L'incendi forestal de la Bisbal d'Empordà ha deixat afectacions en uns 25 habitatges. Un és en Ramon Baltà, que viu bosc endins als peus del Puig d'Arques. La seva finca estava intacta, malgrat que els voltants estaven completament arrasats per les flames.
En Ramon explica que els dos camps que té treballats just a tocar de la finca i les cinc cabres li han "salvat la casa". Baltà dona per fet que els animals estan morts, perquè es van espantar amb l'incendi i van fugir, però la feina de menjar el sotabosc que han fet durant mesos ha ajudat a que l'incendi es frenés just a tocar de casa seva.
Altres veïns, com la Laura Puigblanc no han tingut la mateixa sort. A ella se li ha cremat bona part de la finca que té a Cruïlles.
UN CAS EXCEPCIONAL
El cas d'en Ramon, però, és aïllat. Il·lustra una realitat coneguda des de fa anys pels experts en prevenció d'incendis: el pasturatge és una de les eines més eficaces per reduir la càrrega de combustible del bosc. Tot i això, a Catalunya cada vegada és més difícil mantenir ramats destinats a aquesta funció.
Els principals obstacles són la manca de pastors i el baix rendiment econòmic de l'activitat, a més de la fragmentació de la propietat forestal, que obliga a negociar amb molts propietaris diferents per poder pasturar.
També hi influeixen la burocràcia per obtenir permisos, especialment en espais protegits, i els conflictes derivats de la convivència amb altres usos del bosc, com el senderisme o la caça. A això s'hi afegeix el cost de mantenir els ramats, els tancats i els gossos de protecció, com també els problemes ocasionats pels depredadors en algunes zones.
Malgrat aquestes dificultats, els Bombers i nombrosos tècnics forestals fa anys que defensen el pasturatge dirigit com una eina clau de gestió forestal. Les cabres i les ovelles redueixen el sotabosc de manera natural, creen discontinuïtats en la vegetació i dificulten la propagació dels grans incendis, tal com ha quedat evidenciat en el cas de la finca de la Bisbal d'Empordà.
Ara només faltaria que l'administració posés les coses fàcils, apliqués ajuts directes a aquestes activitats, reduís burocràcia i exigències i cregués --de forma efectiva-- en la petita pagesia i la ramaderia extensiva, claus per tenir cura d'un territori cada cop més emboscat.