Des del 2018, la situació va fer un tomb i es va tornar descontrolar per la falta de continuïtat de les mesures de control. Actualment ja hi ha deu colònies amb una seixantena de gats al municipi i una cinquantena més a la zona de Font Rubí, una urbanització als afores. Admet que no és tan dramàtic com fa uns anys, amb molts gats malalts i en mal estat, però celebra que l’Ajuntament hagi apostat per tornar a abordar el tema. Creu que fa uns anys van aconseguir canviar mentalitats i “conscienciar” els veïns. Amb un equip de voluntaris, s’han tornat a organitzar per donar-los de menjar tot marcant uns horaris i els punts exactes.
Bona resposta de la campanya
L’alcalde del municipi, Xavier Guitart, destaca que la campanya està tenint una bona resposta. Amb només un mes i mig, ja han xipat una quinzena de gats domèstics i també han fet esterilitzacions en exemplars de carrer. “No hi ha cap excusa per no venir a censar el gat”, remarca el batlle, tot agraint les facilitats que han posat els centres veterinaris locals amb un preu de 10 euros.
Pel que fa als gats de carrer, explica que un dels agreujants és que la gent no acaba d’entendre que “no se’ls pot donar de menjar a qualsevol lloc perquè embruta molt els carrers i dona molta mala imatge”. En aquest sentit, demana que si algú vol contribuir a la causa que es posi en contacte amb el consistori o amb els mateixos voluntaris per poder anar tots coordinats. “Som un lloc turístic i, en plena pandèmia, volem tenir-ho molt controlat; si algú actua pel seu compte, ens porta molts problemes”, afegeix.
Assegura que la idea és seguir fent aquest control durant uns anys perquè s’ha demostrat que cal una continuïtat.
Portadors de malalties i falta d’higiene
Irati Aldanondo, propietarà de Girbet Serveis Tècnics Veterinaris, destaca que les colònies de gats van associades a problemes de salut animal, per l’alt risc de propagació, i que és important tenir-les en bones condicions, també per un tema de salut pública. “A Camprodon fa molt fred a l’hivern i és molt fàcil que es morin els gatets per les baixes temperatures però també per mala alimentació o per paràsits”. Per això, destaca que és molt important tenir-ho ben controlat.
Recorda que una gata pot arribar a tenir tres camades en un sol any, amb una mitjana d’uns 4 o 6 gats cada cop, de manera que una població descontrolada creix amb molta facilitat. Defensa que actualment l’esterilització és “la millor eina que hi ha” per baixar radicalment el nombre d’exemplars durant els primers anys.
En Goku, un gat de carrer censat i adoptat
L’altra mesura important que també inclou la campanya de Camprodon és el cens de gats. El xip és el “dni de l’animal” que permet tenir-lo identificat en cas de pèrdua. Creu que encara hi ha molta feina a fer. “Els gats són els grans oblidats” si es compara amb els gossos i cal tenir també un control, segons la veterinària.
Precisament la Montse Torrent ha xipat aquesta setmana en Goku, un gat de carrer que va adoptar des de fa uns anys i amb el que viu a casa. Ella ja va ser voluntària de la campanya de fa uns anys i ara ha decidit xipar-lo per tenir-lo registrat. “Ja vigilo molt però en un moment donat també es pot escapar, per una porta oberta o si en aquell moment entra algú”, detalla. Creu que és la millor manera d’estar “més tranquil·la”. El següent pas és anar a l’Ajuntament per inscriure’l al registre d’aquests animals.
Treure els gats dels carrers perquè redueixen la biodiversitat
I entre la comunitat científica també alerten dels efectes dels gats de carrer en la biodiversitat d’un entorn. Per Fernando Loras, biòleg i investigador de Societat Catalana d’Herpetologia, dedicada a l’estudi i conservació d’amfibis i rèptils i els seus hàbitats, creu que no n’hi ha prou amb l’esterilització i reclama normes més estrictes. Segons explica, hi ha la convicció que “un gat és independent, no fa mal i elimina les rates”, però la realitat és que tenen un impacte molt més gran en el seu entorn i són una amenaça per espècie protegides, com la granota roja, els tòtils o les serps verdes.
També admet que fa falta un canvi de mentalitat i avançar cap a la idea que els gats, com a animals de companyia, han d’estar a casa. Lamenta que, ara mateix, això no s’està complint. Creu que fa falta molta pedagogia i que els propietaris vulguin ser-ne 100% responsables. Si no és així, aquest animal es comporta, a la pràctica, com a una espècie invasora i una “interferència directa” al seu entorn.
