L’Ajuntament de Girona presenta el llibre “El cementiri de Girona”

La publicació està dedicada al Cementiri Vell de Girona, però també als diversos espais d’inhumació que ha tingut la ciutat al llarg dels segles i que acullen les persones que han precedit els gironins i gironines de l’actualitat

El tinent d’alcaldia i regidor d’Urbanisme i Activitats de l’Ajuntament de Girona, Lluís Martí; el cap del Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions de l’Ajuntament de Girona, Joan Boadas; l’autora i els autors del llibre, Anna Gironella, Lluís-Esteve Casellas, Joaquim M. Puigvert i Lluís Muntada, i l’autor de les fotografies de la publicació, Josep M. Oliveras, han presentat avui el llibre “El Cementiri de Girona”, editat pel consistori.

La publicació està dedicada al Cementiri Vell de Girona, però també als diversos espais d’inhumació que ha tingut la ciutat al llarg dels segles i que acullen les persones que han precedit els gironins i gironines de l’actualitat. L’acte de presentació del volum també ha comptat amb la presència de regidors de l’equip de govern (JxCat i Esquerra) i del grup de l’oposició del PSC.

“El cementiri és un dels equipaments fonamentals de la ciutat que cal mantenir en unes condicions de dignitat per respecte a les persones. Amb la pandèmia s’ha vist que té una funció essencial, sobretot per a aquella gent que no s’ha pogut acomiadar dels seus familiars més propers. Ha sigut aquí, al cementiri, on ho han pogut fer. La publicació d’aquest llibre és un encert i vull agrair l’esforç de tots els autors i autores pel gran treball que han fet. Tothom hauria de llegir aquest llibre per veure la funció del cementiri en el moment actual”, ha afirmat Lluís Martí.

El llibre s’estructura en cinc grans capítols: “El cementiri de Girona. Cronologia 1787-1992”, “Enterraments, necròpolis i cementiris”, “El cementiri: document per a la història sociopolítica, cultural i artística de la ciutat”, “La ciutat dels vius”, i “Una mirada fotogràfica”. També compta amb un pròleg a càrrec de l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, i un annex on es recullen totes les referències legals publicades en relació amb la regulació dels cementiris entre el 1787 i el 1950.

En el primer capítol, l’autora Anna Gironella detalla l’evolució històrica del Cementiri Vell de Girona, des del 1787, quan Carles III va establir l’obligatorietat de construir els cementiris fora dels nuclis urbans, fins al 1992, en què es va aprovar inicialment el projecte del nou cementiri de Girona. Tanca la primera meitat del volum Lluís-Esteve Casellas, amb una anàlisi sobre l’existència dels altres cementiris i dels diversos espais d’inhumació de la ciutat, des del neolític fins a la contemporaneïtat. En el text, Casellas exposa la necessitat humana del culte, de celebrar ritus funeraris per a les persones difuntes, i de crear espais compartits entre els vius i els morts, uns espais que també formen part de les ciutats des d’un punt de vista social, urbanístic i arquitectònic.

Els dos capítols següents analitzen el cementiri de Girona des d’un enfocament polític, social, cultural i artístic per un costat, i des de l’òptica d’aquells qui l’han concebut i utilitzat per l’altre costat. En aquest sentit, l’autor Joaquim M. Puigvert compara el disseny, la disposició d’espais i d’elements, o les funcions del cementiri amb l’evolució de la societat en el seu conjunt, i busca paral·lelismes entre les dues realitats; mentre que Lluís Muntada, en el fragment “La ciutat dels vius”, relata amb un to humà la relació que mantenen la ciutat dels vius i la ciutat del morts en l’actualitat, entrant en aspectes com l’estètica del recinte, els rituals i les ofrenes, els epitafis de les làpides o la feina de les persones que hi treballen.

Per acabar, el fotògraf Josep M. Oliveras explica el cementiri des d’un punt de vista gràfic, a través d’un seguit d’imatges de diversos espais de la instal·lació.