De fet, diversos professors creu que ja no es podrà tornar al model unidireccional en què els estudiants anaven a classe a prendre apunt. Si bé el model de Bolonya ja va introduir alguns canvis en aquest sentit, ara la virtualitat ha obligat a accelerar la transformació pedagògica. “La pantalla ho canvia tot”, ha afegit Donaire. De fet, el vicerector ha recordat que “la capacitat d’atenció” d’un estudiant davant de la pantalla no és la mateixa que en una aula i això obliga als docents a buscar “altres recursos” per mantenir “la narrativa” de la classe, com ara vídeos o altres continguts més interactius.
Per tal de no deixar a ningú enrere, la universitat va engegar cursos de formació per als professors abans de començar el curs acadèmic. Aquests cursos es feien en funció del grau de coneixement dels professors. Alguns estaven dirigits a professors que no tenien experiència amb eines digitals i volien introduir-s’hi, mentre que d’altres volien en aprofundir en alguns dels mètodes que podien aplicar a distància.
Aquest cursos de formació es van acompanyar de la compra d’aplicatius informàtics que els professors poden fer servir ara a les seves classes. També es va instal·lar una càmera a cada classe per tal que es puguin fer classes duals. Aquest model permet que una part dels estudiants vagin a l’aula de forma presencial i una altra part segueixin la classe des de casa. De la mateixa manera, facilita que aquells que han de complir un aïllament també poden seguir la classe amb normalitat.
Fer classe en una aula buida
El model dual era l’aposta per la UdG abans que les restriccions sanitàries obliguessin a retornar a la virtualitat. “Era un escenari que contemplàvem”, ha afegit Donaire. Tot i així, encara hi ha professors que opten per anar cada dia a classe i connectar la càmera en una aula completament buida.
És el cas de l’Anna Maria Pla, professora de l’assignatura Anàlisi de Polítiques Públiques. La docent ha afirmat que va optar per anar cada dia a la facultat i fer la classe amb l’aula buida perquè és la manera “de vincular els estudiants a la facultat”. Per a Pla, el fet que la UdG sigui una universitat essencialment presencial obliga a teixir relacions entre professors i alumnes i aquestes es produeixen dins de la facultat.
“Es fa molt estrany perquè l’aula és buida”, ha afirmat Anna Maria Pla. El seguiment de la classe el fa a través de la plataforma virtual que la UdG ha proposat als docents fer classe virtual. Tot i així, ha hagut de buscar un espai per a resoldre els dubtes dels estudiants. Si bé abans ho feia “uns minuts abans de començar o acabar la classe”, quan els estudiants la venien a buscar, ara ha hagut d’acostumar-se a connectar-se uns minuts abans per tenir aquest “espai de trobada”.
Estudiants més autònoms
En la mateixa línia, la Sílvia Simon també aprofita les pràctiques per veure si els seus estudiants han entès la matèria. Tot i les restriccions, la universitat permet als alumnes accedir al laboratori per fer-hi les pràctiques. En aquest moment, Simon aprofita per passejar i comentar el que estan fent. Aquestes petites converses són un indicador per veure si els alumnes han entès la matèria o no.
De tota manera, Simon troba a faltar la presencialitat de les classes. Segons la professora, el contacte directe entre professor i alumne és “el valor afegit de la universitat”, ja que “el coneixement hi és a molts llocs”. Tot i així, Simon ha valorat molt positivament com s’han adaptat els estudiants a la nova situació. “Fa molts anys que parlem del pla Bolonya i la necessitat que els alumnes aprenguin a aprendre i ara crec que ho hem aconseguit”, ha afirmat la professora.
De fet, Sílvia Simon creu que els alumnes durant la pandèmia són “més autònoms” perquè s’han d’espavilar més i interessar-se més en les matèries. En la mateixa línia, la professora del màster d’Advocacia, Elena Boet, també creu que la crisi sanitària portarà als estudiants a sortir “més ben preparats”. A més, la distància també ha permès que “qui es connecta és perquè té interès” i això serveix de filtre. En aquest sentit, si algú no vol assistir a classe, pot recuperar-la veient el vídeo quan vulgui, perquè els professors pengen totes les sessions en una intraweb.
Lluita contra la bretxa digital
El vicerector Jose Antonio Donaire ha afirmat que si bé els alumnes de la pandèmia sortiran més ben preparats en determinats aspectes com ara la interacció digital, hi ha altres aspectes on fallaran més. Un exemple és en el treball en equip, l’empatia o les relacions socials que s’estimulen a través de la presencialitat. Malgrat tot, Donaire ha assegurat que tots els alumnes tindran “les mateixes competències” tan si han estudiat abans o després de la pandèmia.
Per altra banda, la digitalització de les classes també ha comportat que en alguns casos s’hagi hagut de garantir l’accés als continguts virtuals. Per això el vicerector ha detallat que durant la primavera van repartir ordinadors i punts de connexió a Internet per als estudiants que no tenien els mitjans per fer-ho. Tot i així, hi ha casos en què els alumnes no poden disposar de l’ordinador sempre que volen. En tots ells, la universitat està buscant sortides per assegurar-se que la tecnologia no impliqui diferències en el seu aprenentatge.
