“Entendre-ho d’una altra manera suposaria desvirtuar el principi d’autonomia local i deixar la corporació municipal sense la seva competència”, remarca el recurs.
La Jonquera ja va mostrar-se en contra del projecte, anomenat Galatea, durant el tràmit previ de consulta i ara, un cop el projecte ha obtingut el vistiplau de viabilitat de la ponència, ha decidit fer un pas més. L’ajuntament ha presentat un recurs de reposició contra l’acord de l’ens.
A l’escrit, el consistori al·lega que, al seu entendre, hi ha un seguit elements que “desaconsellen” la futura tramitació del projecte. Entre ells, els camins que s’hauran d’ampliar o obrir de nou per fer-lo possible. Segons el consistori, podrien acabar formant “autèntiques carreteres de més de 10 metres d’amplada”. A més, creuen que la construcció de noves pistes i l’eixamplament de les existents tindria un fort impacte en la vegetació de la zona, sobretot de bosc d’alzina i roure.
El que més preocupa a l’ajuntament, però, és la localització del projecte. Segons diuen, se situa dins l’espai de “confluència” de zones PEIN: de les Salines-Alta Garrotxa, de l’Albera i de la zona protegida dels Estanys. “Aquests tres Espais d’Interès Natural formen part d ela Xarxa Natural 2000 de la Unió Europea. Es vulneraria l’article 15 de la Llei d’Espais Naturals”, insisteix.
A més, al·lega que la proximitat de la instal·lació amb el paratge d’Interès nacional tindria “efectes inevitables” . D’altra banda, el document remarca que el corredor biològic del Llobregat és un punt de confluència de les poblacions animals de les zones protegides dels Aiguamolls, la Serra de l’Albera i el Cap de Creus. “És l’únic corredor biològic mínimament viable entre aquestes comunitats animals i les de la resta dels Pirineus”, insisteix. En aquest sentit, diu també que afectarà les rutes d’aus migratòries, “moltes d’elles protegides per tractats internacionals”. “És freqüent que moltes altres espècies triïn aquesta zona per travessar els Pirineus, essent habitual, degut a la força que assoleix el vent a la zona, que ho fessin amb vols rasos, que no superen els 8 metres d’alçada”, remarca el recurs.
Això, però, seria incompatible amb el projecte, que preveu la construcció de 10 aerogeneradors de més de 125 metres d’alçada i un diàmetre de pales de 150 metres a la zona dels boscos de Canadal i la serra de la Sureda.
A més, asseguren que el projecte preveu ubicar-se en uns terrenys classificats d’alt risc d’incendi forestal i “dins un perímetre de protecció prioritària”. Una situació, al seu entendre, “incompatible” amb qualsevol implantació i que, a més, crearia una “àrea d’exclusió aèria que impossibilitaria que, en cas d’incendi, els mitjans aeris poguessin actuar a la zona”.
Un impacte paisatgístic “extraordinari”
Amb tot, el consistori insisteix que “resulta impossible que uns aerogeneradors de 200 metres d’alçada no tinguin un impacte paisatgístic extraordinari, amb independència de la localització on es vulguin instal•lar”.
“Tot el conjunt serà especialment visible des de la Jonquera, des de la N-II i l’AP-7 i durant molts quilòmetres al llarg d’aquestes vies de comunicació, dues de les més freqüentades de l’Estat”, afirma. Malgrat això, afegeix, “atesa l’enorme alçada de les torres, seran visibles des dels espais PEIN i per gran part dels termes dels municipis veïns”.
Set projectes sobre la taula
El de la Jonquera és només un dels set projectes que hi ha sobre la taula i que sumen una quarantena d’aerogeneradors. El Galatea, però, és l’únic que es considera viable. La resta es concentren, sobretot, als termes de Capmany i Agullana i se’n projecta un amb dos molins a Llançà.