Quan la brutícia i la Covid-19 no haurien d’anar de la mà

Diversos indrets catalans es queixen d’una falta de civisme per part de la població

La Covid-19 ens ha fet plantejar la manera en la qual estem optimitzant els nostres recursos, tant els naturals com els industrials. El nostre ecosistema va respirar quan tot el país va estar confinat, a conseqüència de la pandèmia. En aquell moment, diversos estudis van donar un tret de sortida important per a la conscienciació cap a una cultura més sostenible.

El Grup de Recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona i Aurelio Tobías, de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) van fer un estudi entre el febrer i el maig d’aquest any per tal de relacionar el contagi amb la contaminació atmosfèrica, i van descobrir que les partícules contaminants que extreuen els vehicles fan de transmissors directes a través de l’aire i això podia fer que les zones urbanes tinguessin un risc més elevat de mortalitat per la Covid-19.

Altres estudis, com els de la UPV, van confirmar que durant l’estat d’alarma i la limitació de moviment, l’aire que respiràvem va millorar perquè va baixar fins a un 64% el diòxid de nitrogen. 

Ara que ja podem sortir de forma menys restrictiva, ens trobem amb queixes constants per parts de veïns de diverses poblacions per la falta de conscienciació mediambiental. Tant pobles com ciutats de tot Catalunya es queixen de la falta de civisme per part de molts altres ciutadans i per la poca ajuda que hi ha per part de les autoritats pertinents per fer front a la brutícia que inunda cada dia els nostres carrers, els abocadors, les carreteres, les muntanyes i el mar.

Cada vegada hi ha més deixalles escampades a tort i a dret, sense cap mirament, a qualsevol indret. Fins i tot, els punts de recollida d’escombraries estan a arrebossar i molts objectes llençats a les escombraries necessiten una recollida especial i alguns ciutadans els hi és exactament igual i ho llencen on creuen més oportú. Des de diversos veïnats catalans es demana una solució a aquesta manca de solidaritat i a què des de les institucions es marquin unes prioritats i unes normatives per tal de facilitar una societat amb més oportunitats.