El Govern admet que la falta de famílies d’acollida a Girona obliga a derivar infants i nadons al centre Misericòrdia

Actualment, aquest complex atén catorze menors de sis anys i ja ha rebut l'advertència del Síndic ja que hauria de ser una mesura "excepcional"

0
217
Imatge exterior del centre de la Misericòrdia de Girona -on anirà el nou centre d'acollida- amb una pancarta en contra del "macrocentre".
La Generalitat admet que la falta de famílies d’acollida a les comarques de Girona obliga la DGAIA a derivar infants i nadons al Centre Misericòrdia per tal que siguin atesos. Des del Departament d’Afers Socials, reconeixen que actualment a la demarcació caldria incrementar en una quinzena el nombre de famílies que es puguin fer càrrec d’aquestes criatures i per això fa una crida a augmentar el voluntariat. La directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, Agnès Russiñol, assenyala que la millor situació per a aquests infants és estar o bé amb la família directa – avis, oncles o altres parents – o bé en una voluntària d’acollida. D’aquestes, actualment n’hi ha 34 a la demarcació, i en caldrien almenys una quinzena més per poder atendre els catorze infants menors de sis anys que hi ha al centre Misericòrdia de Girona. L’Àngels i l’Agustí són una parella de Navata (Alt Empordà) que des de fa un any i tres mesos han acollit una nena. Són una de les 34 famílies d’acollida que hi ha a les comarques de Girona i es mostren “satisfets i orgullosos” de l’opció que van prendre. Els dos reconeixen que és imprescindible “creure en l’acolliment” abans de tenir un nadó, i recorden que és una tasca principalment voluntària. El dèficit de famílies fa que molts d’aquestes criatures hagin d’anar a centres d’acollida com La Misericòrdia de Girona, on actualment hi ha catorze menors entre zero i sis anys.
De fet, aquesta dada va fer que el Síndic de Greuges emetés un informe desfavorable i exigís explicacions del per què hi havia tants infants en aquesta situació que hauria de ser “excepcional”. Cal recordar, a més, que la Misericòrdia està sobreocupada. De les 30 places per la que està habilitada, actualment té prop del doble d’usuaris.

Un problema que des de la Generalitat reconeixen i que “treballen” per poder arreglar. I és que, tal i com reconeix la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, Agnès Russiñol, per a un infant és molt millor estar en un entorn familiar que no pas en un centre, a banda que el cost és menor.

Per això, des del Departament d’Afers Socials i Família promouen l’acollida, i en especial la d’Urgència i Diagnòstic, que sol està vinculada a nadons acabats de néixer. “Ens calen més famílies a les comarques de Girona i a Catalunya en general. Fa temps que estem fent plans d’actuació i, malgrat que els resultats no es veuen d’un dia per l’altre, hem reduït en un 26% el nombre de nens que han d’estar en centres”, explica.

Un quart de segle fent acolliment

La petita que cuiden des de fa quinze mesos l’Àngels i l’Agustí no és el primer, ni probablement serà l’últim infant que acullen. Fins ara per la seva casa pairal de Navata (Alt Empordà) n’han passat setze. La legislació marca que només podrien estar mig any abans de trobar un altre recurs, però l’Agustí reconeix que “poques vegades passa” i s’estan més temps amb la criatura.

Per a ells és un “servei” i deixen clar que no ho fan per diners, ja que l’ajuda que dona la Generalitat “tampoc és gran cosa”, i a més, els obliga a estar disponible per acollir un infant d’un dia per l’altre. “Nosaltres ho fem perquè ens omple, i si ningú se’n pot fer càrrec inicialment, nosaltres estem allà”, assenyala l’Àngels.

Els dos fills de la parella – que tenen més de 30 anys – han conviscut sempre amb aquesta realitat. Quan fa 26 anys va acollir el primer nadó va ser “una mica estrany” però de seguida s’ho van prendre “com un joc”, explica l’Agustí, que ironitza dient que “fa que et sentis sempre jove encara que no ho siguis”.

Una “bona relació” per a tota la vida

Aquests pares d’acollida expliquen que per a ells l’experiència és “gratificant” i més quan es mantenen els llaços afectius amb el petit un cop s’ha fet gran. “Si els pares que l’agafen volen queda una relació agraïda, com uns padrins o uns tiets que els hem cuidat durant un temps”, explica l’Àngels.

Un bon exemple és una jove que actualment té 26 anys i que la parella alt-empordanesa va adoptar fa més d’un quart de segle. Aleshores van cuidar-la durant uns mesos abans que passés a una família d’acollida definitiva a Granada. “Encara és ara que ens ve a veure de tant en tant”, explica l’Agustí emocionat.

FER UN COMENTARI