La vil·la romana de Vilauba, Bé Cultural d’Interès Nacional

El bon estat de conservació de les restes arqueològiques i la superposició de les diferents edificacions permet interpretar que el jaciment va viure tres etapes històriques. La primera correspon al període altimperial (segles I-III dC), el final del qual ve marcat per un incendi sobtat que destrueix una bona part de l’habitatge principal. El tràgic succés va marcar l’inici de la segona gran etapa que, cronològicament, abasta els segles IV i V dC. El final d’aquesta fase està marcat per un seguit de transformacions constructives i funcionals que, a la pràctica, representen el darrer esforç per mantenir el model de l’antiga vil·la i frenar el seu declivi.

Els canvis radicals que es constaten durant la darrera etapa, amb la creació d’un petit vilatge datat entre els segles VI-VII dC, són conseqüència d’una transformació profunda del model tradicional romà de poblament rural i d’explotació del territori.

La delimitació de la zona arqueològica i la seva declaració com a BCIN estableix la seva protecció i els criteris bàsics s’aplicaran en les intervencions a la zona, que requeriran d’autorització prèvia de Cultura per a actuacions com els anivellaments del terreny, la plantada i arrencada d’arbres o les remocions i excavacions del terreny per a qualsevol tipus d’instal·lacions que afectin el subsòl i que superin els 30 centímetres de gruix des de la cota del terreny.