A partir de les deu de la nit, no se sent ni ressonar passos i no hi ha pràcticament ningú al carrer, com a màxim algun veí que torna de pressa de la feina cap a casa. La crisi sanitària deixa una imatge inaudita dels llocs emblemàtics i habitualment de trobada social, com poden ser la plaça Independència o la Rambla.
Girona ja va reduir inicialment les Fires de Sant Narcís arran de la covid-19 limitant-les a només cinc dies (del 28 d’octubre a l’1 de novembre) i va suspendre totes el actes massius. Aquest any no hi ha atraccions, ni les tradicionals parades d’alimentació i artesania. Tampoc hi ha barraques i, en aquest cas, per segon any. L’any passat l’espai de la Copa destinat al públic més jove tampoc es va fer pels aldarulls post-sentència.
I com que les darreres setmanes la situació no ha millorat sinó al contrari, sumant contagis i disparant el risc de rebrot, finalment l’ajuntament també va haver de suspendre les activitats que fins a darrera hora esperava poder tirar endavant: Ni pregó, ni tampoc castell de focs artificials, ni concerts al parc del Migdia. Oficialment, ja no són Fires, sinó Sant Narcís, amb una trentena de propostes “100% culturals” en espais estables repartits entre l’Auditori, La Mercè i als centres cívics.
Això, sumat al toc de queda decretat entre les deu de la nit i les sis del matí, han deixat una imatge inaudita de Girona pels volts del 29 d’octubre. Carrers completament buits i gairebé ningú passant pel carrer.
Des de la plaça Independència, al Cul de la Lleona, cap a la Catedral, el carrer de la Força, la Rambla i la plaça del Vi: l’estampa a partir de les deu de la nit és exactament la mateixa: persianes abaixades, terrasses sense clientela i ni una ànima passejant.
El silenci de la nit només el trenquen converses i música que es filtren a través dels balcons, ara ja tancats perquè comença a fer fred, el pas precipitat d’algun veí que torna a casa des de la feina, algun vehicle entrant a l’aparcament o els vehicles de servei de recollida de deixalles.
