La Diputació elabora un estudi sobre l’estat de conservació de les platges de sorra del litoral gironí

La diagnosi té per objectiu identificar i prioritzar actuacions per conservar-les i restaurar-les, que han de permetre als ecosistemes dunars ser més resistents i resilients als efectes negatius del canvi climàtic

La Diputació de Girona acaba d’enllestir una diagnosi sobre les platges de sorra del litoral de la demarcació. Es tracta d’un document que permet identificar-ne l’estat de conservació i proposar actuacions en la seva gestió amb la finalitat de mantenir-les, recuperar-les i rehabilitar-les correctament per adaptar-les als canvis futurs. El treball de camp, elaborat pel consultor ambiental Francesc-Xavier Roig, ha tingut en compte l’anàlisi de vint-i-cinc platges de l’Alt i el Baix Empordà.

L’estudi s’ha presentat aquest matí, en una roda de premsa a la platja de Castell, a Palamós, amb la presència de la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas. També hi ha intervingut la primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Palamós i vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona, Maria Puig, i el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palamós, Xavier Lloveras.

«Des d’una bona gestió política, sempre calen dades per fonamentar les decisions. Aquest estudi ens facilita una bona base per tal de fer una gestió dels ecosistemes dunars», ha destacat Anna Barnadas.

El medi litoral és un sistema complex i molt fràgil, que ara està fortament exposat a modificacions per la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems fruit del canvi climàtic, així com per altres pertorbacions humanes. A banda del seu valor ecològic, la conservació dels ecosistemes dunars a través de solucions basades en la natura —i no en estructures rígides i artificials— és la millor opció i la més econòmica perquè aquests ecosistemes siguin més resistents i resilients als efectes negatius provocats pel canvi climàtic.

Aquest estudi (document 1 annex) s’emmarca en les accions que porta a terme el Servei de Medi Ambient en matèria de conservació del patrimoni natural a les comarques gironines. En aquest cas, s’hi han analitzat al detall platges de sorra d’onze municipis: Colera (Garbet nord, Garbet sud i Borró), el Port de la Selva (la Ribera), Roses (l’Almadrava, Canyelles Petites i platja de Roses), Castelló d’Empúries (la Rubina i Can Comes), Sant Pere Pescador (Can Martinet, Cal Cristià, Can Sopa, Cortal de la Vila, Cortal de la Devesa i Riuet), l’Escala (les Dunes, el Moll Grec i el Rec del Molí); Torroella de Montgrí (l’Estartit, el Ter Vell, la Pletera i la Fonollera), Pals, Palamós (Castell i la Fosca), Castell – Platja d’Aro (Port d’Aro) i Sant Feliu de Guíxols (Sant Pol).

Una fitxa per platja

Cada platja té les seves particularitats i, per aquest motiu, cadascuna compta en la diagnosi amb una fitxa pròpia que permetrà als municipis respectius conèixer-ne l’estat actual i quines són les mesures prioritàries per restaurar-les. S’hi especifiquen, entre altres aspectes, els valors descriptius (municipi, extensió de la platja i de la línia de costa), l’evolució temporal basada en fotografies aèries, l’estat geoambiental del sistema platja-duna (presència d’espècies invasores o associació a zones humides o massa boscoses a prop) i la definició de propostes i d’àmbits d’actuació a curt, mitjà i llarg termini.

Aquest treball s’ha complementat amb una enquesta dirigida als vint-i-dos municipis litorals de les comarques gironines que la immensa majoria van respondre. Les opinions recollides han estat molt útils per modelar la diagnosi inicial i obtenir nous punts de vista que han permès incorporar noves propostes de manteniment i gestió de les platges de sorra a la demarcació.

De la diagnosi, se’n desprèn que hi ha una platja amb una prioritat d’actuació molt alta (la platja de Garbet nord, a Colera) i nou més amb una prioritat alta. Es tracta de Garbet sud i Borró, a Colera; la platja de la Ribera, al Port de la Selva; la de la Rubina, a Castelló d’Empúries; Cortal de la Vila, Cortal de la Devesa i Riuet, a Sant Pere Pescador; el Moll Grec, a l’Escala, i la Pletera i la Fonollera, a Torroella de Montgrí. A l’altra banda, s’hi troba la platja de Can Comes, a Castelló d’Empúries, amb un estat de conservació «òptim».

El manual de bones pràctiques

Les conclusions també determinen tres aspectes comuns quant a planificació i gestió que s’han de tenir en compte en tots els sistemes dunars analitzats, com són la neteja mecanitzada, la cartelleria per indicar zones de pas i accessos, i els plans d’usos de platges.

És especialment rellevant el primer punt, perquè les pràctiques habituals de neteja, amb maquinària, garbellant i aplanant la sorra, afecten negativament l’estabilitat dels sistemes dunars i erosionen la morfologia de les platges. L’ecosistema acaba perdent biodiversitat i esdevé més fràgil als grans temporals.

Per aquest motiu, el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona també ha impulsat la redacció d’un manual de bones pràctiques de conservació d’ecosistemes dunars i neteja de platges (document 2 annex). Es tracta d’un document bàsic per ajudar els serveis tècnics i les brigades municipals a netejar de manera sostenible i eficient les platges de sorra del litoral gironí. El manual dona resposta a la necessitat creixent de fer compatible l’ús lúdic de les platges, sobretot a l’estiu, amb la conservació i la capacitat de recuperar i potenciar serveis ecosistèmics.

A partir d’aquest estudi sobre l’estat de conservació de les platges gironines, els ajuntaments dels municipis litorals de la demarcació poden sol·licitar la redacció de memòries executives a través del Pla de Serveis en matèria de conservació del patrimoni natural de la Diputació de Girona, que els permetran corregir els dèficits i les necessitats detectats en les platges del seu municipi. Un cop aquestes memòries ja estiguin redactades, podran sol·licitar els ajuts econòmics corresponents.

La diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, ha destacat que «el resultat del treball fa que tinguem una visió específica per a cada espai, amb aquestes fitxes individualitzades i amb un manual de bones pràctiques que hi és d’aplicació». «Posem aquests ecosistemes en valor; l’estat de la natura ja posava en relleu la seva alta fragilitat, però sabem que són clau per al nostre turisme, que valora uns espais ben conservats que ens distingeixen com a atractiu turístic de natura», hi ha afegit.

«Des del Servei de Medi Ambient, seguim treballant per a la conservació de la biodiversitat, i també cercant solucions basades en la natura que ens permetin l’adaptació al canvi climàtic. En aquest cas, les dunes ja es van revelar com uns ecosistemes resilients i protectors davant de temporals com el Gloria», ha conclòs Anna Barnadas.