Gemma Geis: “Som el vot útil de la independència i de la solvència”

temps lectura-Temps de lectura: 7 minuts

Junts aposta per una candidata amb perfil propi a Girona. Autodefinida com a socialdemòcrata i conscienciada amb qüestions com l’habitatge o la salut mental, Gemma Geis té el repte de retenir una de les alcaldies més importants de la seva formació després de la sortida de Marta Madrenas. Parlem amb la candidata juntaire per conèixer el seu nou projecte de ciutat, basat en un municipi amb “valors, talent i ben connectat”.

 

Agafa el relleu de Marta Madrenas. Creu, com diu ella, que són necessàries aquestes renovacions en terminis curts?
Ella es va comprometre a aquests 8 anys, ho tenia molt clar. Em sembla que complir allò que dius està molt bé.

 

Com es va gestar la seva incorporació com a número 1?
Soc gironina. Aquest ‘run run’ de presentar-me sempre hi havia estat. Quan vaig sortir de govern vaig tornar a la universitat, necessitava tornar a fer la meva feina i prendre’m un temps. Havia de veure si a la llibreta dels reptes per Girona hi sortien propostes pròpies com la regidoria de Benestar Emocional. Era important tenir la llibertat de decidir una llista, un projecte nou i una mirada pròpia. Si aquesta llibreta hagués estat erma, no n’hi havia prou. Havia de trobar coses que m’emocionessin per la ciutat i les vaig trobar.

 

Es tracta d’un projecte de trencament o continuista?
És un projecte nou amb accents nous. Per exemple, el benestar emocional no es plantejava fa quatre anys o tampoc el Bosc de les Lletres per la comprensió lectora dels nens de Girona. Uns altres casos són l’habitatge o el Campus de Salut. Estic contenta que un partit permeti tenir mirades diferents i propostes noves. És regeneració.

 

Què queda de l’alcaldia de Puigdemont en el seu projecte?
El fil roig de cultural. L’Ajuntament de Girona és un dels pocs ajuntaments que té un 9,3% del pressupost en cultura. Això diu molt del tipus de ciutat i de país que vols. Un país que inverteix en cultura és socialment més avançat i això ve de l’etapa de Puigdemont.

 

Quin balanç fa d’aquests quatre anys?
És un mandat amb urgències. De quatre anys de mandat han sigut dos de pandèmia. Tot i això, he vist que alguns candidats ho utilitzen una mica com a excusa i no és així. El meu número 2 és metge al Trueta i em deia que se li havia mort gent ofegada a les mans. No menystinguem aquests quatre anys. Hem de reconèixer la feina dels alcalde de qualsevol color polític durant aquest mandat.

D’altra banda, ha sigut un mandat on les majories eren difícils. Espero que surti un consistori amb un govern fort perquè puguem tirar endavant transformacions polítiques sense el cert bloqueig d’aquests 4 anys. Ho decidirà la ciutadania de Girona.

 

Quins són els seus eixos principals?
Nosaltres hem fet tres eixos: una ciutat amb valors, amb talent i ben connectada. Això passa per garantir casa, feina i futur. Des del primer dia vaig parlar de 6 milions d’euros en quatre anys per incrementar l’habitatge públic. El nostre model és Berlín, on l’Ajuntament té un percentatge alt de pisos i és una manera d’influenciar en el preu del lloguer. Podríem arribar a mobilitzar 1.000 pisos, més els 200 d’ara i això de la Sareb. Allò de la Sareb ha sigut un gran titular tres setmanes abans de la campanya i els pisos estan en mal estat.

A més, hi ha una aposta per la seguretat. Hem crescut un 5% en població i tenim quatre equips a primera divisió. Aleshores, hem d’incrementar la policia per mirar la ràtio europea, millorar les seves condicions i activar el pla de videovigilància. També són importants la neteja, la il·luminació i la mobilitat, afavorint el transport públic i aplicant la ZBE sense deixar ningú enrere. No vull una ciutat a dos ritmes. Finalment, el tema del Campus de Salut és prioritari. Apostaria per una regidoria de Talent, Innovació i Campus de Salut. El nostre projecte és la combinació entre el dia a dia i aixecar la mirada en reptes com el canvi climàtic, l’habitatge o la solitud no volguda de la gent gran.

 

Comenta que Berlín és el seu referent en l’àmbit de l’habitatge. Precisament, no és un municipi on els lloguers siguin viables.
L’Ajuntament va fer una política amb què controla un nombre molt alt d’habitatges. És com pots influenciar més en el preu perquè n’ets el propietari i pots condicionar el preu del lloguer. Espanya està en un 2,5% d’habitatge assequible i França al 13,5%. Si haguéssim posat els 63 milions d’euros de rescat bancari en habitatge als municipis, a Girona hauríem comptat amb 1500 habitatges. Ara resulta que els pisos de la Sareb els vam pagar una vegada amb el rescat bancari i els haurem de tornar a pagar.

 

A partir d’avui entra en vigor la nova llei d’habitatge. Si vostè és alcaldessa, Girona tindrà un Ajuntament que vulgui regular els preus del lloguer?
Quan al Parlament de Catalunya vam aprovar la llei de regulació dels preus del lloguer, vaig ser una de les diputades que vaig pactar aquestes mesures. M’hauria agradat que el Tribunal Constitucional no hagués  invalidat la llei i no haguéssim perdut temps. El tema de l’habitatge és summament important i totes les polítiques públiques s’han de valorar pel seu resultat. La regulació dels preus del lloguer fa que pugin els preus o que baixin? Si els baixa, endavant. Si el que fa és que hi hagi menys gent que posi habitatge de lloguer i, com baixa l’oferta s’apugen els preus; doncs no funciona. Seré molt receptiva amb les mesures que puguin millorar l’habitatge i no deixaré d’aplicar una llei. El que segur que funciona són els 6 milions per incrementar l’habitatge públic. Comencem per aquí.

 

 

La mobilitat serà un dels grans reptes del pròxim mandat i està estretament lligat amb l’urbanisme de les ciutats. Quin model d’urbanisme i mobilitat planteja?
El model d’urbanisme ha d’estar pensat en el canvi climàtic. Hi ha places a Girona que són plenes de ciment i hem de posar-hi més verd. Hem de crear refugis climàtics. Un 30% de les famílies de Catalunya no poden pagar-se unes vacances. Per tant, la meva feina és vetllar perquè tots els ciutadans de Girona puguin anar a una plaça a l’estiu per estar a la fresca amb la mainada o la gent gran.

Des del punt de vista de la mobilitat hi ha diverses accions (no tenim gaires diferències entre els partits): el Pla de l’Àrea Metropolitana, crear pàrquings dissuasoris que ja s’han planificat, incentivar les línies d’autobús perquè tenen desconnexió amb els equipaments culturals, esportius o educatius, i aplicar la Zona de Baixes Emissions. Només hi ha dos punts a Girona que són taronges i els hem de pacificar. En tot això, hem de tenir en compte que ningú es quedi enrere. L’Ajuntament haurà d’ajudar en aquesta transició.

 

Pel que fa a la seguretat, més policies i càmeres són suficients per combatre la sensació d’inseguretat?
La seguretat s’ha de treballar en molts àmbits. Apostem per la figura de la coordinadora de seguretat, que seria una Mosso d’Esquadra i treballaria amb els diferents regidors amb aquesta visió transversal. Per exemple, temes com la perspectiva de gènere, la il·luminació, les ocupacions delinqüencials i parlar amb els veïns. És una bona proposta de proximitat. No faig un discurs alarmista de la seguretat, però no puc fer un discurs bonista perquè aleshores el discurs se’l queda l’extrema dreta i no ens interessa que creixi. Hem d’assumir que en una societat democràtica la gent s’ha de sentir segura.

 

Quins tempos es poden preveure per la cessió dels terrenys del nou Trueta? Poden ser un problema?
Hi ha uns propietaris amb uns drets i té els seus procediments. Treballarem amb tota la força en l’àmbit urbanístic per prioritzar aquesta feina, però no podem esperar. Portem la proposta de treballar amb el Fraunhofer alemany, és un centre de recerca que fa investigació molt adaptada a la indústria. Contemplem la possibilitat que pogués entrar a col·laborar amb el Campus de Salut i en algunes convocatòries d’intel·ligència artificial. El Campus de Salut podria començar a tenir projectes de finançament.

 

Guanyem proposava la segmentació per fases.
És un error. No podem diferenciar l’hospital de la recerca. Està comprovat que si una infermera fa recerca, millora l’atenció a les persones. A la pandèmia vam fer un estudi de com fer unes determinades punxades i arran d’això vam canviar el protocol. És un model antic, els models del segle XXI són els que tenen tot l’ecosistema investigador. Preferim que tot avanci al mateix temps. Aquest no serà un element de debat perquè tots volem el mateix.

 

Quins pactes prioritza?
La força més votada ha de ser l’alcaldessa de Girona. Sempre ho he defensat. La gent quan vota no entén que l’alcalde no sigui el més votat. Soc independentista i m’agradaria tenir un govern independentista. Per tant, mirar de teixir aliances amb les dues forces independentistes. Això no vol dir que en grans consensos de ciutat no ens haurem d’estendre, però la gent ha de ser clara i em sento més còmode amb aquestes majories.

 

Tem que es pugui conformar una majoria alternativa com la de Sant Cugat el 2019 amb PSC, ERC i Guanyem?
Evidentment, som el vot útil de la independència i de la solvència. Portem un projecte de ciutat amb receptes de 2023 com el benestar emocional, el projecte Fraunhofer per començar a treballar, el bosc de les lletres i la coordinadora de seguretat. Som mirades noves. Hi ha la possibilitat d’aquest pacte, es veu en els debats qui s’ha compromès i qui no. He sigut molt clara, però jo no he de dir-li a la ciutadania si hi ha risc de tripartit o no. Ho han de valorar ells. En el meu cas, m’he compromès a un govern independentista.

 

En clau nacional, les eleccions serviran per mesurar les forces dels grans partits de Catalunya. Particularment, Junts després de sortir del govern. Es troba en la batalla més important del seu partit al país, la de Girona?
Segur que per cada alcalde i alcaldessa la batalla més important és la seva. Em vaig presentar per guanyar les eleccions i perquè sabia que aquí es jugava aquesta força. El meu compromís és mantenir l’alcaldia de Girona pel que suposa per Junts i perquè hi ha un projecte nou. Interpel·lo els votants de Junts i al mateix temps m’he obligat de posar una bona llista amb professionals i capacitat de gestió. Girona ha de continuar sent un una ciutat independentista.