamarús o mamífers com el cérvol, ambdues presents a altres punts de Catalunya.

El recompte realitzat fa referència només als mascles territorials, perquè és gairebé impossible detectar les femelles (de 19 territoris només en un es va veure o sentir la femella) o els joves que no emeten cant perquè no estan encara en edat reproductora.

El duc és una espècie protegida per Directives Europees i prioritària a nivell de conservació, que es troba en regressió en gran part de Catalunya. Diferents factors hi intervenen, com ara la forestació dels hàbitats oberts que sol ocupar, la disminució de les seves preses, molèsties en els llocs de reproducció, ús de raticides en zones agrícoles i periurbanes, etc.

La bona presència a Cap de Creus evidencia que al parc gran part d’aquests factors no hi són presents. Així, el cens revela que el Parc Natural de Cap de Creus és un dels indrets amb major densitat de tot Catalunya.