Calonge invertirà 400.000 euros per fer la restauració final del castell

Les obres del monument, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, es licitaran aquest 2021 i s'executaran l'any que ve

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) invertirà 400.000 euros per afrontar la fase final de restauració del Castell de Calonge. Les obres del monument, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, es licitaran a finals d’aquest 2021 i s’executaran l’any que ve, amb la voluntat que l’edifici sigui totalment visitable i es pugui destinar a usos públics.
El consistori està redactant el projecte, que convertirà l’espai en un centre d’interpretació de les Gavarres. L’alcalde del municipi, Jordi Soler, es mostra “satisfet” amb les actuacions fetes en els últims cinc anys, que permetran tenir acabada la restauració de la fortalesa l’estiu del 2022.
El Castell de Calonge està situat al centre del nucli antic del municipi, a la plaça Major, a tocar de l’Església de Sant Martí. Es tenen dades de la seva existencia des del segle XI, tot i que l’actual construcción dataria d’entre el segle XII i el XVIII, quan s’haurien fet les últimes reformes. La construcció original estava formada per la torre quadrada, que se situaría al voltant del segle XI. D’aquest volum parteixen dues estructures: un recinte tancat amb torres circulars a les cantonades i una torre semicircular; i un muralla que uniria la torre amb l’església de Sant Martí, enllaçant per la torre de l’homenatge.

Durant el segle XIV s’hi va fer una reforma que el va convertir en palau i el segle XVI, es va ampliar sobre la base dels murs de la muralla est. Ja al segle XVIII es van construir les quadres que enllacen la torre nord-est del recinte i també es va ampliar la torre de l’homenatge fins a assolir l’actual volum. El castell ha evolucionat des de la seva forma primigènia, de marcat caràcter militar, a la seva transformació en palau.

A partir del segle XIX, l’edfici va compaginar usos privats amb els usos socuals i públics però no va ser fins a la década dels 50 que el Ministeri d’Educació el va adquirir i va fer la primera restauració.