Marta Madrenas: “Els nostres objectius són la salut de les persones i la reactivació econòmica”

temps lectura-Temps de lectura: 6 minuts

Girona és una ciutat històrica que reuneix en un sol àmbit municipal tot l’encant d’una part alta marcada pel seu passat jueu, visible amb una imprescindible visita al call, i tot el progrés que exigeix una ciutat que camina amb pas ferm cap al futur. És la ciutat dels quatre rius i de la Devesa, del Temps de Flors i de les mosques de Sant Narcís, dels pàmpols i del Temporada Alta.

La seva alcaldessa, Marta Madrenas, explica en aquesta entrevista com Girona està en plena transformació i cap a quin futur mira.

Hem superat ja la meitat del mandat, fortament marcat per la pandèmia. Com valora aquests dos anys de govern al capdavant de l’Ajuntament de Girona?

Han sigut els dos més difícils de la meva vida com a gestora pública. A Girona, vam viure amb moltíssim dolor la reacció a les sentències després del judici del procés, a continuació el temporal Glòria amb un episodi climatològic d’una envergadura desconeguda en dècades, i després hem enllaçat amb la Covid. Per tant, han sigut anys d’una gestió pública summament complexa.

L’objectiu era mantenir la qualitat dels serveis públics prioritzant la salut de les persones. Ho hem aconseguit amb molt d’esforç. Per exemple, vam lliurar tauletes digitals i ordinadors als infants perquè poguessin seguir les seves classes, vam trucar a les persones més grans de 65 que viuen soles per assegurar-nos que estaven bé i que no tenien cap necessitat, hem donat ajuts i reduït taxes i impostos a les empreses i els comerços. Som molt conscients que l’Ajuntament és l’administració més propera a la ciutadania, la primera porta on es va a tocar, i cal donar respostes a nivell de gestió pública.

La pandèmia ha provocat una crisi econòmica important. Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament de Girona per reactivar l’economia de la ciutat?

A la ciutat de Girona estem vivint una recuperació intensíssima d’acord amb 2 indicadors clau: el primer és la reducció de l’atur, perquè en percentatge estem perdent més persones de les llistes de l’atur que el nostre entorn comarcal, de demarcació, de Catalunya i de país. El segon és que als mesos de setembre i octubre vam arribar a rècords en xifres de persones afiliades a la Seguretat Social, el que implica la creació de llocs de treball amb l’obertura, ampliació i expansió d’empreses.

Aquestes dues xifres estan per sobre de la mitja perquè Girona és una ciutat econòmicament forta i musculada, dinàmica i amb un comerç solvent. En tot això l’Ajuntament hi tenim alguna cosa a veure.

No vam abaixat els braços durant la pandèmia sinó que vam reformular el Pla de Comerç i el vam readaptar a la situació post pandèmia perquè, quan tot això passés, tinguéssim a punt totes les mesures que caldria emprendre.

A nivell d’empresa, quines accions s’han emprès?

Hem ajudat amb programes d’ocupació com el Girona Actua, que subvenciona empreses que contracten les persones treballadores més vulnerables del nostre Servei Municipal d’Ocupació, hem reduït i limitat les taxes per terrasses, la taxa d’escombraries als negocis que van haver de tancar.

Hem sortit molt forts i en aquest sentit estem satisfets.

Quins són els projectes prioritaris per a la segona meitat del mandat?

Tenim 2 objectius: prioritzar el benestar de les persones, com hem fet fins ara, i la reactivació econòmica. Això és vital. Després tenim molts projectes, dels quals vull destacar-ne dos perquè inclouen moltes accions.

El primer és Girona Ciutat Tecnològica. Volem convertir Girona en un gran espai de coneixement creant la Casa de la Tecnologia que serà l’epicentre del projecte. Contempla diverses línies de treball que van des de ciberseguretat fins a escletxa digital. Aquest és un tema molt important perquè la pandèmia ha evidenciat la dependència que qualsevol empresa, administració o persona té de la tecnologia digital, usada per als serveis bàsics mínims.

L’altre projecte prioritari fa referència a la sostenibilitat ambiental i la qualitat de l’aire de la ciutat. Sabem que entre un 40 i un 50% de la contaminació de les ciutats es deu als edificis i per tant, des de fa tres anys estem immersos en un projecte molt potent, transfronterer amb la Catalunya Nord, que es diu EDIFICAT. Consisteix a treballar amb fórmules de rehabilitació, preservació i manteniment dels edificis per fer-los sostenibles, perquè habitualment el millor estalvi energètic s’aconsegueix aïllant bé les nostres llars.

Amb aquest programa fem auditories gratuïtes a qualsevol llar o empresa que s’hi adhereixi i els fem propostes tècniques per adoptar mesures de sostenibilitat als edificis i habitatges de la ciutat. Hi està implicat el Col·legi d’Arquitectes entre altres col·legis professionals i empreses, perquè és molt transversal. És un projecte molt important i el volem desenvolupar amb subvencions.

En termes de mobilitat hem presentat una proposta al Fons Europeu Next Generation, que inclou accions com facilitar l’ús de la bicicleta, la compra d’autobusos elèctrics i la creació d’una zona de baixes emissions. L’acció que emprendrem no consisteix només en substituir el cotxe per la bici,sinó que inclou accions com la instal·lació de plaques fotovoltaiques fent comunitats energètiques en alguns barris, per exemple. Moltíssimes mesures en aquesta línia.

I pel que fa a les obres concretes, quins projectes tenen?

Un dels més importants és la nova comissaria de Santa Eugènia, per exemple, o la Casa de la Tecnologia de la que parlàvem. També estem transformant i dignificant i Carretera de Barcelona, amb l’ajuda del sector privat. Tenim aquestes i altres obres molt importants, però destaco els projectes de futur potents, perquè seran capaços de transformar Girona i facilitaran que qualsevol persona pugui construir els seus projectes vitals i professionals amb garanties i qualitat a la nostra ciutat. La política i la gestió pública van molt més enllà de dir “farem aquesta obra o aquella”, però m’agrada destacar la tecnologització de la ciutat per fer-la sostenible en tots els àmbits.

Tots aquests projectes tindran una incidència important en la ciutadania. Com ho explicaran?

De la forma més clara possible. Sé per experiència que quan fas afectacions importants a la ciutadania en temes de mobilitat i reducció dels cotxes a la ciutats, perquè funcionin i tinguin tota l’efectivitat, és imprescindible que la ciutadania hi cregui. Anar amb imposicions, com passa a una gran capital de Catalunya, sol produir l’efecte contrari al que volem els gestors públics. Ens cal la complicitat de la ciutadania.

Per tant, treballarem amb mesures ambicioses però de forma molt equilibrada i gens traumàtica per a la ciutadania, perquè ho vagi entenent i fent-s’ho seu. És millor fer les coses de mica en mica però sense aturar-nos, perquè estem en una emergència, trobant l’equilibri. No es pot anar amb imposicions perquè amb la ciutadania s’ha d’anar a la una. I explicar-ho tot molt, fer-ho tranquil·lament. Per a mi això és molt important perquè vull que els projectes funcionin.

L’Ajuntament de Girona té un tema important entre mans, que és el de la neteja
de la ciutat. Què ens en pot explicar?

A Girona tenim un repte en aquest aspecte. Quan vam entrar al govern amb l’alcalde Puigdemont, el tripartit que havia governat fins llavors havia plantejat un contracte de neteja que el nou alcalde va demanar públicament que no es signés perquè tenia dèficits importants. Però ho van fer igual.

Durant 10 anys hem hagut de gestionar un contracte de neteja del tripartit, molt deficient.
Ara fa dos anys que estem treballant en el nou contracte que tindrà canvis significatius, com la introducció de l’aigua a pressió a tots els carrers de Girona, la recollida de fulles, més escombrades als carrers de Girona i la neteja de places i carrers que no estaven inclosos. Al mes d’octubre vam portar aquest document al plenari, després d’admetre totes les al·legacions dels grups municipals i d’associacions de veïns; però al plenari de l’octubre l’oposició en bloc ens el va tombar. Per aprovarlo ens va faltar un vot. El paper de l’oposició no s’entén en un tema tan pragmàtic com la neteja dela ciutat. Estic segura que la ciutadania veuria amb bons ulls aquest nou contracte i per tant, fer mala política amb això, dificulta les coses. Així el govern tenim responsabilitats que no podem centrifugar, l’oposició també té responsabilitats i és incomprensible que cap membre de l’oposició donés suport a aquest nou contracte de neteja tan necessari. Caldrà seguir-hi treballant.

A nivell cultural Girona té molta potència. Com reactivaran aquest aspecte de la ciutat?

L’aposta de Girona per la cultura ve de l’època de l’alcalde Puigdemont. Som un dels ajuntaments que destinen més recursos en cultura perquè hi creiem. Sempre és necessària però ara, les expressions culturals poden salvar les dificultats de l’ànima. La cultura i l’educació són la única fórmula que tenim per poder aconseguir ciutadans crítics i que el país avanci. Aquesta és la nostra aposta per la cultura des del minut 1. Teníem claríssim que volíem que la cultura es convertís en un dels factors econòmics més potents del nostre país i exportar-la. A Girona, per exemple, el Temporada Alta o el Temps de Flors són exportables.

És òptim treballar amb la cultura per tres raons molt importants. La primera és òbvia: salva vides emocionals en aquests moments difícils. La segona perquè qualsevol país que vulgui progressar necessita ciutadania crítica i culta, i aquí volem progressar. La tercera perquè la cultura posa els seus promotors al món. Per això a Girona vam fer un Pla de Competitivitat Territorial que vam destinar al sector cultural, entès com a motor econòmic. Treballem en la professionalització del sector i els seus professionals: treball i projectes en xarxa, espais, exportació, difusió, etc. Per a nosaltres és molt important potenciar aquest sector i encara més, perquè resulta vital per a la humanitat.