L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, afirma que les xifres demostren que Girona “és una ciutat atractiva, que és capaç d’oferir projectes vitals i professionals a noves persones que decideixin venir a viure-hi, i que creuen que aquí hi tenen un futur”.
L’informe també recull que el 38,25% de la població empadronada va néixer a la ciutat de Girona, el 14,58% a les comarques gironines, el 9,89% a la resta de Catalunya, l’11,97% a Espanya i el 25,32% a l’estranger. Els barris que concentren més habitants són l’Eixample amb 44.784 veïns i veïnes (un 43,2%) i Santa Eugènia amb 17.507 persones (16,9%).
“Des de l’Ajuntament continuarem treballant per garantir uns serveis públics de qualitat per a tothom, i un context econòmic dinàmic i modern per al nostre teixit productiu, de manera que puguem continuar sumant nous gironins i gironines cada any”, afirma l’alcaldessa.
L’estudi del padró té com a objectiu facilitar dades que permetin destacar les principals característiques demogràfiques de la població de Girona, així com difondre cartografia amb la distribució territorial de la població d’acord amb les principals sectoritzacions vigents (seccions censals, barris i sectors) i la seva densitat. Cal tenir en compte que es tracta de resultats no oficials, per a l’obtenció dels quals s’utilitza el fitxer del padró municipal d’habitants a 1 de gener de 2020. Com és habitual, se sotmetrà a l’aprovació del ple durant el primer trimestre del 2021.
Els paràmetres més destacats que conté l’estudi són: evolució, densitat, estructura de la població per edat i sexe, càlcul dels principals índexs demogràfics, naturalesa de la població (segons lloc de naixement), fluxos de població (altes, baixes i moviments interns), ocupació dels domicilis i nivell d’instrucció de la població.
