Creu Roja atén el mateix nombre de sol·licitants d’asil a Girona del 2019

Des de l'entitat expliquen que el perfil ha canviat i destaquen l'increment de demandes el darrer trimestre de l'any

La refugiada hondurenya Lourdes Molina en un parc infantil del barri de Santa Eugènia de Girona. ACN

Creu Roja tancarà l’any havent atès un nombre de sol·licitants d’asil a les comarques gironines similar al d’abans de la pandèmia, tot i que la covid va fer caure un 43% les persones que fugien del seu país per demanar l’estatus de refugiat. En concret, el 2020 van ser 247 persones les que va atendre l’entitat, 191 menys que el 2019. Ara, amb la reobertura de vols s’ha recuperat el nombre de sol·licitants que venen de països de l’Amèrica llatina, especialment de Colòmbia, Veneçuela i Hondures. La responsable del projecte de refugiats de la Creu Roja, Anna Serra, explica que el perfil ha canviat amb la pandèmia, ja que hi ha molts més demandants subsaharians. També remarca l’increment que hi ha hagut el tercer trimestre de l’any.

El nombre de persones que demanen l’estatus de refugiat a les comarques gironines se situa al mateix nivell del 2019. La caiguda de peticions durant la pandèmia va ser notable i, de fet, la Creu Roja va haver ud’atendre un 43% menys de persones. A més, el perfil va canviar uen relació al d’abans de l’esclat de la covid. Una tendència que s’ha mantingut, i és que si abans de la pandèmia a les comarques gironines arribaven so·licituds de països de l’Amèrica llatina majoritàriament, ara són de ciutadans procedents de l’Àfrica Subsahariana.

La recuperació dels vols, però, ha tornat a incrementar de retruc el nombre de sol·licituds de països com Veneçuel·la, Colòmbia o Hondures. Precisament d’Hondures ha arribat la Lourdes Molina. Viu al barri de Santa Eugènia amb els seus tres fills, que va poder reagrupar ara fa un any. La seva és una història colpidora.

Va marxar d’Hondures al veure’s amenaçada per la seva parella, un membre molt actiu de la ‘Pandilla 18’. Durant anys va haver de veure assassinats i extorsions perpetrades per la banda i vivia amb la por permanent, fins que un dia va aprofitar una sortida de la seva parella per agafar els dos fills i marxar a casa la seva mare. Allà s’hi va estar dos mesos en els que l’home la va estar buscant amb l’objectiu de matar-la.

Al final va volar a Espanya i va sol·licitar l’asil, que quatre anys més tard ha rebut. La Lourdes se sent “afortunada” perquè és conscient que “se’n donen molt pocs”, però el seu cas va prosperar i ara ha pogut reunir els seus fills, que també tenen el mateix estatus.

Una primera acollida

Quan un sol·licitant d’asil demana protecció internacional a través de la Policia Nacional, la Creu Roja li proporciona el que s’anomena la “primera acollida”. Es tracta de cobrir les necessitats bàsiques d’aquestes persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Se’ls allotja en hostals de manera provisional i entren a formar part del programa estatal d’acollida.

A partir d’aleshores comença un llarg camí que pot durar uns anys –com en el cas de la Lourdes-, fins que se’ls concedeix l’estatus de refugiat. Això li permet optar a un permís de treball i a regularitzar la seva situació.

La responsable del projecte de Refugiats de la Creu Roja a Girona, Anna Serra, explica que després de la pandèmia han notat que el Ministeri de l’Interior ha “fet un gir” i intenta donar plaça als demandants d’asil al mateix lloc on ho sol·liciten.

Feliç a Girona

Cinc anys després d’haver fet el pas de fugir d’Hondures la Lourdes es mostra “feliç” de poder tenir la seva vida a Girona amb els seus tres fills. És conscient que no pot tornar a Hondures pel perill que córrer. “Sé que no en sortiria viva d’allà. Ell està a la presó però pot encarregar que matin a qui sigui des de dins”, assenyala.

Ara la Lourdes se centra en recuperar-se del xoc emocional del procés i de la vida anterior tant d’ella com dels seus fills.