El sector turístic gironí creu que la recuperació s’allargarà entre 2 i 3 anys

Asseguren que és clau recuperar el turisme estranger, consolidar el de proximitat i apostar per la desestacionalització

Vestíbul de l'Auditori de Girona, on se celebra el tercer congrés Girocamping Pro. ACN

El sector turístic gironí demana matisar “l’eufòria de l’agost”, perquè si bé durant aquest mes s’ha treballat “intensament” això no ha passat la resta de temporada. De fet, hi ha càmpings que han patit caigudes de pernoctacions de fins al 40%. Durant una taula rodona dins el congrés Girocamping Pro, els representants del sector (hotels, apartaments, cases rurals, càmpings i agències de viatges) creuen que al 2022 començarà a encarar-se la “sortida” de la pandèmia, però que caldran entre dos i tres anys per recuperar els nivells del 2019. Asseguren que la covid-19 ha fet redescobrir el territori als turistes de proximitat, però que és clau recuperar el visitant estranger (com el francès o l’anglès) i apostar per la desestacionalització.

El tercer congrés Girocamping Pro, que se celebra a l’Auditori-Palau de Congressos, ha servit per prendre el pols al sector després d’una segona temporada turística marcada per la pandèmia. Representants d’hotels, d’apartaments i habitatges d’ús turístic (HUT), de càmpings, de turisme rural i d’agències de viatges han compartit una taula rodona on han passat balanç d’aquest 2021 i, sobretot, s’han preguntat ‘I a partir d’ara, què?’.

D’entrada, tots han coincidit en què la covid-19 ha fet que el turista de proximitat redescobrís el territori i els seus actius. I que part d’aquest visitant es mantindrà. El president de l’Associació de Càmpings, Miquel Gotanegra, ha explicat que ara mateix els catalans “ja són la segona nacionalitat” que s’hi allotja. “Durant aquests dos darrers anys, han tastat el càmping i han descobert que són un gran parc de vacances; això ens esperona i esperem que part d’ells es mantinguin fidels”, ha dit.

La vicepresidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA), Esther Torrent, explica que la pandèmia els ha obligat a ser “més flexibles amb les cancel·lacions” i admet que en properes temporades part del turista català es perdrà, “perquè els qui abans feien un viatge llarg ara han destinat el pressupost a estar-se una setmana o una quinzena a la Costa Brava”.

Més enllà d’això, però, el sector turístic gironí sí que demana tenir clar que la temporada, en cap cas, ha estat “normal”. Perquè més enllà de l’agost, mes en què s’ha treballat “intensament”, la irrupció de la variant delta n’ha estroncat la resta. “Ha estat un bon agost, però portem dos anys en què fins a finals de juliol pràcticament no s’ha ingressat res”, ha exposat Torrent.

El vicepresident de l’associació d’agències de viatges (ACAVe), Jordi Martí, ha admès que “l’espant generalitzat” que es va viure al juny ha fet “que la primera meitat de temporada no hagi existit”. I Gotanegra ha recordat que “la pandèmia encara no s’ha acabat”, i que tot i que a l’agost s’hagi viscut “una certa recuperació”, al llarg de la temporada hi ha càmpings que han patit caigudes d’allotjament de fins al 40%.

Confiança i client estranger

Durant la taula rodona, els representants del sector turístic han insistit en què, a l’hora d’afrontar la recuperació, és clau “generar confiança”, apostar per la desestacionalització i, també, recuperar el turisme estranger. Creuen, però, que la demarcació no se situarà a nivells prepandèmia fins d’aquí a dos o tres anys.

“Hem de normalitzar al màxim la pandèmia per donar confiança al client”, ha afirmat el vicepresident de la Federació d’Hostaleria, Enric Dotras. En paral·lel, també ha reclamat treballar de bracet amb l’administració per allargar temporada més enllà de l’estiu, “perquè som un territori privilegiat”. “Al novembre o desembre, passejar per la Costa Brava és un plaer; si treballem accions per generar confiança, l’any 2023 podríem fins i tot haver superat les xifres del 2019”, ha dit.

La vicepresidenta de l’ATA ha dit que, de moment, aquest setembre ja s’ha començat a notar una certa recuperació del client estranger, “sobretot el sènior”. Però també ha alertat que una part important dels qui s’allotgen en apartaments són francesos, un turisme “que ha davallat molt”.

Esther Torrent ha avançat que, pel que fa a apartaments i HUT, de cara a l’any vinent “s’han reactivat una mica les reserves”, però també ha volgut ser prudent, “perquè en qualsevol moment això es pot capgirar”. “Per al 2022, allò amb què ens conformaríem seria poder tenir temporada de principi a final”, ha dit en referència a poder treballar més enllà del pic de l’estiu.

El president de l’Associació de Càmpings, recollint el que ha dit Torrent, ha explicat que aquesta temporada “en molts llocs el turista francès ha arribat a caure més d’un 50%” i ha demanat treballar per recuperar-lo. Sobretot, tenint en compte que França, arran de la covid-19, també ha potenciat el turisme de proximitat i “farà el que pugui per fidelitzar-lo”.

Miquel Gotanegra ha recordat que, abans de la pandèmia, més del 85% dels turistes que s’allotjaven als càmpings gironins eren estrangers. “El nostre objectiu, ara, és treballar perquè en uns dos o tres anys ens puguem situar en els mateixos nivells d’ocupació del 2018 o 2019”, ha subratllat.

“Estats Units, Rússia o Anglaterra”

Per la seva banda, el vicepresident d’ACAVe ha dit que les agències de viatges confien que a partir de la primavera els viatges de touroperadors “es reactivin amb força”. “Aquest hivern, posarem tota la carn a la graella perquè sigui així”, ha subratllat Jordi Martí. Ara bé, el vicepresident també ha dit que perquè això passi, és cabdal que es recuperin “les connexions aèries” i que hi hagi països com els Estats Units, Rússia o Anglaterra que obrin fronteres, “perquè fins ara han estat desapareguts”.

De tot el sector, els qui han passat millor la pandèmia han estat les cases de turisme rural. El president de l’associació que les agrupa, Ramon Corominas, ha explicat que el seu principal client sempre ha estat “familiar i de proximitat” i ha admès que, de fet, malgrat la covid-19, l’ocupació no se n’ha ressentit.

“Les nostres dades dels anys 2019, 2020 i 2021 són les mateixes; no hem tingut davallada ni tampoc creixement, perquè no podem créixer més”, ha insistit. El president de Turisme Rural Girona, però, també ha volgut matisar que, a la demarcació, el sector agrupa 350 cases amb 3.000 llits. “És el que representen dos hotels de Lloret i, per tant, no sé si som gaire significatius”, ha dit, en referència a la situació que viu la resta del sector.